Jump to navigation
DELTEBRE. MATÍ DE JULIOL. Ring! Ring! Comissió de Festes de Santa Maria, M. Teresa Ferrer a l’aparato: +Hola, Eduard. Te volia convidar a Fomentera a l’agost, per recitar. Va bé? Em va molt bé. 4 dies a Formentera i un recital amb M. Teresa Ferrer, Lucia Pietrelli, Sònia Moll, Esteve Portas, Esther Serra, Borja Penalba, David Caño i David Fernàndez. Luxe. BARCELONA. 21 h, NIT D’AGOST: El barco que salpa a les 22.15 h. Tinc temps. Birres. Dutxa, bossa, entrepà. Surto de casa a les 21.40 h. Tinc temps. Taxi fins la terminal. El Taxista 1 no sap on ha d’anar. 21.50 h, però tinc temps. Pago, baixo del taxi, apreto a córrer, arribo a la terminal. 21.55 h. Just a temps, però... Terminal incorrecta?? Agh! S’ha d’anar al Moll Nou, és lluny i hi ha un trànsit surrealista. +No llega. No hay bus. No hay taxi. Se lo cambiamos para mañana. –No. L’agafaré! Però són les 22 h i no tinc temps. Surto. No hay taxis. Corro cap als cotxes del carrer. Possessió infernal. 22.04 h. Un taxi, com un nyu, arrenca des d’un semàfor. M’hi llanço, obro la porta. Entro. 22.07 h. Al Moll Nou! Perdo un barco! 22.09 h. El Taxista 2, desenfrenat, i jo, apuradíssim, travessem la part baixa de la ciutat, avancem cotxes en doble línia contínua, escridassem la policia, quasi ens estavellem. El Taxista 2 s’implica emocionalment “Por mis cojones que llegas”. El port és el camp de Benji i Oliver, no s’acaba mai. El barco és la porteria. Fa hores que són les 22.15 h. “Ya sale. No podéis passar. Está cerrado”. I una merda. Corro. M’agafen. “¡Espera, ostia!”. Criden un cotxe de la companyia i... GOL! El Taxista 2 tremola, li cau una llàgrima. A mi també. Que bonics, els comiats! Adéu! 22.25 h. Barco. Arrenquem. NIT. “Dormo” a la butaca sirena, i a la pantalla passen un programa sobre catàstrofes en barcos i avions. Gràcies. EIVISSA. Arribo a Eivissa, la blanca. Gent d’after i un anglès (molt guapo) que se’m vol fer. No era la benvinguda que m’esperava. Pujo al Meditarrània-Pitiuses i piro. You broke my heart.
FORMENTERA +Hola! Encantada!, -Hola, M. Teresa! Igualment! PRIMER INVENTARI: Passejo per l’illa, llogo una moto, tinc llitera i barracó amb aire condicionat per mi sol, veig un meari. TROBADA amb Borja i David Caño a Radio Illa i fan Ovidi, David Fernàndez travessa els Països Catalans per arribar a temps com un record d’infantesa. I tots els dies són Can Paciències, torrades i cafè amb somriure immens de la cambrera. Més birres, Cala Saona i un caragol blanc. Migjorn amb Cati i Bea 12 anys després, com es quissos frènics de la nit. I Fonda Pepe a Sant Ferran, amb olives d’Eivissa. Itàlia, en italià i per als italians. La moto, el Far de Barbaria i les sargantanes. S’Abeurada, Borja, Dylan, Sabina, Ovidi, Estellés, Penalba. Anna del Maresme, i els ulls preciosos de Sandra creuats per una pluja suau a Can Simonet, i el cruixir de les lliteres de l’escola quan tots hi dormíem la resta de nits, i Mar que riu, la fonda Platé, unes piscines naturals que s’amaguen dels guiris, i honor i agraïment per poder dir Gaspar Hauser amb els Ovidis, la Famiglia, quan encara no sabia que trobaria Sandruska i Helena (no de Troia). Herbes Eïvissenques, poemes que no coneixia de la Sònia. Poemes. La medicina és el Kiosko 62, al matí, i Paco que té un fill que és poeta, i el formatge que ens van regalar. Per cert que a mi m’agradaria no morir-me, Borja. T’ho dic amb el got a la mà. Això és així. I camins secrets i parets de pedra seca i, per tot arreu, un aire que ara mateix mou branques de figuera. I els sentiments, com si fossin roba, amuntegats i nets, ja són a punt per ser estesos.
EPÍLEG: A n’Es Caló de Sant Agustí, entre barques i roques, l’oracle en forma de pescador que beu Estrella Damm en llauna, em va sentenciar: Claro que te puedes bañar aquí. ¡Esto es una isla! ¡Te puedes bañar dónde quieras, cooooño! I com un liquen, una mica d’enyor em va florir a la targeta d’embarcament.
Eduard Carmona Poeta
