dimarts, 7 maig, 2019
Opinió

Carles Andreu, cantador en moviment

"Perquè tot ha de ser ballat. Caminar, caminar diu Carles Andreu, perquè tot ha de ser caminat"

Sona escandalosa aquesta música tan nova, provoca el rebuig i l’espant de la platea, "fascinació i al mateix temps indignació i repugnància”, diu el teatrer Grotowsky. Carles Andreu no ha cantat mai al temple català del músic assegut, el Palau de la Música Catalana. Aquelles parets no l’han acollit mai.

“Despertar el cor mitjançant cançons”, viure la vida que un pensa i conformar del tot la vida pràctica a les seves idees constitueix certament l’element fonamental de la personalitat”, “únicament quan s’aconsegueix l’harmonia entre l’ideal pensat i els actes, les veritats poden arribar a cantar”. Això ens diu en un llibre del músic i etnògraf Marius Schneider. Que bona és aquesta música!

I ell canta el que vol, el que li agrada, allò que estima: Gaudí, Salvat-Papasseit, Vallejo, Pessoa, filòsofs… Ho canta tot perquè tot ha de ser cantat. I els ritmes ballables, què, negre de la Franja? Perquè tot ha de ser ballat. Caminar, caminar diu Carles Andreu, perquè tot ha de ser caminat.


Carles Andreu

Un home en lluita amb si mateix, va dir Carles Andreu: d’aquesta contradicció naix la música, la festa del diàleg amb un mateix i els altres, els concerts, la composició musical, els assajos. Va veure a Frank Zappa i va dir: “Quin art més majo, quina llibertat de cant”. “Un hombre tan generoso como él no existe”, diu Vallejo.

Carles Andreu caminant per París, els situacionistes, aixeca el cap i mira cap amunt: els balcons, les fatxades, els portals, les finestres. Per París o per Barcelona?

Carles Andreu fa el que pensa: la seva música, materialitat de la seva música. Té referents, té models Catalunya en música, per als que pugen, per als joves? Un d’ells és C. A.: ocult de moment, vivia lluny…

La seva sensibilitat: atent a les coses, a les situacions i les relacions, “entén tan bé a les persones com als instruments musicals”, deia Elías Canetti d’Alban Berg. La seva vida a prop dels instruments, la seva “voix instrumentalisé”.

La seva tendresa, que és ser escoltador, o sigui, un músic. Jo vull cantar com C. A.! : per la llibertat del seu cant, quin art més majo! Tan nou que sembla improvisat, tan bo i bonic que sembla música. “Marraneta, minja xocolate, marraneta”, diu Pessoa; que bo està lo xocolate, tat? Això ho dic jo.

No sap solfa, és igual, millor que no en sàpiga. No patixques Carles per no saber solfa, els que patim som natros que en sabem i si tens problemes per la solfa, tranquil que ja te’ls solucionarem natros.

Esta música que fa no té explicació com totes les músiques que ho són de veritat. D’on surt este doll? Pregunta totalitària. Surt de Carles Andreu i prou. La nova mutació humana: l’home que no té temps d’escoltar Carles Andreu.

HE BUIDAT L’ESPERIT: Carles Andreu dixit.

MIquel Àngel Marín, músic i artista
Web Bouesia