La lleugeresa festiva del joc

Opinió
,
dimarts, 23 juny, 2015
"Parlar d’alegria en el món del futbol és una hipèrbole, una exageració meravellosa, boja, arriscada, creadora, antisistema, atrevida. Parlar d’alegria en el futbol és parlar de l’alegria d’un xiquet jugant. Exageracions sense poder com les de la poesia"

Abans de Cruyff, aquí ningú havia sentit parlar dels següents conceptes futbolístics: possessió, control de la pilota, percentatge de possessió, joc posicional, alegria en el joc, entrenaments amb pilota -també els físics-, aprenentatge continu del futbolista, un contra un, defensa de tres, el joc comença des de darrere jugant amb els peus i combinant, automatismes del joc, velocitat de la pilota, joc d’equip, piloters.

Cruyff va parir un equip de futbol que se li assemblava: intel·ligent, agosarat, lliure, amb personalitat pròpia, alegre, creatiu. Però ja se sap: “no hi ha cap part feliç i no hi ha cap naixement agradable” (Sloterdijk). La sort va ser que va tenir el temps suficient perquè l’equip creixés -entrenador inclòs- i que les idees de Cruyff es poguessin portar a terme amb tota la seva plenitud. No s'havia vist mai un nivell d’exigència tan alt en els jugadors. Era molt difícil en el ‘dream team’ que un jugador perdés la pilota en la fase de construcció del joc, o sigui abans del mig del camp, era com un tabú, un concepte sagrat. La pilota no s’havia de rifar, el risc només s’assumia en camp contrari, prop de l’àrea rival i en l’un contra un.

Va canviar la mentalitat dels jugadors i de la gent del Barça. l’equip s’havia de preocupar de si mateix i no del rival, havia de ser protagonista i no anar a remolc, tenir una proposta clara de joc i no dependre del rival; va canviar les estructures del club: tots els equips formatius jugaven amb el mateix sistema de joc que el primer equip, el concepte d’aprenentatge continu va substituir la vella idea del jugador amb talent que no li cal aprendre res, el jugador que pujava des de baix veia possibilitats reals d’arribar al primer equip, un jugador com Xavi no hagués arribat on ha arribat en un altre equip; la gent del Barça va aprendre a no ser derrotista, a creure que les coses ens podien anar bé. Cruyff ha ensenyat això: que l’actiu principal és l’alegria del jugador i que la virtut més important en un futbolista són les ganes de jugar a futbol.

Parlar d’alegria en el món del futbol és una hipèrbole, una exageració meravellosa, boja, arriscada, creadora, antisistema, atrevida. Parlar d’alegria en el futbol és parlar de l’alegria d’un xiquet jugant. Exageracions sense poder com les de la poesia. La poesia de Cruyff radica en haver sabut inscriure -escriure- hipèrboles lliures en un equip de futbolistes, en haver recuperat la lleugeresa festiva del joc. Hipèrboles necessàries per revitalitzar el futbol, per superar el debilitament de la codificació, del ‘sempre el mateix’ i que “poden aspirar a despertar simpatia unànime pel seu atreviment” (Sloterdijk). Al voltant del joc, girarà aquesta nova edició del festival Bouesia, que se celebrarà aquest estiu a les Terres de l'Ebre.

Comentaris

imatge de Jordi Prat Vidal

Tot lo que dius Miguel Angel estaria molt bé, si no hi haguessin al voltant del fútbol, aquestes sumes escandaloses de diners, que van a parar a poques mans. Si que es una activitat que genera molt de moviment de diners, però si t'hi fixes, tots fan cap al club. Excepte les consumicions als bars, on es va a visionar el joc. I a mes a mes, una altra cosa estúpida: ningú juga, tots son jugadors passius.

I si el joc, es el tema de la bouesia o boigesia, nom que jo personalment consideraria mes apropiat, però que ara no m'esforçaré en argumentar; pos si el joc es l'essència de l'edició 2015, convindria crear l'oportunitat, de que tot hom pugués ser jugador actiu i si el joc ens porta a les emocions d'infancia, benvinguda sigue, la bouesia o boigesia.

Cordialment.    Jordi.