Anna Zaera
,
02/11/2014
Llibres

Xavier Garcia: “El desemparament i la soledat del sud s'ha traduït en un caràcter irònic”

El periodista i escriptor és l'autor del volum “Homenots del Sud”
Xavier Garcia

Foto: 

Jordi Duran
Xavier Garcia
És un investigador, un curiós, un humanista i un gran entrevistador. El periodista i escriptor Xavier Garcia ha presentat durant aquest darrer any la tercera sèrie dels seus ‘Homenots del Sud', un llibre que recull els perfils biogràfics de quaranta persones de la vida cultural, política i social de Tarragona i de l'Ebre. Sumats als volums anteriors, Garcia ja ha acumulat un mosaic de 160 intel·lectuals que conformen la fisonomia i el teixit humà d'aquestes comarques.
"Certament, el caràcter ebrenc està marcat per la poderosa influència del riu. Aquesta serp d'aigua que ens indica com, en la naturalesa, tot està en moviment"

L'autor, que tot i ser de Vilanova i la Geltrú ara viu a Horta de Sant Joan, traça a través de les experiències personals un retrat psicològic i paisatgístic d'un territori amb una idiosincràcia pròpia. Hem volgut conèixer més de prop quines han estat les motivacions i les conclusions d'aquesta tasca de recuperació de testimonis, que sorgeix de la seva activitat com a periodista a les comarques tarragonines.

- Com se't va ocórrer escriure 'Homenots del Sud'?
Vaig llegir i conèixer Josep Pla, quan jo estudiava periodisme, entre 1968 i 1972. M'hi vaig trobar de seguida identificat i, en el curs de la meva activitat, centrada en bona part en la realitat de les comarques de Tarragona, vaig veure que el que Pla havia fet per a tot Catalunya jo podia intentar-ho al sud. Així, el 1992, quan vaig independitzar-me com a redactor de l'AVUI, vaig idear aquesta sèrie, de la que, fins al moment, s'han publicat tres volums, després d'haver sortit a la premsa de Tarragona (Nou Diari i El Punt) cadascun dels 162 retrats de què consta, al llarg de vint anys. 

- Què creus que tenen en comú les persones seleccionades?
Una fidelitat a la terra, a la cultura i a l'humanisme. En definitiva, això vol dir una constància per a tornar a fer visibles la democràcia, la llibertat i la justícia social.

- Com definiries el caràcter del sud? Creus que és un caràcter vinculat al paisatge?
Sí, jo crec que el caràcter del sud va molt lligat al paisatge, que Joan Perucho qualificava, amb molta raó, de "desemparat". Justament, aquesta condició de desemparament, en el sentit que l'home es troba sol davant la magnitud de l'espai, em sembla que és el signe determinant del caràcter de la gent del sud. Això els obliga al treball, a la tenacitat, a una certa solitud, també a un cert relativisme de les coses, en estar totes influïdes per la realitat de la naturalesa i, per tant, igualment, els porta de forma natural cap a l'humor i la ironia, cap a la sentència sintètica intentant definir la complexitat que els envolta. Aquest conjunt de factors em captiva.

- Concretant una mica més, com definiries el caràcter ebrenc?
Certament, el caràcter ebrenc està marcat per la poderosa influència del riu. Aquesta serp d'aigua que ens indica com, en la naturalesa, tot està en moviment. Per això, el caràcter de la gent és ferm i greu quan les condicions d'equilibri s'alteren, però també reposat, templat i, com deia, irònic, quan la gent reprèn la confiança amb el que l'envolta. El caràcter de la gent que viu vora el riu el veig, també, com dialogant, hospitalari i molt abocat a la solidaritat davant les fatalitats de la vida. A les zones més allunyades del riu, a la muntanya, el caràcter es fa una mica més reservat, però manté el to general de generositat innata.

- És un homenatge a persones que, segons el teu criteri, no han estat suficientment valorades?
Sí, en part és així, però hi ha moltes situacions diferents. Hi ha, per exemple, el cas d'aquells 'Homenots', músics, científics o escriptors, que del poble van marxar a la capital i allí han estat reconeguts fins i tot a nivell internacional, com el músic Joan Guinjoan, de Riudoms, o l'ecòleg Ramon Margalef, oriünd de Capçanes, entre molts d'altres. I hi ha, també, aquells més locals que, tot i tenir sovint una projecció catalana, han estat més reconeguts en la seva àrea d'influència, com Bladé i Biarnés, a la Ribera d'Ebre, per exemple. 

- Alguna ensenyança que t'hagi quedat de quan, de petit, veies passar persones del món de la cultura per casa del teus pares? Alguna cita que t'hagi quedat marcada?
Sí, moltes, quan recordo que per casa havien passat gent com el filòleg mallorquí Francesc de Borja Moll, l'escriptor Maurici Serrahima, el jurista Maspons i Anglasell o el poeta i historiador Fèlix Cucurull, entre els que ara em vénen al cap. Pel meu cantó, vaig conèixer en Pla, com he dit, l'Artur Bladé, el meu admirat amic de Benissanet, el poeta Foix, el pintor Pere Pruna i tants més. La principal ensenyança d'aquesta gent és la continuïtat de la missió que s'havien imposat i el fet d'apreciar els valors de la seva personalitat. Quan parlava amb ells sempre deien coses interessants, i això és el que he tractat d'incorporar als meus textos.

- Tens pensat un altre volum d'"Homenots del Sud"?
Sí, un quart amb quaranta personatges més del conjunt de tota la província. Com he fet amb els altres, miraré si abans els puc publicar en algun diari o setmanari, però això, com sabem, és una mica complicat per la situació de la premsa escrita. 

- La teva tasca té alguns paral·lelismes amb la feina de visualització i la creació d'identitat que fa Surtdecasa.cat a través de les entrevistes a persones rellevants del territori. Què n'opines?
Que tens tota la raó. A través de formats diferents, la voluntat és la mateixa, per la qual cosa també us felicito.

  

  

També et pot interessar