dilluns, 10 agost, 2015
Opinió

Fronteres?

"Els qui vivim en la fartanera tenim la consciència emboirada, hem perdut l’alegria de la fraternitat, i consumim drogues i soroll universal per ofegar el crit dels oprimits"

Diu Mariano Rajoy que és temps d’unitat europea i no d’aixecar noves fronteres, quan es refereix al dret a decidir dels catalans. Però ell i el seu ministre Jorge Fernández Díaz ben bé - ben malament - que mantenen aixecades les filferrades de Ceuta i Melilla, coronades amb ganivets. O ordenen als guàrdies civils que intimiden els qui volen passar la frontera nadant. El resultat: quinze pobres negres ofegats en un intent desesperat de travessar la frontera de la fam. Actualment, un forense basc afirma que alguns dels ofegats tenen impactes de boles de goma als seus cossos.

Estem en ple estiu. Els turistes anglesos passen pel túnel que uneix França i Anglaterra. A Calais, a la banda continental, milers d’afamats o perseguits esperen poden travessar el túnel, agafats a algun camió o cotxe. Cada dia mor algun d’aquests “atrevits” que mai no tindran vacances. El manteniment d’aquestes fronteres reals - no, purament projectades - és un fet que ens converteix en gent indigna a tots els qui vivim en aquesta banda de les filferrades, i transforma en mentides tots els discursos dels polítics sobre la justícia – si és que encara n’hi ha algun que en parla, de la justícia - i la igualtat de les persones.

Els polítics occidentals són covards. Ho són perquè els ciutadans occidentals som covards i estem encapsulats en una vida burgesa i còmoda. Ens deixem dominar per un consumisme i un “estat permanent de joc” amb maquinetes i "telefoninos" que ens ocupa el temps, i ens fa navegar sense rumb en el mar de la superficialitat.

Això és possible perquè hem abandonat qualsevol intent d’antropologia metafísica i ens belluguem sense parar en el camp d’una antropologia objectual. L’home és concebut com un objecte biològic, una maquineta biològica. S’anomena la nostra època - en paraules de Karl-Heinz Volkmann-Schluck- com l’era postmetafísica. De manera que parlem, per exemple, de l’era dels negocis, de la tècnica, de l’era atòmica, però no parlem de metafísica. La qüestió metafísica ha estat expulsada del nostre món. Sense una antropologia metafísica de la tolerància, estem exposats als jocs més durs, una mostra dels quals són les bombes - en plural - llançades pels “demòcrates” ianquis sobre Hiroshima i Nagasaki.

Caldrà trobar una “metafísica de la vida”, com a base d’una conspiració planetària per a una economia “filantròpica”, en el sentit etimològic del mot. I des d’aquesta base, caldrà realitzar “la Revolució necessària” per eliminar la fam del món - i altres armes -, i establir “el dret a la vida” com allò que ens unifica, més enllà de les diferències que s’expressen en la diversitat dels grups socials. Per eliminar la fam del món oprimit, cal eliminar abans la fartanera en què viu el món opressor. Els qui vivim en la fartanera tenim la consciència emboirada, hem perdut l’alegria de la fraternitat, i consumim drogues i soroll universal per ofegar el crit dels oprimits. Aquesta és la realitat, antiga i actual.

Joan Josep Rovira, homo viator