dijous, 31 març, 2016
Opinió

"I’m Hans Christian Andersen"

Al meu imaginari, Hans Christian Andersen té la cara i el cos de Danny Kaye, el seu somriure innocent i els seus moviments de ballarí. L’actor novaiorquès el va interpretar a la pel·lícula homònima del 1952. Me l’imagino en aquella escena en què entra al poble mentre entona allò de…

I’m Hans Christian Andersen,
and this is an April day
It’s full of the magic
I need to speed me my way
My pocket book has an empty look
I limp on a lumpy shoe
Or if I wish I am a flying fish,
or a millionaire with a rocking chair,
and a dumpling in my stew
I’m Hans Christian Andersen,
Andersen, that’s who!

El 2 d’abril és el dia mundial del llibre infantil des del 1967. Es commemora el naixement d’Andersen, poeta, dramaturg i novel·lista danès que ha passat a la història en haver elevat el gènere del conte a les seves cotes més altes. Conec bé els contes de Hans Christian Andersen perquè la meva mare em va fer un regal meravellós fa ja onze anys: el llibre ‘Hans Cristian Andersen. Cuentos’ (Galaxia Gutenberg, 2005) il·lustrat per Nikolaus Heidelbach.

Aquell regal, sumat als records dels contes que m’havien explicat de nena abans d’aclucar els ulls i de la pel·lícula del Danny Kaye, van generar tanta admiració que no vaig poder evitar la curiositat de saber qui era Andersen i d’on havia sorgit el seu univers màgic. I vaig descobrir una història tan trista com evocadora. La d’un sabater pobre que només pot regalar al seu fill l’amor per la fantasia. La d’un jove de 14 anys que, sense saber pràcticament ni llegir ni escriure se’n va a l’aventura, d’Odense (la seva ciutat natal) a Copenhague, i passa a formar part de la colla de desfavorits que deambulen pels carrers de la capital. La del cantant d’òpera i ballarí frustats. I, sobretot, la història d’un home capaç d’autoeducar-se en un ambient hostil, que s’enfronta a l’adversitat amb determinació i que s’acaba convertint en l’escriptor més admirat del seu país.

Els seus contes (L’aneguet lleig, La sireneta, El vestit nou de l’emperador, El ferm soldadet de plom, Les flors de la petita Ida…) parlen de la vida i dels seus misteris des d’un punt de vista fresc, sense voluntat d’adoctrinar, amb una mirada apassionada sobre la natura, les plantes i els animals sempre sorprenentment humans. I en parlen –literalment, perquè ell els escrivia per ser dits- per arribar a nens i a adults. Tots som transportats al seu univers en tan sols un parell de línies, no cal fer cap esforç. Hans Christian Andersen va ser pobre i es va sentir sol, però la seva consciència profundament humanista el va mantenir allunyat de la deriva. Andersen va demostrar que la misèria no es perpetua si un hi posa ganes i entusiasme. En definitiva, Andersen és un exemple clar de que sempre es pot millorar una mica el món, vinguis d’on vinguis.