Jump to navigation
La idea és tornar la mirada a la natura, enlloc de donar-li l'esquena a favor de les grans multinacionals farmacèutiques. Ara bé, un dels propòsits principals de la Marta i el Xavi és donar a conèixer a grans i petits, mitjançant tallers, quines són les propietats d'aquestes plantes i com poder fer-les servir en la vida quotidiana. Tots dos estan segurs que conèixer la natura és, també, aprendre a estimar-la. Sobre tots aquest valors, la seva proposta arriba cada dia una mica més lluny.- El vostre projecte sorgeix en un moment i en un espai determinat. Les coordenades espai- temps sempre són claus a l'hora que una il·lusió es converteixi en un projecte ferm. Com ha estat la vostra experiència? Per a nosaltres van ser determinants. Vam acabar els nostres estudis just quan la crisi començava i, malgrat que durant uns anys vam anar fent, temíem entrar en un espiral de precarietat i falta d’il·lusions. És per això que ens ballava pel cap la idea de crear el nostre propi projecte. Aquesta idea va madurar durant una temporada que vam passar a Horta de Sant Joan, en la que vam veure que seria molt difícil engegar un projecte com Fitomims a Barcelona. Per la dificultat d’assumir un lloguer, però també per les pròpies característiques del projecte. Treballar amb les plantes requereix conèixer els seus processos, estar en contacte directe amb elles. I tot això ho podíem fer a Horta de Sant Joan, on la Marta té una casa familiar i on tenim el Port a la vora.- Com complementeu els vostres perfils professionals en el dia a dia? La Marta és biòloga i jo periodista. Ella s’encarrega més de tot el que està relacionat amb el contingut: les fórmules dels kits DIY, els tallers, estudiar els usos i característiques de les plantes mediterrànies per buscar nous productes... Tot això és bàsic, evidentment, és el nostre producte. Però també creiem que avui dia un bon producte no garanteix l’èxit. Aquesta feina s’ha de complementar amb una tasca de difusió. I per això, una bona estratègia de comunicació i màrqueting és bàsica. Per a nosaltres és important tenir presència tant a les xarxes socials com als mitjans tradicionals.- Heu recuperat receptes i mètodes ancestrals d'Horta de Sant Joan? Algun exemple? Són remeis que no són exclusius d’Horta. Tot i això, és cert que potser per la proximitat del massís dels Ports i pel fet que encara són vives moltes persones que han nascut i passat alguns anys als masos, port endins, es conserva una cultura botànica popular molt interessant que és més difícil trobar a altres pobles. Per exemple, hem trobat gent que encara fa anualment l’oli del cop, amb hipèric. O altres que s’apliquen alcohol de romer per calmar la musculatura després de l’esforç. Hi ha molts exemples, però segur que remenant a molts pobles de les muntanyes properes al mar Mediterrani trobaríem remeis similars, ja que la vegetació de muntanya baixa s’assembla molt.- Alguna història interessant que us hagin explicat d'aquests trementinaries?A les Terres de l’Ebre, i en concret a la zona del Parc Natural dels Ports hi ha hagut trementinaries històrics com Josepet de les Herbetes. Acompanyat de la seva germana, aquest tortosí recorria pobles i masos venent plantes i remeis i, de passada, feia les delícies dels menuts amb les seves històries.- Promoveu amb les vostres caixetes la filosofia "Do it yourself"(DIY). Per què heu apostat per fer participar la gent en el procés productiu? Pensem que és important que la gent recupere les mans per tocar, sentir, manipular allò que després s’ha de posar a la pell. La societat actual promou la comoditat i massa vegades la comoditat és el pas previ del desinterès i la desinformació. Al món de la cosmètica és evident; hem deixat que unes poques empreses es facin amb el control de la nostra pell i, quan busquem els ingredients, som incapaços d’entendre’ls. Creiem necessari recuperar el contacte amb la natura, reptes com el canvi climàtic o la pèrdua de biodiversitat ho demanen a crits. La natura no és quelcom aliè a nosaltres, sinó que pot ser una bona aliada en la vida quotidiana.
- En aquest sentit també teniu en els tallers un pilar fonamental en el vostre projecte. Ens podrieu explicar aquells més curiosos o interessants? Totes les activitats que fem tenen les plantes medicinals i mediterrànies com a protagonistes. N’hi ha per aprendre a fer cosmètica natural i per fer sabons artesanals, però ens agrada pensar en la nostra empresa com un aprenentatge continu, i en este sentit també hem començat a oferir tallers sobre la medicina medieval que es practicava als convents i, de cara a un futur no gaire llunyà, ens agradaria aprofundir i difondre el paper de la dona en la història de la medicina. Creiem que la gent té ganes d’aprendre coses noves, el món canvia i hi ha inquietuds noves. En pocs mesos hem fet tallers per a públics molt diferents: consumidors ecològics, associacions de dones i culturals, turistes, aficionades a la cosmètica natural, fires handmade... I molta gent acaba el taller amb algunes certeses però amb un dubte: com s’ha pogut deixar perdre el coneixement d’unes plantes que tenen tantes propietats i que tenim tan a prop?- Quines són les plantes mediterrànies més riques en usos cosmètics i terapèutics? N’hi ha moltes. El timó és un antisèptic fantàstic; per tant, el podem utilitzar en formats tan diferents com un desodorant o una infusió per a la grip. La calèndula o la camamilla són perfectes per la pell perquè funcionen com a suavitzants i antiinflamatòries. L’hipèric és útil en cremades i cops macerat en oli o en format crema, i en infusió és tan bon antidepressiu que a Alemanya les empreses farmacèutiques han iniciat una guerra contra la seua venda en herboristeries. I la rosella funciona com a antiarrugues en cosmètica i com a antitusiu i calmant de la gola en refredats.- Per què considereu que s'ha de recuperar la tradició d'herbolari? Les podem fer servir –amb una varietat infinita- per cuinar i alimentar-nos. Per curar-nos, per fer cosmètica, per tenir un oci sa si decidim fer un jardí... mil usos que la intenció del projecte és explorar i posar a disposició de la gent, sempre sent fidels a la filosofia 'Do it yourself'. Volem fugir del tòpic de l’herbolari de la iaia i normalitzar l’ús d’estes herbes.- La vostra activitat també és una forma de revaloritzar l'entorn... Extacte! Creiem que la gent respecta i estima allò que coneix. Fixem-nos que hem parlat de plantes com el romer, el timó, la calèndula o la rosella, que trobem en camins i camps abandonats. Per tant són molt accessibles i molt útils. Si són útils a la gent, quin interès pot tenir ningú a perjudicar-les, a elles o al seu entorn?--Més informació: http://fitomims.com
