Foto: 

cedida
Interior de la Biblioteca Central de Terrassa, secció infantil

Reflexions de 4 bibliotecàries del Vallès Occidental

Aquests equipaments han estat l'eix central de la cultura de proximitat
Surtdecasa Vallès Occidental
,
03/05/2015
Llibres
Aquest any 2015 se'n compleixen 100 de la primera Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya. És un any important per a les biblioteques del país, però també per a tota la gent que les conforma. Dins d'aquests grans edificis (alguns emblemàtics i d'altres de nova construcció) hi treballa un gran equip que moltes vegades queda silenciat o poc reconegut. No només perquè són els principals 'guardians del silenci', sinó perquè ben poc en sabem de les seves tasques i del seu dia a dia. Les noves tecnologies, l'accés constant a internet o els llibres electrònics han fet que aquests professionals hagin d'adaptar-se a les noves situacions. Al Vallès hi proliferen els contacontes, les activitats infantils i els tallers d'escriptura. Noves iniciatives per a noves demandes sense perdre mai el fil de la lectura i sempre sota un objectiu comú: crear nous lletraferits i acollir-ne de vells. Ells són els 'Mercuris' literaris del S.XXI. Quatre bibliotecaris del territori ens ho expliquen:


Marta Martí

Marta Martí, cap de la secció Infantil de la Biblioteca Central de Terrassa
La Marta fa pràcticament una dècada que treballa a la Biblioteca de Terrassa. Ara té la plaça al centre (la ciutat disposa de sis biblioteques, totes elles enxarxades). Amb quasi una dècada d'experiència en biblioteconomia, és una apassionada de la seva professió i una lletraferida aferrissada. Especialista en infantil, sap que avui dia la biblioteca no només ha d'oferir un bon fons, sinó que ha de potenciar la realització de projectes i activitats que animin a la lectura. 'No només m'encarrego dels llibres que tenim a la biblioteca, sinó que faig ruta a les escoles per proposar activitats literàries, donar-hi algun taller o fer recomanacions'. 'La part positiva de treballar en una biblioteca, a diferència, per exemple, d'una llibreria, és que aquí no hem de vendre res, estem lliures d'aquesta pressió', ens explica la Marta, 'nosaltres venem històries i proporcionem un espai amb moltes possibilitats'. Ens parla del 'Laboratori de Creativitat', una iniciativa pels més petits que combina la passió per la lectura amb la creació artística.


Berta Cama

Berta Cama, directora de la Biblioteca de Barberà del Vallès
La Berta porta tota la gestió de la Biblioteca: compres, recursos, fons... No té un horari fix i treballa a tot arreu. Ens explica que el cas del seu municipi és molt diferent de llocs com Sabadell, Sant Cugat o Terrassa perquè a Barberà l'oferta cultural és minoritària i la biblioteca cobreix gran part d'aquest buit. 'La nostra biblioteca també té una sala d'actes on s'hi fan moltes de les activitats culturals del poble. És també un centre artístic i un espai compartit per molta gent, més enllà del préstec i la devolució de llibres'. La Biblioteca de Barberà disposa d'una secció especialitzada en relats, la Microbiblioteca, una subcategoria que funciona prou bé. Ens recomana els concursos oberts de microrelats que s'hi convoca. Hi participa molta gent i és una manera d'animar-se a llegir i a escriure.


Eli Vázquez

Eli Vázquez, bibliotecària a la Biblioteca Gabriel Ferrater de Sant Cugat
L'Eli és nova a la Gabriel Ferrater, però coneix de sobres el terreny. Abans, però, havia treballat a la biblioteca de Santa Perpètua. Allà s'encarregava de les xarxes socials i del préstec. A Sant Cugat la seves tasques seran més rotatives (novel·la, assaig i revistes). L'Eli es considera una usuària de biblioteca en la seva totalitat i descriu aquests espais com a llocs de refugi i relaxació. També com a un dels pocs indrets on encara s'hi poden buscar i llogar pel·lícules, una oferta irresistible pels amants del cinema. 'A Sant Cugat hi ha molta oferta cultural, és un lloc en constant moviment. La biblioteca és un espai on poder estar tranquil i gaudir del plaer de la lectura'. La relació amb l'usuari és molt important per a ella que, a banda dels estudis propis com a bibliotecària, cursa humanitats, un valor afegit a favor de la seva feina ja que li permet recomanar lectures amb més bagatge i coneixement. 'Una biblioteca ofereix moltes coses. Per exemple, els Clubs de Lectura, activitats on pots conèixer i conversar amb el propi autor del llibre o compartir recomanacions. He llegit recentment 'La veritat sobre el cas Harry Quebert' gràcies a una de les sessions del club'.


Alícia de los Mozos

Alícia de los Mozos, bibliotecària itinerant i de la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell
A l'Alícia la trobareu habitualment a la Biblioteca del Vapor Badia de Sabadell, però no sempre. Ella és bibliotecària itinerant i això vol dir que quan la necessiten a alguna altra biblioteca del Vallès hi va. Ha passat, doncs, per deu biblioteques de la comarca i les coneix bé. L'Alícia fa una crida a canviar la imatge que es té de la biblioteca com un lloc rígid i seriós, una imatge que diu que no es correspon amb la realitat. “Les biblioteques són centres dinàmics plens de gent pencaire i amb moltes idees i on s'hi fan moltes activitats”, explica. Ella és responsable, per exemple, de El Racó del Conte i el Club de Lectura i també ens explica que al Vapor Badia s'hi organitza el Devorallibre per fomentar la lectura entre els més petits. Amb les noves tecnologies l'afluència a la biblioteca ha pujat, molta gent s'hi apropa per fer ús dels ordinadors. “Ens hem anat adaptant a les noves necessitats i a la tecnologia, però la biblioteca no s'ha de convertir en un locutori. És important trobar l'equilibri”, explica l'Alícia, que també ens anuncia una novetat tecnològica que estan a punt d'incorporar a la Biblioteca Vapor Badia: el llibre electrònic.

 

A

També et pot interessar