FineART 2016

Foto: 

Cedida

El festival FineArt reuneix més de 45 exposicions de fotografia

Del 26 de febrer al 20 de març el FineArt Igualada celebra la seva quarta edició
Albert Compte Riba
,
17/02/2016
Arts
El FineArt en xifres: 33 fotògrafs, 10 escoles de fotografia, 2 col·lectius fotogràfics, 15 sales i més de 45 exposicions en un mes

El FineArt Igualada celebra  la  4a edició  d'aquest  festival, un  esdeveniment ja  consolidat que de nou busca apropar al públic, diverses formes de veure i viure la fotografia. Activitats paral·leles com la presentació de llibres, visites guiades, projeccions audiovisuals, tallers, participacions via xarxes socials i l'APP específica del FineART amplien el ventall de possibilitats per apropar-se, participar i compartir impressions durant aquesta cita anual. Fotògrafs professionals d'àmbit internacional, noms de reconegut prestigi dins el sector fotoperiodístic i artistes locals conviuran durant un mes amb els treballs dels al·lumnes de diferents escoles catalanes per generar un discurs conjunt sobre la passió per la fotografia, l'art, la llum i la imatge. Hem fet una breu selecció d'alguns dels noms que podreu veure en el transcurs del FineArt 2016.

 

  • imatge de control 1per1

'Unua', de José María de Orbe (Donostia, 1958)
El fotògraf presenta sota el títol d''Unua', cinc sèries fotogràfiques fetes entre el 2010 i el 2015 a Barcelona, Nova York i els comtats estatunidencs de Cattaraugus i Eire. El retrat en blanc i negre de les cases americanes recollides a 'The Neighbors Project' va ser "inspirat pels patrons estètics de Hans & Hilla Becher seguint els principis del punt de vista frontal, un enquadrament similar i absència d'elements humans". L'autor agafa cada casa en singular, aïllada del seu entorn de barri, on el retrat de la façana dels habitatges mostra el reflex del rostre, la mirada i l'interior de qui l'habita unint caràcter i arquitectura. De Orbe rebla el projecte de-construint aquesta realitat, tallant les imatges per la meitat i a partir del fotomuntatge combinar, aïllar o dissoldre les característiques singulars de cada instantània.
Espai: Portal del Llevador

 

'Vivències africanes', de Manuel Úbeda (Mollet del Vallès, 1951)
Fascinat pel continent africà, després de recórrer els països musulmans del sud del Mediterrani, Úbeda decideix submergir-se dins l'Àfrica Negra en "un intent -inútil- d'entendre la cultura africana". L'obra pot significar a través del desenfoc, la imatge moguda, el 'soroll' en l'enquadrament, el reflex d'aquesta incomprensió de l'home occidental enfront una mentalitat amb una lògica diferent, en la qual segons l'autor "els seus paràmetres culturals i de comunicació no s'assemblen en res als nostres". L'obra és un recull d'imatges de diferents viatges a Togo, Benín i Ghana durant la primera meitat de la dècada dels 90.
Espai: Sala Municipal d'Exposicions

 

'Atrapar la vida', d'Eugeni Forcano (Canet de Mar, 1926)
Premi Nacional de Fotografia 2012, Forcano mostra d'una banda el primer episodi com a fotògraf, aquell que li va permetre accedir a guanyar-se la vida fent aquesta activitat. Segons el comissari de l'exposició, Daniel Giralt-Miracle, el recull mostra una selecció dels temes més rellevants per a Forcano durant els anys 1960 i el 1974, com són 'La Barceloneta durant el desenvolupament', 'La vida rural', 'Banyoles. Dia de mercat', 'Gent gitana', 'La màgia de les festes', 'Les formes de la dictadura', 'Cures i monges', 'Misèries humanes', 'Vida al carrer', 'La seducció d'un instant' o 'Tipus amb caràcter'. Alhora, la mostra conté imatges del capítol comprès entre el 1980 i el 1995, en el què l'autor culmina el seu exercici fotogràfic amb la vessant més experimental d'aquest art, on Forcano tracta de generar imatges solament amb l'ús del color i la llum.
Espai: Museu de la Pell

 

  • imatge de control 1per1

'Peces Selectes. Col·lecció Formiguera', de Mariano Zuzunaga (Lima, 1953)
Les peces d'aquesta exposició formen part de la col·lecció de Pere Formiguera, fotògraf i col·leccionista d'obres de Zuzunaga, alhora que de Capa, Fontcuberta, Cartier-Bresson o Català-Roca, entre d'altres. La seva obra recorre gairebé tres dècades de retrat en blanc i negre, estudis geomètrics sobre detalls arquitectònics, imatges abstractes en color, composicions surrealistes fetes a partir de la composició i el ritme en la repetició; treballs conceptuals que conviden a la reflexió sobre l'acte fotogràfic com a instant creador, on Zuzunaga planteja el paradigma de la fotografia com a acte que captura el temps alhora que el burla, transformant aquell instant caduc en immortal.
Espai: L'Empremta

 

