Pepa Plana: "Viure al Delta és un regal de la vida"

Aquest diumenge 26 d'octubre a les 12h a l'Antic Escorxador de Tortosa, presenta juntament amb el també pallasso Toti Toronell l’obra de teatre familiar ‘Despistats’, un muntatge de clown que gira al voltant de dos personatges que perden el més important, però segueixen amb les seves rutines. Ell habitualment es reflecteix en una cullera d’alpaca i a ella li agrada pintar-se els llavis d’un vermell intens. Dues persones qualsevols, en un lloc qualsevol, que segueixen amb les seves rutines. Només es troben quan necessiten alguna cosa de l’altre. Hem volgut parlat amb ella.

- Primer de tot, felicitats per el Premi Nacional de Cultura...
Moltes gràcies! Em fa moltíssima il·lusió ja que ni me l'imaginava ni el somiava. El premi no és específic de circ o d’espectacle, sinó de la cultura en general. A més, em va agafar molt lluny de casa, dirigint el meu espectacle del Circ Du Soleil. En aquesta etapa, tenia molt la sensació que sempre estava a fora, que a casa ningú se’n recordava de mi. Quan m'ho van comunicar, vaig pensar: "Ho veus, tonta, com só que t’estimen!”. 

- Els espectacles a casa nostra estan passant per un mal moment?
El circuit català és molt costós. La gent de circ tenim la sort de parlar un llenguatge universal, però moltes companyies ho estan passant molt malament. L'índex d’atur dels actors i actrius és espantós, hi ha molt poca feina.

- L’ofici de pallassa és una vocació?
Com a vocació és l’ofici de teatre, el de pallassa ve una mica més tard. Jo volia ser actriu i vaig ser-ho durant anys, em vaig llicenciar a l’Institut del Teatre i representava moltes obres. Vaig notar que tenia fascinació per la improvització. Sempre dic que l'ofici de pallassa m'ha triat a mi. I quan vaig començar, vaig veure que no hi havia marxa enrere. Fa gairebé vint anys, no hi havien gaires dones pallasses, ni al món, ni a Europa ni a Catalunya. La gent em deia "et moriràs de gana", però jo ho volia intentar i apostar per aquest circuit.

- Sempre insisteixes molt amb el fet de ser dona i fer-te lloc dintre de l’escena. Com veus la situació de la dona dins del món de l’espectacle avui en dia? 
L’any 2001, vaig començar a dirigir el primer Festival de dones pallasses, que va durar 10 anys i va donar molts fruits, ja que el van copiar a Hèlsinki i altres llocs. El Festival va nàixer amb la voluntat de reivindicar la visibilitat de la dona pallassa. Hi ha una problemàtica i molta feina a fer. Per exemple, si mirem el programa del festival de pallassos de Cornellà d’aquest 2014, comprovem com s’han oblidat de les pallasses. Estem igual i ningú se’n adona. És perillós sobrentendre que tot va bé. Que a mi em vagi bé, no vol dir que a les dones pallasses també. Jo vull posar la lupa sobre aquest fet. 

- Què ens trobarem a l’espectacle ‘Despistats’? 
‘Despistats’ és un pallasso -Toti Toronell- i una pallassa -jo- en un escenari molt especial. El públic es troba una pista rodona de circ però sense carpa i s’asseu on vol. Els dos pallassos entrem a la vegada i fem un espectacle a l’hora, però tu nomes en veus la meitat. Sents el riure, els sons que passen a l’altra banda, i no ho veus. A més, no és només per la canalla, sinó també per als més grans. 

- Quina relació tens amb el Delta de l’Ebre?
La meva relació amb el Delta va ser com una mena de revelació, quan el vaig conèixer em va seduir. D'això farà potser 30 anys. No m’imaginava per a res acabar vivint aquí. Però per sort, va haver un moment que vam decidir canviar de vida i anar-hi a viure. Del bell mig de Barcelona, amb tot el que suposa, a viure al mig de camps d’arròs. Tenim un espai per assajar els espectacles que munten, però encara hem de crear més infraestructura. Viure al Delta és un regal de la vida. A més, el vuitanta per cent de feines que em surten ara són fora de casa, Colòmbia, Brasil, Venezuela i també a Europa. Però on tinc més ganes d’actuar és aquí, amb el plaer de poder anar a dormir a casa.

--
Espectacle 'Despistats' a Tortosa
Diumenge 26 d'octubre, 12h
Museu de Tortosa
Entrada gratuïta