Surtdecasa Ebre
,
26/12/2010
Arts

“No m'imagino fent una altra cosa que dibuixar”

L'il·lustrador roquetenc Ignasi Blanch presenta Berlin 20 + 1, una exposició restropectiva de la seva carrera artística

Des de ben petit, ja sabia que la seua passió era dibuixar. En cap moment ho va dubtar. De les classes particulars a Roquetes va passar a estudiar la carrera de Belles Arts a Barcelona i, d'aquí, va fer el salt a Berlín amb molta il·lusió, però res a les butxaques.
Després de quasi quatre anys a la capital alemanya, on va créixer com a professional, tornava a la Catalunya olímpica on el mercat del moment marcava una línia a seguir, uns gustos i una estètica ben diferent. Si més no, des de llavors fins ara, Ignasi Blanch ha anat retrobant-se amb ell mateix, artísticament parlant, convertint-se actualment en tot un referent en el  món de la il·lustració.

Del 27 de novembre al 19 de desembre exposa a la Sala Antoni Garcia de l'Antic Escorxador de Tortosa, en motiu del 21è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, amb una selecció dels seus millors treballs. S'hi podran veure alguns gravats, litografies i dibuixos fets a Berlín, just el mateix any de la pintura sobre el mur, i diverses il·lustracions dels darrers llibres de l'artista. Una exposició organitzada per la Universitat Rovira i Virgili i l'Ajuntament de Tortosa, amb el suport de la Diputació de Tarragona.


Què representa per a tu fer aquesta exposició?
Berlín 20 + 1 m'ha donat l'oportunitat per fer una revisió de la feina feta durant aquest 21 anys de carrera artística. Fer-ne balanç, una cosa que, amb el dia a dia, no ens parem a fer i que és molt necessària.

Ha sigut difícil fer la selecció dels treballs a presentar?
Durant tots aquests anys, he fet moltes coses que havia anat guardant i no ha sigut fàcil fer la tria. Però m'ha servit per fer una revisió del passat i veure quina ha estat la meva evolució artística.

Què recordes de Berlín?
Va ser una gran època de la meva vida. Vam marxar un grup de quatre amics amb moltes ganes de viure, d'aprendre, de créixer, però sense diners. Podia semblar un projecte a fons perdut, però els anys a Berlín em van ensenyar a espavilar-me, a prendre decisions, ... tot per a poder seguir estudiant allò que em feia feliç.

Vas ser molt valent...
La veritat és que sí, però sentia que ho havia de fer i, a més, sempre vaig tenir el suport afectiu de la família. Era una edat en què et sents lliure del tot, ho tens tot per davant i tot és possible.

Com va ser el retorn a terres catalanes?
Tornar va suposar adaptar-me al mercat de la Catalunya olímpica del moment, passar per l'adreçador en el sentit que tot això et condiciona, et marca, et limita a l'hora de crear. Si més no, amb els anys i molt de treball, aquests condicionants van desapareixent per poder dibuixar, realment, com tu vols.

Com et veus actualment?
D'alguna manera, m'he retrobat amb mi mateix, amb un tipus de traç que recorda a com dibuixava a Berlín. Amb molta força, sense por.... després de tots aquests anys, estic tornant a sentir-me com quan pintava fa 24 anys.

També et pot interessar