Contra la regressió cultural, mantenim los fars d'empeus

Opinió
,
dilluns, 24 novembre, 2014
"Los productors independents, los realitzadors per vocació, ens devem al clam de la gent, a les expressions populars del carrer, com els farers als navegants del dia a dia"

Los faroners es condemnaven a una vida d’aïllament, al servei públic de la navegació de cabotatge i la seva família els acompanyava allà on los toqués. A la nit, la llum sempre havia d'estar encesa, un servei que mai ha estat prou reconegut, fins i tot perseguit en temps de guerra o inestabilitat política. El 1989, el Ministre Josep Borrell, conegut a casa nostra també per les seues polítiques hídriques nefastes per als rius de la Península, va manar eliminar el Cos de Torrers de Fars, existent des de 1851, sense honors ni reconeixements per la seva tasca centenària al servei de la navegació.

La cultura de qualitat -remunerada als seus treballadors i accessible per tots els públics- juntament amb la sanitat i l’educació pública, són un dels valors democràtics més preuats a l’hora de construir un país des dels fonaments del sentit comú. Los productors independents, los realitzadors per vocació, ens devem al clam de la gent, a les expressions populars del carrer, com els farers als navegants del dia a dia. 

Los farers i los documentalistes d'avui - almenys parlo per mi - continuem lluitant per que la llum del far de Buda, la Banya i lo Fangar, continue brillant amb intensitat dins les nostres consciencies combatives, perquè la regressió cultural, democràtica i física no s’emporte lo Delta, ni la dignitat de la gent que l’estimem profundament i, per tant, lo defensem a mort. La nostra única arma és lo sentit comú heretat de la gent justa que ens ha marcat lo rumb a seguir, los perills ocults senyalats per l’òptica, encara latent, de la illa de Buda.

In memoriam de Manolita Cabezas Azuara, la filla del farer.

 

Mario Pons Múria
Realitzador
(Ha presentat el documental "La filla del farer")