Germà Bel: “Diuen que el meu llibre és una màquina de fer independentistes”

Germà Bel (1963) és professor, economista, assessor polític i líder d’opinió. El seu llibre Espanya, capital París és una reflexió aguda i reveladora sobre la construcció nacional espanyola. Lluny de dogmatismes i artificis, Germà Bel s’expressa de manera planera i ataca directament al cor del debat polític actual. Escriu com parla. Entenedor i clarivident. És un goig escoltar-lo parlar d’economia. Al fons, se sent la banda de música i els petards que anuncien el correbous a Les Cases d’Alcanar.

 

- Vas decidir estudiar economia perquè intuïes que era la disciplina que et donaria més respostes sobre la vida?

Sí, vaig decidir-ho als anys 80, perque volia resoldre l’atur que hi havia a Espanya.

 

- Què demostra el teu llibre?

Que les infraestructures han tingut un paper rellevant en la construcció nacional espanyola.

 

- Poses en evidència que aquesta idea de país és una construcció intencionada...

La tesi forta del llibre és que és creacionisme, Espanya no és fruit d’una evolució natural.

 

- Les infraestructures tenen un pes rellevant a Espanya i fora...

Sempre tenen un pes rellevant. Sobretot quan no n’hi ha. Les infraestructures són com l’educació: com menys n’hi ha, més efecte tenen.

 

- Les polítiques d’obres públiques han estat rebel.ladores...

Països com Alemanya, Itàlia, França o Bèlgica han construit guiant-se en les necessitats econòmiques i de benestar general i Espanya ho ha fet basant-se en qüestions de poder polític.

 

- Quan vas començar a treballar al voltant d’aquesta idea?

Als anys 90 a mi m’interessava molt saber perquè hi havia autopistes de peatges a un lloc i no a un altre. El 2003 vaig detectar que els aeroports seguien patrons semblants a les autopistes. Vaig veure que hi havia certes regularitats històriques.

 

- Sembla que aquestes tesis són molt evidents. Per què ens havien passat desapercebudes...?

És claríssim. Sobretot abans del segle XIX els polítics expressaven obertament que volien un estat centralista. No existia la correcció política. Ara és més dificil detectar les intencions.

 

- On està el germen d’aquesta idea de país?

Quan els Borbons s’estableixen a Espanya volen reproduir un model de país com França, i una capitalitat com París. Després, les èlits polítiques i burocràtiques contribueixen a mantenir aquest centralisme.

 

- Per què no hi ha contrapesos?

Perquè hi ha uns interessos privats que condueixen i suporten aquest model. Les èlits burocràtiques i funcionarials. Aena, Adif, els Cos d’Enginyers de l’estat són una espècie de portavions al qual van aterrant tots els règims i tots els governs.

 

- Hi ha molts mapes al teu llibre...

Els mapes són molt poderosos.

 

- Dones els arguments perfectes per fomentar les idees independentistes...

Molta gent m’ha dit que el llibre és una màquina de fabricar independentistes.

 

- Et consideres independentista?

M’agrada dir que sóc sobiranista. M’agrada que sobre allò nostre, decidim nosaltres.

 

- El teu llibre posa les bases per intentar un canvi o ens hem de resignar a pensar que aquest model no canviarà?

El canvi s’ha d’intentar sempre encara que sigui possible (riu).

 

- La gent té temor al canvi?

El canvi és la cosa que més temor fa. D’això, Catalunya no en sortirà si no assumeix riscos.

 

- Com?

Llençant un missatge molt clar a l’estat espanyol: Aquest model no ens interessa per als nostres fills.

 

- Es podria canviar?

Jo crec que no. El 80% dels espanyols no estan disposats a canviar-ho.

 

- Molts pensaran que Barcelona també exerceix un paper centralista respecte la resta de territori català...

És totalment al contrari. A Barcelona està la major part de concentració d’habitants i d’activitat econòmica. Sense Barcelona no hi ha Catalunya, hi ha carlisme.

 

- Hi ha molta sensació de marginació respecte a Barcelona...

Una part del ruralisme català s’ha equivocat pensant que la font dels seus problemes és Barcelona...

 

- Per què tardem gairebé 3 hores en anar de les Terres de l’Ebre a Barcelona en tren?

Això mateix és una clara conseqüència del model radial creat a partir de 1714.