'Actualment els nostres llibres de text no tenen gaire en compte el mite i la història en punt de vista català'

Sílvia Altadill entrevista la Doctora en Filologia Catalana i premi 'Josep Irla 2010', Rosa Calafat
Surtdecasa Ebre
,
07/05/2011
Llibres

Rosa Calafat Vila (Andratx 1963) és tècnica de Projectes de la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació (Institut d'Estudis Catalans) des del 2008 i, actualment, també ocupa el càrrec de Vicepresident del Consell Assessor de Programació i Continguts de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació. 

 
Acaba de rebre el Premi d'assaig breu 'Josep Irla 2010' i les seues publicacions més recents parlen de l'ús lingüístic del català en els mitjans de comunicació. 
 
- A Torcebraç entre dues cultures analitza els enemics amb els quals topa el català. Quins són aquests enemics?
Més aviat analitzo les causes -i llurs efectes- d'una història que fa més de 300 anys que dura. Una història i un discurs ben viu actualment i que es fonamenta en la impossibilitat volguda de fer del català una llengua plena, en usos i funcions. A hores d'ara hi ha tot de disposicions i normes la missió de les quals és fer que el català no sigui present a tots els àmbits d'ús i no sigui visible a tothom que hi vulgui tenir accés. 
 
- Diuen que de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó però...com es fa per afavorir l'ús social del català a grans ciutats com Barcelona, Mallorca,València o Perpinyà?
Tot depèn en bona part del discurs de projecció social. Tot és reversible. Si fa 300 anys unes lleis varen decidir d'anul·lar vida i costum catalans... Ara és possible, a partir dels elements de conformitat social, girar la truita: una televisió pública catalana, uns llibres de text que deixin clara la nostra història- han de parlar menys d'Isabel la Catòlica i més de Jaume I i dels Almogàvers-. Actualment els nostres llibres de text no tenen gaire en compte el mite i la història en punt de vista català.
 
- Quina és la situació actual del català a Mallorca?
Si fa no fa com a la resta del territori. Hi ha espais territorials on el català hi és en ús pràcticament en un 100%. Hi pots viure sense haver de girar la llengua I com a la resta del territori hi ha indrets on desenvolupar-te en català costa déu i ajut. Cal començar a pensar la situació del català no per comunitats autònomes, sinó per condicionants sociolingüístics a partir del mapa dels Països Catalans.
 
- Les seues darreres publicacions estan relacionades amb el correcte ús lingüístic als mitjans de comunicació. Com valora l'ús del català en els mitjans de comunicació actuals?
Depèn més de la consciència lingüística de cadascun del periodistes que no de l'empremta del mitjà. Hi ha mitjans de comunicació, sobretot escrits, que tenen com a norma de la casa fer del català una llengua amb recursos propis on la transversalitat del llenguatge passa per fer ús de la sinonímia que dóna el bon coneixement del català dialectal.
I a l'altre extrem, diaris que fan ús d'un català que és més una sucursal de l'espanyol que una llengua plena i europea.
 
- Com a vicepresident del Consell Assessor de Programació i Continguts de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, creu que hi estem prou representades totes les varietats dialectals del català a mitjans com ara TV3 o Catalunya Ràdio?
Ens manca molta pràctica lingüística. Ens manca treballar i treballar en el registre de la segona oralitat, en què el registre col·loquial passa per un bon coneixement de l'estàndard. I la tria terminològica i lèxica passa per un bon domini del català. Si faig ús d'agranar o d'escombrar, faig ús de la geosinonímia. Ens manca coneixement global del català per tal de protegir-nos de construccions externes al nostre sistema propi.
 
- "LO". Article català?
'Lo' article català en tant que article masculí, adequat a registres dialectals, col·loquials i propi de la història de la llengua. Actualment no adequat al registre estàndard.
 
- Que la televisió publica catalana tingui tanta dificultat per arribar arreu dels Països Catalans és sinònim de...?
Una història de 300 anys de dependència legal a un Estat amb ànsies ferotges de promoure el seu monolingüisme
 
- El model català d'immersió lingüística a les escoles continua sent una bona eina d'integració social o ens calen noves fòrmules per afavorir-ne l'aprenentatge i l'ús?
Cal començar a parar atenció en els continguts. Cal aprendre història, llengua, mites, cinema, ciència a partir dels referents propi. Narcís Monturiol i Antoni M. Alcover: una bona parella cultural, no ho trobes?
 
- Immersió lingüística = a?
Esforços fets d'un poble que es resisteix a ser víctima d'un genocidi
 
- L'escola i la universitat parlen prou en català?
No. L'escola primària és pionera en la culturalització dels catalans nous i vells, però a la Universitat, que déu ens agafi a tots confessats. La Universitat dol també del mateix mal que dol el territori català: la cosa es belluga per bocins més que per una directriu única. Hi ha professors universitaris de totes les matèries i branques (físics, biòlegs, matemàtics) que fan una feinada per normalitzar el català com a llengua de cohesió, en tant que única llengua pròpia de Catalunya (llegiu-hi Països Catalans).
 
- Quina opinió li mereix el model d'educació plurilingüe valencià amb una doble línia català/castellà?
L'esforç que fan arreu del País els nostres mestres és colpidor. És de 'creu de sant Jordi', simbòlicament parlant. La resta és nedar i seguir nedant per no enfonsar-nos. L'escola ha de ser catalana i en català perquè pugui ser una escola multilingüe on el fet d'aprendre idiomes a partir del català sigui un deure acadèmic i no una imposició d'un estat.
 
- Deia Fuster que una llengua no mor quan la gent que ve d'altres llocs no la parla sinó que ho fa quan els parlants deixem de fer-ho i l'abandonem. Tenim abandonat el català?
Som parlants apallissats per una història de prohibicions. Som parlants valents, que tot i anys de dictadura hem sabut transmetre el català als fills i ara maldem per fer del català una llengua en plenitud dins casa i a Europa
 
- Com es convenç a un nouvingut de que el català és fàcil?
Per sort, l'evidència és sempre el millor recurs.
 
- Pot ser un país bilingüe al 50% o el peix gran sempre es menja al menut?
Pot ser un país català? Cal que comencem a fer-nos aquesta pregunta. La resta és història massa remenada.
 
- Com sobreviu una llengua a totes les lleis,sentències...que li són desfavorables?
A base del somni. Somiar i treballar perquè el somni sigui realitat.
 
- Quan la política sobrepassa a la raó de la ciència llavors?
Se'n diu absurd.
 
- Cientificament és el català una llengua minoritària o minoritzada?
El català és una llengua europea i romànica que temporalment viu minoritzada per l'espanyol, el francès i l'italià. El català té mil anys d'història, circumstancialment viu minoritzada.
 
- Quan mor una llengua?
Quan es queda sense parlants. Visca la feina de pares conscients que fan fills monolingües. Visca la feinada dels mestres d'educació infantil i primària: VISCA!
 
- Té llarga vida el català?
SOMIAR  la plenitud de funcions en català, i cada dia fer-hi feina: tu, jo, nosaltres... 
 
 
----------
Llibres 
· Calafat, R. 2010. Torcebraç entre dues cultures. De l'ecosistema de les llengües: de discursos i de percepcions (pròleg de Salvador Cardús). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans 
· Calafat, R. 2010. Per a un ús ètic del llenguatge. Barcelona: Angle Editorial 
. Calafat, R. 1999. Sabotatge a la llengua catalana. (Lleonard Muntaner editor), amb pròleg de Ramon Barnils. EXHAURIT!

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar