Arnau Martínez
,
08/01/2020
Llibres

Sònia Pau: "Recuperar la confiança és un dels primers passos per recosir els fils trencats"

Arrels Fundació celebra els 30 anys acompanyant les persones sense llar amb un llibre

Foto: 

Juan Lemus (Arrels Fundació)
Sònia Pau, autora del llibre 'Fils trencats'
Segons el cens d’Arrels de juny de 2019, 1.195 persones dormen al carrer a Barcelona. Persones sense llar que veuen vulnerat el dret a tenir un habitatge i, de retruc, la intimitat, la seguretat o la salut. Aquest any, Arrels Fundació celebra els 30 anys acompanyant les persones sense llar. La periodista Sònia Pau (Llers, 1971) que, a més a més, és voluntària d’Arrels, és l’autora de ‘Fils trencats’, un llibre que repassa la trajectòria de l’entitat i explica el sensellarisme a través de quatre testimonis. A Surtdecasa parlem amb la periodista.
"L'expressió "fils trencats" l'utilitzen les entitats que acompanyen persones sense llar. És una imatge conceptual, la vida de qualsevol persona és una teranyina que està enganxada a una paret per uns fils molt dèbils, però al mateix temps, molt forts"

- ‘Fils trencats’, d’on sorgeix el títol del llibre?
L'expressió "fils trencats" l'utilitzen les entitats que acompanyen persones sense llar. És una imatge conceptual, la vida de qualsevol persona és una teranyina que està enganxada a una paret per uns fils molt dèbils, però al mateix temps, molt forts. Aquests fils són la família, la salut, els amics, la feina, etcètera. Si algun d’aquests fils es trenca, no passa res, però quan es trenquen dos, tres o quatre, aquesta teranyina cau i es produeix el que anomenem “fils trencats”. Una de les conseqüències pot ser que perdis la casa i acabis vivint al carrer. 

- Existeix algun tipus de perfil de les persones sense llar?
No! Al principi d’Arrels, les persones que vivien al carrer patien una situació més crònica, de llarga durada. Actualment, utilitzem el lema “podries ser tu” perquè amb la crisi econòmica ens vam adonar que li podia passar a qualsevol persona del nostre voltant. 

- Al llibre comentes que cada vegada hi ha gent més jove al carrer. 
Avui en dia, l’exclusió social està relacionada amb el difícil accés a un habitatge digne o amb les males condicions laborals. La crisi econòmica s’està recuperant, però les persones que pateixen una crisi social continuen igual. Hi ha feina, però les condicions són precàries i amb sous que no et permeten viure. Aquests últims anys ha sorgit la figura del treballador pobre que no arriba a final de mes i ha d’anar a una entitat. 

- El dret a l’habitatge és present en la Declaració Universal dels Drets Humans, però hi ha desenes de persones que dormen al carrer. Què ha fallat?
És un dret reconegut, però les administracions juguen amb l’ambigüitat “de fer tot el possible perquè tothom tingui habitatge”. Avui en dia, les entitats socials estan fent una feina imprescindible d’acompanyament, però també de reivindicació. Les administracions no han d’amagar el cap sota l’ala i han d’aportar més recursos.

- La tasca que realitza Arrels o altres entitats socials, l’hauria de fer les administracions?
Les administracions no fan els deures, però no només en aquesta qüestió, també en atenció a la infància, acollida de refugiats... A Catalunya tenim la sort de comptar amb una xarxa d’entitats socials brutal. Ara bé, cal que les administracions les acompanyin, les escoltin i hi destinin recursos. A mi sempre m’agrada dir que quan la gent de baix es mou, els de dalt cauen. 

- Què representa per a una persona tenir una llar?
Tot. Una llar no és només tenir un sostre, aixopluga també el teu dret a la intimitat, a la salut... L’altre dia, una persona que ha pogut entrar a un pis m’explicava la sensació de poder creuar el vestíbul d’un edifici, entrar per un portal i saber que vas a casa teva. Abans parlàvem dels fils trencats, per recosir-los, un dels primers passos és recuperar la confiança. Una llar és l’inici de tot plegat perquè després pots anar a buscar feina amb més seguretat, per exemple. 

