Anna Vila
,
14/01/2019
Llibres

Marta Julià: "La voluntat no és escriure’m a mi, sinó crear-los a ells com a entitats pròpies"

L’escriptora santfruitosenca ha guanyat el 1r premi de Literatura Infantil i Juvenil de Dènia amb el conte ‘L’illa dels records’
Marta Julià

Foto: 

Cedida
Marta Julià amb el conte ‘L’illa dels records’
Marta Julià (Sant Fruitós del Bages, 1984) ha publicat la seva primera obra sota el títol ‘L’illa dels records’ (Andana Editorial). El passat 5 de desembre, Julià va guanyar el premi Ciutat de Dènia de literatura infantil i juvenil amb aquest conte protagonitzat per una nena, l’Eulàlia, i la seva àvia. La història narra el viatge de l’Eulàlia cap a l’illa dels records per intentar recuperar la memòria de la seva àvia. Al mar i amb l’àvia al seu costat, l’Eulàlia descobrirà molt més del que s’esperava. N’hem pogut parlar amb la seva autora.

- Com neix el conte ‘L’illa dels records’?
El conte va començar amb el personatge de l’àvia, que, com la meva àvia, estava perdent la memòria. Me la vaig imaginar al costat del mar, amb el vent que se li enduia els records, i a partir d’aquí va anar sorgint tota la història.

- El passat mes de desembre vas guanyar el 1r Premi de Literatura Infantil i Juvenil de Dènia. Com es rep una notícia com aquesta?
Amb moltíssima il·lusió i molt, molt agraïda. El moment en què saps que la història en la qual has treballat tant de temps es publicarà és màgic. Els nens i les nenes finalment coneixeran l’Eulàlia! I saps que ja mai més no estarà sola. I això és meravellós.

- ‘L’illa dels records’ és un homenatge a la teva àvia. Què t’impulsa a escriure’l en format de conte infantil i no d’altres, com el de novel·la?
Aquest format és el que la història demanava, no em vaig plantejar cap altra opció.

- T’has inspirat en tu mateixa per crear la protagonista del conte, l’Eulàlia?
No. L’Eulàlia és una creació, a la qual he intentat dotar-la d’identitat pròpia. Evidentment pot tenir coses meves, però algú que em coneix també pot veure coses meves en els pirates o l’àvia. Al final, jo sóc qui els ha escrit i sempre hi haurà detalls que són de la meva vida. Però la voluntat no és escriure’m a mi, sinó crear-los a ells com a entitats pròpies.

- El llibre està dirigit pels més petits, però consideres que els adults també en poden gaudir?
Pel que em diuen, als adults els agrada molt. De fet, de moment he tingut més respostes d’adults que de nens. I molts em diuen que els ha emocionat. Suposo que és un tema que ens toca a tots, en un nivell o un altre.

Marta Julià recollint el Premi de Literatura Infantil i Juvenil Ciutat de Dènia 2018 | Foto: Biblioteca de Dènia

- Ets de Sant Fruitós, un municipi de la Catalunya Central, i, tot i això, la història transcorre al mar...
Sóc nascuda i crescuda a Sant Fruitós, però he viscut a molts llocs diferents i em sento una mica de tot arreu on he estat. A l’hora d’escriure, de totes maneres, em funciona més si situo la història en un escenari diferent del que estic en aquell moment. I el conte va néixer a partir d’una imatge, imaginada, de l’àvia protagonista al costat del mar, així que no vaig tenir cap dubte d’on havia de passar la història.

- Estàs treballant en algun altre projecte literari? O tens intenció de començar-ne un en un futur?
Tinc un parell de projectes mig començats. Però temps al temps. És bonic viure tot el procés, des que comences a conèixer els personatges fins que poleixes la música de les paraules.

- Gemma Capdevila s’ha encarregat d’il·lustrar el teu llibre. Tenies una imatge clara de com volies que fos cada il·lustració?
Les imatges de les il·lustracions són de la Gemma, totes i tots els detalls. I són molt millors de les que jo m’havia pogut imaginar!

- Tota història té un rerefons i un missatge que s’amaga entre capítol i capítol. Quin és el de ‘L’illa dels records’?
No he escrit el llibre pensant conscientment en cap missatge. Suposo que n’hi ha molts de petits que es poden anar desprenent de la història. Però si ara ho penso una mica, sí que hi veig el valor de ser qui s’és. D’estimar-te a tu mateixa per qui ets, no per qui vols ser. I també el valor de poder estimar algú que, d’alguna manera, sentim que s’allunya de nosaltres.

Més informació: 

També et pot interessar