Coneixes la història de la Pastora?

Un personatge tan complex com Florencio Pla Messeguer —la Pastora— s’ha d’abordar des de diversos punts de vista i, per aconseguir-ho, l’autora ha escrit una novel·la amb dues línies narratives en paral·lel. Es tracta d’una tècnica freqüent a l’hora de ficcionar la vida de personatges històrics (sense anar més lluny, també la va utilitzar Andreu Carranza en la novel·la 'L’hivern del Tigre', sobre les gestes general carlí Ramon Cabrera).

 

En el cas de la novel·la sobre la Pastora, la primera de les línies argumentals està protagonitzada per un periodista barceloní i un psiquiatre francès especialitzat en l’estudi de personalitats psicopatològiques. L’any 1956, tots dos viatgen fins a Tortosa, la Sénia, Morella i Santa Bàrbara per intentar contactar amb el maqui, en aquell moment fugat a la muntanya. Un i altre, hauran de sortejar la vigilància de la Guàrdia Civil i les mirades intimidatòries dels habitants d’una terra que els és absolutament forastera. El segon fil narratiu, dóna veu a la mateixa Pastora, en una mena de diàleg interior que permet apropar-se a un personatge humà, i a la vegada, molt primitiu. La versió que ofereixen uns i altres és del tot complementària.

 

Però més enllà d’aconseguir un retrat més o menys prismàtic de la Pastora, Alícia Giménez Bartlett ens descriu com era la postguerra als pobles que voregen el massís dels Ports. L’autora hi presenta un panorama desolador —la dinàmica dels vencedors i vençuts—, germen d’unes relacions humanes i socials depriments, amb uns masovers atemorits i assetjats, a la vegada, pels assalts de les guerrilles antifranquistes i la mà dura de la Guàrdia Civil. Entremig de tant dramatisme, és agraït el contrapunt que hi aporta el personatge de Lucien Nourrissier, el psiquiatre francès, que amb ingenuïtat descontrolada intenta extrapolar el model de societat francesa a la duresa quotidiana de la dictadura franquista.

 

L’obra original està escrita en espanyol, i em consta que aquests dies se n’està preparant la traducció al català. Crec que el relat hi guanyarà tenint en compte que és la llengua materna amb que s’expressaven la major part de personatges històrics que recrea la novel·la, però sobretot perquè permetrà remarcar la riquesa dialectal del català que es parla al nord del País Valencià.

 

'Donde nadie te encuentre' és una novel·la que combina amb equilibri l’acció detectivesca, la descripció històrica —es nota que l’autora s’ha trepitjat el terreny—, l’anàlisi psicològica dels personatges i on l’autora fa gala del seu domini de la novel·la policíaca —n’ha publicat una quinzena. En els darrers capítols, un gir argumental tanca una trama molt rodona, que constata l’habilitat de Giménez Bartlett per sorprendre el lector. Ara bé, al relat acaba l’any 1956, quan a la Pastora encara li queda molta vida per endavant: el segon viatge a Andorra, la detenció, el periple per les presons femenines, els judicis de guerra.... Qui ho sap, potser ja se’n prepara una segona part.