'El Circ de la Diva Singh', de Montse Campins (Barcelona, 1955)
Campins presenta un treball fotogràfic, infografic i oníric sobre el procés d'esdevenir fotògrafa a través de l'art, la poesia, la màgia i l'espectacle que suggereix el món del circ. Talment com si se li hagués concedit un do, l'autora deixa enrere estudis plàstics com els que podem resseguir a 'Aixafats', altres de geomètrics com el proposat a 'Dues línies' o més conceptuals, com el projecte 'Viatjant amb l'Olga', per narrar en primera persona què significa ser fotògrafa, en un exercici de retratar i mostrar el què significa la fotografia com una forma de vida.
Espai: Artèria

 

'Deux Vies', de David Ribera Cos (Igualada, 1973)
L'obra de David Ribera participa d'una constant onírica, on les llums i les clarors defineixen models, personatges, figures anònimes que emergint de la foscor d'una cambra obscura o un espai totalment negre interroguen a l'espectador. Alhora, gràcies a un acurat treball en el processat digital es mostren participant d'una segona vida, d'una altra identitat. Els models "són persones que conviuen en el meu dia a dia, que són capaces de dur una doble vida encaixant a la perfecció dins de la meva retina, dins del meu objectiu, dins la meva ment".
Espai: Somiatruites

 

'Catalunya des del cel', de Yann Arthus-Bertrand (París, 1946)
La passió pels animals i la natura van dur-lo a Kènia durant la dècada dels 60. Combinava un estudi sobre el comportament dels lleons amb la feina de pilot de globus aerostàtics. "D'aquesta forma descobreix la seva vocació: plasmar en imatges la bellesa de la Terra per donar testimoni de la importància de la seva preservació". Projectes com l'agència fotogràfica 'Altitude', '6 mil milions d'Altres', l'entitat sense ànim de lucre 'GoodPlanet' i la seva versió més pedagògica, creada juntament amb la Lliga francesa de l'ensenyament, 'GoodPlanet Junior' o la producció i estrena mundial del film 'Home' el configuren com una de les figures més influents en el pensament ecologista contemporani. En aquesta mostra podreu observar des del prisma de l'autor com veu Catalunya.
Espai: Museu de la Pell

 

'Warm lake', del col·lectiu RoigLlasera (2014)
Amb un retrat serè, aparentment senzill, Joan Roig i Maite Llasera apropen a l'espectador la quotidianitat amb què observen la realitat en aquest 'Warm Lake'. Escenes costumistes en un menjador, nins jugant en un parc públic, famílies posant pels dos fotògrafs i el testimoniatge de treballadors enmig d'una societat que sembla haver perdut el tren de la modernitat mostren la vida costumista d'aquest llac càlid a partir d'un concepte: "ens interessa la idea d'imatge pública perquè és -en l'espai públic- on les diferències entre subjectes són menors".
Espai: L'Adoberia

 

'L'Asil', de Roger Velàzquez (Igualada, 1956)
A partir d'un projecte que sobrepassa l'àmbit de la fotografia, 'L'Asil del Sant Crist d'Igualada' és un llibre que reconstrueix i actualitza la història de l'edifici a partir dels textos de l’Henar Morera, amb la col·laboració de Lluís Pedraza i Pau Llacuna. El conjunt arquitectònic concebut per Joan Rubió i Bellver és revisat pel fotògraf a través de l'enquadrament, els primers plans que en detallen la pedra i el seu ús en l'ornamentació, a partir d'una sel·lecció d'obres que permeten veure en gran format aquest exercici de paisatge arquitectònic.
Espai: Rectoria de Santa Maria

 


'La dona treballadora a La Xina', de Santi Bajona (Manresa, 1947)
La mostra parteix d'un viatge a la Xina que transcorre en els entorns rurals d'aquest immens territori i les ciutats de Xangai, Beijing o Guilin. Bajona retrata l'esforç i la lluita que en el dia a dia pateixen i viuen tantes dones anònimes "per una vida labora i humana una mica més digna". D'un costat la col·lecció és un avís, una protesta en contra d'aquesta condició de precarietat a canvi de sous irrisoris. De l'altre un tribut, "un 'homenatge a aquesta dona treballadora".
Espai: Museu de la Pell

 

'Tròpic de càncer', de Juan Manuel Díaz Burgos (Cartagena, 1951)
Rere aquests 39 retrats s'hi amaguen 20 anys de viatges per tot el Tròpic de càncer en un exercici exhaustiu per intentar retratar l'essència, el costum i els trets culturals de les comunitats que habiten aquest paral·lel. Però en aquest exercici Díaz Burgos escull una particularitat: tapar amb una cinta groga allò que determina la identitat dels individus, la mirada. Amb aquest estudi li correspon a l'espectador desxifrar i interpretar aquest univers caribeny amb el seu habitant retratat, alhora que privat de mostrar-se a través de la seva pròpia mirada.
Espai: Museu de la Pell

 

Més informació: 

Us podeu descarregar l'APP del FineART 2016 en aquest enllaç.
El FineART està organitzat per l'Ajuntament d'Igualada i l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada (AFI).

A

També et pot interessar