Jump to navigation
La relació entre periodistes i museòlegs que no passa pel seu millor moment i tots dos col·lectius en som conscients. Amb aquest títol tenia lloc el passat 24 de novembre al Museu Marítim de Barcelona la VI Jornada de la Xarxa de Museus Marítims, una jornada tècnica adreçada als professionals dels museus en la que cada any s’aborda una temàtica diferent.
Com a periodista i tècnic de comunicació d’un museu, que no som conscients del beneficiosa que n’és aquesta comunió. Els museus tenim històries per explicar, exposar i presentar, i els mitjans de comunicació la necessitat d’explicar-ne diàriament. Vicenç Villatoro, escriptor, periodista i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, va destacar que els mitjans de comunicació no subratllen allò important, sinó el que pot ser interessant per al seu lector, oient o espectador. I és aquí on els museus hem d’intentar adaptar-nos a les lleis dels mitjans de comunicació, donant-li la volta per fer més atractiu i interessant el relat del contingut que volem comunicar.
També hem de tenir en compte que, en la societat actual, s’està imposant la cultura de l’esdeveniment, amb les conseqüències no sempre positives que això pot tenir, com per exemple que la forma o format en la que es presenta un producte cultural desperti més interès que el seu contingut. Però això no és una opció dels mitjans, és una opció de la societat. Així ho evidencien també les grans presentacions o inauguracions dels productes culturals. Els públic en general, tot i tenir la capacitat d’accedir al contingut d’un producte cultural de forma individual i des de casa, prefereixen assistir presencialment als grans esdeveniments culturals perquè esdevenen un espai de socialització entre persones amb interessos i gustos semblants, un espai de connexió entre diferents professionals i, de vegades, un punt de partida de projectes, siguin culturals o no.
Un altre punt a considerar és que els mitjans de comunicació són empreses i que, per tant, de vegades el criteri de publicació d’una informació sovint respon a criteris empresarials. Com que la majoria de museus no disposem de recursos econòmics per destinar a publicitat, cal que busquem noves vies de col·laboració. Els museus ens podem oferir com a generadors de continguts i com a fonts d’informació que els hi siguin útils en el seu dia a dia, buscant que aquesta col·laboració ens retorni amb més presència als mitjans de comunicació.
Però en aquesta jornada no només es va parlar de la relació dels periodistes i els museòlegs, sinó que també es va intentar explicar què podem fer i quines eines disposem per poder connectar, no només amb el nostre públic, sinó amb l’univers de públics que tenim al nostre abast. En aquest punt vam voler incidir molt en la nostra ponència, en la que presentàvem el Pla de comunicació del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre. D’igual forma que els mitjans de comunicació, els museus també som emissors. Amb l’aparició de les noves tecnologies, hi ha hagut un canvi de la distribució del contingut que es deu a la fragmentació de les audiències. Els museus disposem de molts més canals (alguns de propis) per connectar amb els nostres públics. Considerem canals propis, per exemple, la web, les xarxes socials, el blog, el correu ordinari, el mail màrqueting, la senyalització i la papereria. Treballant aquests canals d’una forma efectiva ens podem assegurar els tres objectius comunicatius bàsics: visibilitat institucional, prestigi i una major implicació i participació dels nostres públics. Evidentment, tot i tenir canals de comunicació propis, hem de treballar els canals externs, com els mitjans de comunicació i les RRPP.
A la nostra ponència vam voler emfatitzar en la necessitat de cuidar les relacions amb els periodistes i d’oferir-los-ho, en la mesura que puguem, els continguts de forma individualitzada. En definitiva, tenint un tracte molt personal, proper i entorpint el mínim a l'alta càrrega de feina que han d'assumir actualment els periodistes de tots els mitjans locals.
Tot i que tenim molta feina per fer, la jornada convida a l’optimisme. Queden molts ponts per construir amb els mitjans de comunicació i moltes vies a explorar. Aturar-se, reflexionar i buscar solucions sempre aporta bons resultats. De fet, aquesta ja és la segona jornada que organitzem en menys d’un mes en la que reunim professionals d’un sector determinat i museòlegs. Fa unes setmanes, en Toni Cartes ens parlava de la necessitat de buscar complicitats amb els professionals i centres d’ensenyament. Ara, ho hem fet amb els periodistes perquè sabem que treballant conjuntament podem obtenir grans resultats.
Joan Grau Tècnic de comunicació del Museu de les Terres de l'Ebre
