diumenge, 13 setembre, 2015
Opinió

Eufònic: A la platja de móns inacabables, els nens juguen

Després del moviment, ve la reflexió. Resumim l'experiència "eufònica" amb una conversa amb l'artista visual Alba G. Corral, una de les implicades organitzadores de l'Eufònic Crew. Una reflexió que representa una més de les esteles que ha deixat Eufònic 2015 al seu pas. Una experiència que crea filosofia, o una filosofia que crea experiència.
 

#Refundarespais
Conquerir espais no seria una bona manera d'expressar-ho. Més aviat podríem parlar de reinterpretar-los, de llegir-los de manera diferent, de convertir-los en territoris de joc. Com va dir l'escriptor indi Tagore, “A la platja dels móns inacabables, els nens juguen”. I això és Eufònic, un festival que senyala espais que estan allà "però que ningú havia vist amb altres ulls" diu Corral. "I en això potser és important la distància dels que venim de fora" continua. Els brolls d'aigua dels Ullals de Baltasar, que van acollir l'actuació d'Amatria, van ser un dels escenaris més exhuberants d'enguany. Però el Mercat Vell de La Ràpita, un espai en desús, annex abandonat del mercat municipal, va convertir-se en l'exemple més clar d'aquesta habilitat de l'Eufònic per transformar espais quotidians en escenaris poètics. De la mateixa manera ho va fer la improvisada pista de patinatge rapitenca que, amb un encertat atrezzo, va aconseguir en una tarda el caliu d'un teatre nocturn, davant de les previsions de pluja. El marcador de punts situat en un dels laterals de la pista esportiva reflexava el número 4 de l'edició del festival, i el 2015 pertinent. I és que l'Eufònic és un festival de detalls.

#Elcatalitzador
Probablement, com tot, aquest festival sigui la condensació de diversos mons -l'urbà i el rural-, de diverses inquietuts i experiències que han trobat en el director de l'Eufònic, Vicent Fibla, el seu catalitzador. Fibla, rapitenc de naixement, llicenciat en Belles Arts, viu ara entre Ulldecona i Barcelona, on ha desenvolupat una carrera musical amb segell propi. "Fibla és l'alma mater d'aquest projecte" diu Corral. Eufònic arriba a la seva quarta edició havent mobilitzat 4000 persones en totes les activitats proposades. Fibla ha arrossegat a les Terres de l'Ebre bona part de l'escena musical indie de Barcelona i alguns artistes com el col·lectiu Arbol ja són habituals del festival. "Molts som amics, vivim tots als mateix barri" diu Corral. Ella és una de les incondicionals, que després d'actuar en les diferents edicions, enguany s'ha convertit en comissària de la secció visual del festival. Una referència per als artistes novells que la reconeixen com una peça clau d'aquest engranatge. "Quan Fibla em va parlar de baixar al Delta per inaugurar la primera edició del Festival, li vaig dir que sí amb els ulls tancats", diu Corral "i he anat repetint cada any" assegura. "I mira que jo només coneixia el Delta de veure'l des de l'avió", confessa.
 

#Quieslartista?
Qui és l'artista? Tots. La inauguració va ser la imatge del trencament de les línies divisòries que separen l'escenari de la pista de ball. L'Eufònic convertit en Eufòric. Mai millor dit. Va ser l'Alba qui va dir “Ara hem de sortir nosaltres a ballar".  Els espectadors van aixecar-se dels seients per posar la cirereta a la "Montgomery Experience", una inauguració que va encetar el festival dijous la nit. "Va ser una de les experiències més adrenalíniques del festival" diu Corral. Això corrobora que les fronteres entre creadors i públic són molt difuses en aquest festival. L'Eufònic, que va nèixer amb seu a Amposta i, poc a poc, ha anat trobant en La Ràpita el seu camp base, és un festival-moviment com també ho són les Jornades Musicals a l'Ermita de la Pietat d'Ulldecona. Un festival que ja no el sostenen els pressupostos sinó un públic que s'ha convertit en incondicional. I entre aquest públic es troben urbanites amb ganes de retrobar-se amb l'autenticitat de la terra, autòctons curiosos que volen saber què es cou als clubs més punters d'Europa i fins i tot nòrdics amb camises coloristes que han descobert una reserva natural on la vida senzilla encara és possible. I més enllà del xoc cultural, que algunes anècdotes del festival avalen, l'intercanvi fa dels urbanites una mica més rurals, i dels rurals una mica més urbanites.

