Foto: 

cedida
Marina Casals, una de les organitzadores del FesCamp 2015

Trajectes Urbans: FesCamp, art i territori

Marina Casals, una tercera part del FesCamp 2015, ens n'explica la jornada final
Anna Fernández
,
06/05/2015
Entorn
La Marina Casals és un dels tres pilars del FesCamp 2015, la segona edició d'aquesta iniciativa de la mà de Cíclica, un col·lectiu d'arquitectes compromesos amb el medi ambient. De tots ells, d'una bona colla de veïns i d'una pila d'artistes, en sorgí aquest projecte que pretén posar de manifest les diferents problemàtiques del territori. Ho fa a través de l'art, la ciència i les pràctiques sostenibles. FesCamp es conforma, també, d'agents locals i d'entitats i, després de mesos de treball, presenta aquest dissabte el resultat final en una jornada oberta i festiva. Hi haurà dansa, audiovisual, música, un bon dinar ecològic i un munt de tallers per a tots els gustos. I és que descriure el FesCamp és molt més complicat que viure'l. La nostra entrevistada, però, ens n'explica els detalls a través del seu cap de setmana:

Divendres la Marina es llevarà ben aviat, té dos nens petits i cal organitzar-se. 'Els meus dos fills matinen i ben d'hora he d'estar en peu. Esmorzem i porto el gran a l'escola. La petita, que té sis mesos, va sempre amb mi'. Tot i que divendres serà un dia dur i carregat de feina, la Marina sap combinar-ho perfectament amb una doble maternitat. La seva filla l'acompanya al Casal Mira-Sol, on s'hi celebren tots els actes, i juga mentre ella feineja. 'Divendres començarem a muntar, a rebre artistes, a preparar les exposicions... La Marta, en Quim i jo tenim molt de treball previ per fer'. A la tarda anirà a buscar el seu fill a l'escola i potser tornaran tots tres al Casal. Allà els nens també poden jugar. Els més grans amb els gronxadors i els més petits fent tombarelles o rodant com croquetes. 'Cap a les set de la tarda marxem cap a casa. Amb els nens t'acostumes a sopar d'hora i, si vas fora, demanes ser el primer torn'.

Dissabte tocarà tirar de cangurs familiars perquè serà el gran dia i una, per molt que ho vulgui, no té ulls per tot. Possiblement els avis marxin amb el nét a Barcelona a fer un parell d'encàrrecs mentre la Marina s'encamina cap al Casal amb la més menuda. Hi va caminant xino-xano, i els seus companys agafen el cotxe, ben carregats de material. A les nou del matí ja seran a lloc perquè començaran a arribar els artistes per assajar, s'haurà de preparar el dinar i ubicar els sis tallers que hi hauran repartits per la zona. 'A les onze comença tot i seré l'encarregada d'atendre a la gent, recomanar tallers segons l'edat i preferències, orientar i acompanyar a qui calgui. Després dinarem: hi ha previst menjar per 150 persones. Tot seguit, presentaré el projecte i llegirem un poema de Pere Jaume. El que importa, però, és que la gent participi i proposi. El FesCamp és una iniciativa integradora.'

A la tarda arriba l'activitat frenètica. Un itinerari artístic replet de swing, audiovisual i cuina de proximitat. Una mescla de disciplines i tendències amb un sol objectiu comú: replantejar l'espai urbà i reformular el seu ús integrant les zones verdes i de bosc. Parlem dels barris de Mira-sol, La Floresta, Les Planes i la vila de Valldoreix. Tots ells, àmbits de Sant Cugat, condicionats pel creixement residencial dispers i relacionats amb el mosaic agroforestal de la serra de Collserola.

La jornada acabarà cap a les vuit del vespre. La Marina marxarà ràpid perquè aquella hora els nens ja reclamen el sopar i, al cap de poca estona, cauran tots rendits després d'un dia tan mogut. 'Diumenge potser baixem a Barcelona a berenar a casa d'uns amics que també tenen fills i hi passarem la tarda'.

Abans d'acomiadar-nos, ens recomana un llibre: 'Esto es Calcuta'. Un film: 'El secreto de la isla de las focas'. Un lloc per menjar: Can Monmany (una finca agrícola) i, per acabar, un bon llogarret on Cíclica també hi intervé: els safaretjos i les hortes de Caldes de Montbui. Així que si de tant en tant us ve de gust passar-vos al Vallès Oriental (sabem que és difícil amb tot el panorama cultural que es cou a l'Occidental), ja teniu una idea ben bonica.

A

També et pot interessar