- Hi ha un moment del llibre que dius “s’intenta trencar estereotips que culpabilitzen a la persona com ara ‘no volen treballar’, ‘tots són alcohòlics’, ‘s’estan al carrer perquè volen’... Com es trenquen aquests estereotips que estan tan integrats actualment?
Fent pedagogia. Qui llegeixi el llibre trobarà el testimoni de quatre persones que no volen estar al carrer, però les circumstàncies les hi han portat. Sovint tenim aquest prejudici perquè les persones sense llar no volen anar a dormir a un alberg, però res és tan senzill com això. A vegades tenen gossos que no deixen entrar al centre, o ja hi han anat i han patit robatoris. També hi ha persones alcoholitzades que saben que a l’alberg no els deixaran beure. Un dels testimonis, el Miquel Fuster, explica que si no hagués begut, no hauria sobreviscut al carrer, s’hauria mort. Era l’única manera de superar la por, la soledat, el fred... Si ells ens expliquen aquestes històries, és quan es poden trencar els estereotips. 

- Un dels testimonis també explica la violència que pateixen al carrer.
Podem pensar que són persones d’ultradreta, racistes, però quan escoltes els testimonis comproves que moltes vegades són nanos joves que fan la gracieta al tornar de festa. Fins i tot vam veure un youtuber agredint una persona sense llar. Les persones que dormen al carrer sempre diuen que mai tanquen els dos ulls, que no dormen del tot, perquè hi ha violència. Existeix l’aporofòbia, la fòbia a les persones pobres. Hi ha una dona que explica al llibre que dormia de dia i que de nit passejava perquè tenia por d’aquesta violència, de les agressions sexuals, que no tenen manera de defensar-se. 

- Justament ara que parles de les dones, al llibre dius “Al carrer hi ha menys dones que homes. És constatable. Però les dones que hi arriben estan en una situació molt més deteriorada, molt més al límit i, a més, són molt més vulnerables”. 
Les dones arriben al carrer més deteriorades perquè són capaces de trobar solucions abans. En una família que està al límit, normalment és la dona qui va a serveis socials, que busca recursos, qui parla amb els familiars i intenta dormir a casa d’algun parent durant un temps. Una dona tardarà més a anar al carrer, però quan hi va a parar és perquè té altres problemes com addiccions, alguna malaltia mental o fins i tot que han estat víctimes de violència masclista. 

- La sensació és que les persones sense llar acaben sent invisibles.
A molta gent els hi genera incomoditat el fet de mirar a una persona sense llar. Sovint comenten que és molt reconfortant que un veí o veïna els hi digui un simple "bon dia" cada matí en passar pel seu costat. I si et porten un cafè, molt millor! La invisibilitat els hi fa molt de mal, amb les mirades ells entenen moltes coses. 

- En un dels capítols del llibre expliques l’anècdota d’un debat intern que vau tenir sobre si havíeu de deixar entrar la càmera de TV3 o no. Quin paper han de jugar els mitjans?
Els mitjans de comunicació tenen un paper molt important a l’hora de visibilitzar el sensellarisme i s’ha de fer des de la sensibilitat i l’empatia. La relació amb els mitjans i la utilització de testimonis és un debat que hi ha a les entitats socials, a vegades hi ha denúncies que no es fan públiques perquè la víctima pot patir una revictimització. 

- Al final del llibre parles del llenguatge. Per què heu decidit utilitzar el concepte de “persona sense llar”?
Per fer aquest llibre he consultat l’arxiu d’Arrels i als primers papers de l’any 1985, parlen de transeünts, després d’indigents... Tots els termes tenen una manca de valors i hem de procurar explicar qui són aquestes persones. "Sense sostre" és qui viu purament al carrer: en un caixer, en un banc, però el terme ha d’anar més enllà. Hi ha persones que tenen un sostre, però no una llar perquè allò no és casa seva. Qui viu en un alberg, en un pis ocupat o a casa d’uns amics té un sostre, però no una llar. No pot decidir com organitzar casa seva, on col·loques el sofà al menjador. Tot i això, encara seguim debatent com dir-ho perquè la paraula "sense" és negativa i segurament, en uns anys, encara sortirà un concepte que ho definirà millor. 

Més informació: 

També et pot interessar