#Laquotidianitatsenzilla
"La quotidianitat i la senzillesa de la vida, d'alguna manera ens salva", diu Josep Esquirol en el seu darrer llibre 'La resistència íntima: assaig d'una filosofia de proximitat'. I això és el que és l'Eufònic. Un festival familiar. On els matins són quotidians, hi ha horaris, àpats compartits, cerveses fresques, “partes” meteorològics, llistats i treball. A la nit, el maquillatge, la purpurina i els daurats donem pas a allò més oníric, a la música que ens eleva, amb la companyia dels ritmes frenètics i una miqueta d'alcohol. La mare del director capitaneja les manualitats de bon matí, i renta llençols per allotjar alguns dels artistes de confiança. A la nit, la senyora i les seves amigues, es posen roba de mudar i s'asseuen a la primera fila. “Moltes dones grans diuen No he entès res però m'ha agradat molt explica. “És un festival horitzontal” diu l'Alba. "Enguany ja he vist pares que han vingut amb els seus fills de 19 anys". 
 

#Unfestivalorgànic
“L'Eufònic és un festival orgànic”, diu l'Alba. A la manera dels seus audiovisuals, l'Eufònic és una tija que va creixent cap amunt poc a poc, al mateix temps que les arrels s'estenen en horitzontal buscant nutrients en la terra mateixa. Aquest és un festival que evoluciona sense presses, sense col·lapses. “Això no és el Sonar, ni ho serà mai”, diu Corral. "No volem que ho sigui".
 

#Unfestivalsensorial
“És un festival de les olors, dels colors i dels sabors”, diu l'Alba. Un festival que s'inicia en el moment en què el paisatge del Delta muta. Els camps d'arròs deixen el verd de l'estiu per tenyir-se d'ocre i donar pas a la sega. La pròpia artista visual va incorporar aquestes imatges en el seu espectacle juntament amb Combray a l'Esglèsia NovaI. Un paisatge que ofereix els millors arrossos i mariscos. "Un festival també vol dir estar a gust i menjar bé", diu Corral, que reconeix que aquesta energia col·lectiva, acumulada amb la convivència de tres dies, va explotar el diumenge al Xiringuito de la Badia dels Alfacs amb l'actuació de Meneo, que es va deixar la pell i la roba al mig del mar.

#Nosacaba
"Ara toca desEufonitzar-se", diu l'Alba. Però després del festival no queda massa nostàlgia, "perquè l'Eufònic és un moviment que no s'acaba" diu. “El dia següent ja vam començar a pensar en el festival de l'any vinent”, explica Corral. “Vicent ja té una llista amb les localitzacions que vol incorporar una llibreta on posa Eufònic 2016-2020". De fet, l'estada dels artistes a La Ràpita durant els dies del festival ha servit perquè sorgeixin noves idees, moltes d'elles vinculades als diàlegs espontanis entre la gent del poble i els artistes que permeten als forasters descobrir espais que tenen una càrrega històrica només a l'abast de la saviesa local.

 

#Estaronoestar
En l'era digital, pots viure un festival sense ser-hi. Ho comentàvem sopant amb els artistes Zoraida Rosselló i l'Efrain Foglia, una de les nits del festival. El relat sobre allò que passa al festival representa un festival en ell mateix. Precisament amb aquesta intuició de base, la realitzadora Zoraida Rosselló proposava un taller basat en la viralització de les imatges que generava l'Eufònic. A través de Twitter, elaborava una  crònica audiovisual col·laborativa que servia per ampliar l'impacte d'allò que estava passant en la realitat. El rastre del festival, per tant, segueix a la xarxa, segueix en el timeline personal dels que van replicar-ho en el seu moment.

(Fotografies: Caribe, Vicent Fibla, Carlos R. Ríos, Alba G. Corral)