Agustí Clua: "Jo només vull conscienciar a la gent de la bellesa que tenim aquí baix"

Agustí Clua Ferré va nàixer a Tortosa l'any 1968, natural de Camarles. És llicenciat en Filologia Catalana i en Comunicació Audiovisual. Actualment viu a Barcelona i treballa com a educador al barri de la Mina, a Sant Adrià del Besòs. L'absenta (2007) és el seu primer llibre publicat. Volem conèixer què s'amaga darrere del títol i darrere de l'autor. Descobreix ho!

 

− Com va sorgir la idea de L'absenta?

Em van proposar escriure articles d'un absent per a la revista de Camarles. Ho vaig fer de manera anònima. Ningú sabia qui l'havia escrit, ni ma mare, que se'n va assabentar el dia abans. Fins i tot un grup de gent volia que la dona que havia escrit L'Absenta fos la camarlenca de l'any.

 

− Per què vas decidir que la protagonista seria una dona i no un home?

Per justícia històrica, en definitiva. Volia parlar de temes passats i, per fer-ho el millor possible, has de mirar a través dels ulls d'aquella gent que ha patit més. L'absenta havia de ser una dona, que tenia feina a l'hort, a casa i, damunt, no tenia ni veu ni vot. 

 

− Quant hi ha de documentació a L'Absenta, i quant de vivència?

Vaig haver de posar una mica d'imaginació per posar-me en la pell d'una dona, però la majoria de coses me les contaven els meus iaios quan era menut. I també el meu pare, que era camioner i m'explicava un munt d'històries i jo les anava arroplegant, com qui arroplega arròs.

 

− En el teu llibre uneixes sensibilitat literària amb llenguatge popular. Com es fa per integrar bé aquestes dues coses?

Si no escrivia com parla la gent del meu poble i de les Terres de l'Ebre no crec que hagués arribat a llegir-me quasi ningú. De fet, les històries que explico estan molt arrelades a la terra d'on sóc i què millor que un llenguatge de la terra per parlar-ne d'ella?. 

 

− Quines paraules que fas servir al teu llibre tu ja no utilitzes?

A Barcelona jo parlo com aquí baix. En el meu dia a dia em pots sentir dir 'Machucho', 'allà callà', 'aguarginya', etc. També hi ha paraules de L'Absenta que jo mai he fet servir, com per exemple 'Bàmbia' (imbècil) o 'ascienciat' (instruït). I les que he deixat d'utilitzar són aquelles relacionades amb l'àmbit de la feina de l'arròs i les trobo a faltar una mica. Per exemple, ja no faig servir gairebé mai 'guaix', que vol dir tija.

 

− El teu llibre parla molt d'olors que transporten al passat, quins són els olors que et porten als teus orígens?

L'olor a herba acabada de segar, l'olor de la terra humida quan comença a ploure i el d'una mandarina.

 

− Llegint L'Absenta es pot veure la senzillesa amb què es vivia abans?

Sí, abans no hi havien “quartos” i, per tant, tot s'havia de fer de manera més simple. Per exemple, la gent pagava en espècies i no en diners. Si venia un home a ajudar-te a esllemenar, li pagaves amb un bon sopar i li donaves un càntir d'oli o alguna altra cosa.

 

− L'Absenta sembla ser una dona molt sàvia, què és per a tu la saviesa?

La saviesa es té quan s'aprèn a viure amb poca cosa. Quan es valoren les coses senzilles. Una posta de sol, un dia de pluja, etc. Avui en dia és potser una mica més difícil valorar això ja que, quan tens els mínims assegurats, no es valora tant allò senzill.

 

− Tens en ment publicar algun nou llibre?

Sí, ara estic preparant una continuació d'aquest primer llibre, pel qual estic buscant editor. L'he treballat més literàriament, seguint la mateixa temàtica. Parlo de les coses que no voldria perdre mai. Per exemple un arbre, la manera com aguanta el sol, com aguanta la pluja... Jo només vull conscienciar a la gent de la bellesa que tenim aquí baix. 

 

− Hi ha algun llibre que ens vulgues recomanar, que t'hagi marcat?

Petites proses blanques de Salvador Espriu és fascinant i mira que el tio escriu molt enfarragós. Però en aquest llibre utilitza un llenguatge més proper i parla sobres coses quotidianes.