Teatre familiar 'Sense paraules'

Són allà, dormint tranquil·les, com si res pogués alterar-les.

Però arriba l'aire sense avisar sense preguntar sense parar, tocant tot el que troba al seu pas.

Aleshores una d'elles deixa que empenyi el seu cos i mogui les seves mans. I balla per primer cop.

L'altra deixa que entri als seus pulmons i escolta els sons surten de la seva boca... i canta per primer cop.

A poc a poc descobreixen l'aire: el que ens embolcalla, ens empeny, ens acarona i ocupa el buit que deixem. L'aire que esvalota el cabell, eixuga la roba o es cola per les escletxes per udolar la seva presència.

Conten sense necessitat de parlar.

Es van quedar sense paraules... o potser se les va enportar l'aire.