L'art de contar contes

Sílvia Panisello (Tortosa, 1972) ha fet de la interpretació d'històries infantils una via divertida i eficaç per a que els xiquets comencin a familiaritzar-se amb l'anglès. Aquestes sessions a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa li han servit per posar en pràctica anys d’experiència en la docència amb xiquets i en l'estimulant món de la pedagogia infantil.

- D’on surt la teva afició per interpretar històries en anglès als més menuts?
Vaig ser mare fa 7 anys i per concilació laboral vaig deixar la docència a l’acadèmia d’anglès on treballava. Passat el temps tenia moltíssimes ganes de tornar a tenir contacte amb els xiquets. I el fet d’haver tingut fills m’ha ensenyat moltes coses sobre l’aprenentatge infantil, que ara poso en pràctica.

- Perquè els contes ajuden en l’aprenentatge de l’anglès?
Molt aviat vaig comprovar que amb xiquets de 3 anys podia fer la classe integrament en anglès i sense interrupcions. Als tres anys es dóna un aprenentatge de llengua materna. No entenen tot el que estàs dient (ni en català ni en anglès) però capten algunes paraules i es fan la idea del sentit de la frase. A l’acadèmia vaig especialitzar-me en la docència dels més menuts i vaig desplegar una didàctica molt personal. Una de les activitats més recurrents era el conte perque em permetia interactuar amb ells en anglès.

- Què ha de tenir un conte perquè capti l’atenció dels xiquets?
Primer de tot ha de ser una història fàcil d’entendre. I també és molt important que els menuts puguin implicar-se en la història. L'han de fer seva. Per això, és molt important que hi hagi un personatge, una frase o algún símbol que capti la seva atenció. Jo de vegades els faig repetir alguna paraula o expressió perque això els serveix d'esquer per entrar en la història.

- Suposo que les històries dels contes influencien molt la manera que tenen els xiquets de veure la vida...
Sí, els contes són el reflex de la ideologia de la societat. Encara ara tenen molt pes els clàssics occidentals que repeteixen les mateixes estructures. Princesa que troba príncep o xiquet pobre que no acaba de trobar el seu lloc a la vida. Però és curiós com la mateixa història aquí s’explica d’una manera i a Gran Bretanya d’una altra.

- T’agrada que els contes sempre tinguin un final feliç?
N’explico molts que acaben bé, però sóc partidaria que els xiquets no tinguin una visió massa ensucrada de la realitat. Han de saber que molts cops les coses no són com ens agradarien.

- Com és el procés de preparar-te la interpretació d’un conte?
Primer elegeixo la historia. Els meus fills m’ajuden molt. Jo ja sé quins llibres els emocionen. Després el llegeixo moltes vegades per fer-me’ls meus i finalment em preparo la posada en escena. He optat per no usar material audiovisual perque els xiquets em tinguen a mi com a referència i no la pantalla. Normalment intento portar objectes relacionats amb el conte perque a través del tacte i de l’olor puguin summergir-se millor en la història.