Sortir/tornar a/de casa

No m'he pegat un embolat amb el nom del portal des d'on us parlo. Tampoc tinc problemes per combinar les preposicions. Amb aquest joc de paraules he volgut resumir l'esperit que tindrà la meua humil (i una mica llunyana -ara us explicaré perquè) aportació a aquest nou projecte de les nostres terres que surt del seu ou en força.

 

“Surto de casa” era el títol de l'assumpte del correu que responia a la invitació d'incloure una mica de la meua verbositat a aquesta finestra oberta a les Terres de l'Ebre. I llavors, vaig pensar “si, jo surto sovint d'una casa i me'n vaig a una altra” perquè tot i que sóc “d'aquí baix” i ho visito quan puc, per motius vitals diversos visc a Barcelona (atenció: no confondre en visca Barcelona!). La qüestió és que estic aquí per a parlar-vos d'una cosa que em lliga a la meua terra mentre uns quants quilòmetres me'n separen i no és altra cosa que la LITERATURA. Per a mi un llibre és una catarsi, que des d'Aristòtil fins a Ber. Brecht passant per Schiller, es pot definir com una purificació de les emocions de l'espectador produïda per l'obra d'art.

 

Per això, jo us parlaré de com històries inventades per talents ebrencs o bé situades en algun punt de les diverses comarques de l'Ebre, aconsegueixen en mi aquest efecte catàrtic. Un efecte tal que em pot dur des de la muntanya de Montjuïc als Ports de Tortosa-Beseit; des del Parc de la Ciutadella al Teodor Gonzàlez; des de Vallvidrera a Xerta o des del Museu Picasso a Horta de Sant Joan.

 

I per acabar, us deixo aquí un anunci per paraules que podríeu trobar als classificats d'un diari:

Es busca llibre ebrenc per amor intens però efímer amb un punt de llibre metàl·lic, tot i això de mirada càlida.

 

Si esteu atents, la propera vegada que ens trobem us explicaré com acaba l'afer entre els dos i, el més important, qui n'és l'autor/a...

 

* Ara que ja heu llegit el text, afegiu-li al títol “en un llibre baix del braç”