La cultura digital i les infraestructures socio-econòmiques

Opinió
,
dilluns, 29 gener, 2018
"L'abordatge d'una cultura digital des d'una perspectiva crítica ha d'involucrar la reflexió profunda sobre les nostres formes d'apropiació tecnològica i el lloc que ocupen en la geopolítica del coneixement"

Com ja hem definit en els posts anteriors, hem de recordar que entenem cultura digital com el conjunt de processos socioculturals derivats d'un context emergent en què les tecnologies digitals són centrals. La cultura digital dóna peu a "un conjunt de valors, pràctiques i expectatives sobre la manera en què les persones es comporten i interactuen en la societat xarxa" (Deuze, 2006). La gent s'apropia de les tecnologies digitals i denoten processos simbòlics i materials que reconfiguren els sistemes de producció, circulació i consum d'informació (Castells, 2010). Les institucions i les pràctiques socials es transformen, la qual cosa al seu torn determina el curs i la naturalesa del desenvolupament tecnològic, que posseeix la marca del context en què s'origina.

En les últimes dècades, és possible rastrejar diverses maneres de conceptualitzar aquesta sèrie de fenòmens: cultura virtual (Jones, 1998), tecnocultura (Robins & Webster, 1999), cibercultura (Lévy, 2001), cultura d'Internet (Castells, 2001), cultura computacional (Manovich, 2001). Aquestes etiquetes impliquen importants matisos i aproximacions teòriques que reflecteixen el dinamisme i la complexitat del concepte. Jenkins (2006) per la seua part parla de la cultura de la participació, la convergència mediàtica i la intel·ligència col·lectiva. Per Rheingold (1993) el rellevant és el suport d'una comunitat que s'identifica com a tal a partir de la construcció de xarxes d'intercanvi i cooperació.

En aquestes definicions dels millors experts en la matèria està clar que el digital s'associa amb un canvi cultural: en els processos de producció de coneixement, d'interacció, d'aprenentatge, de representació i construcció d'imaginaris, en la relació amb el cos i la naturalesa de la informació.

Per això resulta rellevant en la recerca de respostes davant l'emergència de noves materialitats, pràctiques, esquemes cognitius i sensibilitats, destacar que la cultura digital es troba articulada estretament amb el sistema econòmic-polític que emmarca el desenvolupament de les infraestructures tecnològiques, les infraestructures de producció de coneixement i les infraestructures mediàtiques (Morozov, 2013).

Considerar la cultura digital imbricada en aquesta relació de forces és fonamental perquè els ciutadans identifiquin i avaluïn les implicacions de les infraestructures tecnològiques en les pràctiques quotidianes i en el sistema social. L'abordatge d'una cultura digital des d'una perspectiva crítica ha d'involucrar la reflexió profunda sobre les nostres formes d'apropiació tecnològica i el lloc que ocupen en la geopolítica de coneixement, l'exercici polític, la defensa de drets o la desigualtat social.

Els emergents paisatges tecnològics ens haurien d'obligar a problematitzar els sistemes sociotècnics i explorar la complexitat de l'ecosistema digital imbricat en el sistema social i, en conseqüència, a plantejar la necessitat de transformació dels sistemes econòmico-polítics, les institucions i les pràctiques que delimiten els processos de producció i difusió del coneixement.

Albert Pujol
Secció cultura digital
Centre Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE)