dimarts, 15 juliol, 2014
Opinió

M'exalta allò nou i m'enamora allò vell

'Estem parlant de gent que viu la cultura com una oportunitat de renovar els vincles amb la comunitat, de rellançar la identitat del lloc, com un exercici rigorós de ciutadania'

Una renaixença cultural a les Terres de l’Ebre o la delicada efervescència del sentir sense complexes

Acció poètica, art sonor i visual o música de recerca i patrimoni. Bouesia, Eufònic, Sirga i Litterarum. Quatre exemples notables de la regeneració de l’escena cultural a les Terres de l’Ebre. Quatre projectes independents i efervescents que es defensen i creixen implementant maneres noves de produir, comunicar, difondre i dinamitzar l’escena cultural. Sota el paraigües de la formula de festival ens ofereixen un ventall d’activitats que van des de les instal·lacions multimèdia a les romeries. La seva lògica és trencar l’establert. Reinventar-se o morir. 

Arrelats en la filosofia de l’efímer i l’elogi del patrimoni immaterial, treballen en una frontera fràgil i sinuosa on s’entrecreuen disciplines i metodologies de treball. Parlem d’una forma de fer i entendre la cultura que neix de la necessitat  de reinterpretar el present i alhora rescatar els tresors oblidats en els racons indòmits de la memòria. Un exercici extremadament sofisticat que porten a terme de manera gens acomplexada i amb una actitud oberta i sincera. Sense manierismes, rèmores classistes o fatxendes, ni coreografies juràssiques. 

Parlem de projectes que investiguen, que produeixen coneixement, que creen  xarxa, que innoven, que generen patrimoni viu, que connecten amb el context, que reconeixen i es reconeixen en les particularitats de l’entorn. Que reinterpreten la riquesa de la tradició oral, que connecten la perifèria i el món rural amb les urbs i l'avantguarda. Estem parlant de gent que viu la cultura com una oportunitat de renovar els vincles amb la comunitat, de rellançar la identitat del lloc, com un exercici rigorós de ciutadania. Gent que aposta fort per compartir els sabers exclusius i sofisticats de la ultra-modernitat, que fan feina i s’arromanguen per democratitzar les tecnologies ingràvides de la societat de la informació. Esforçats obrers que obren sèquies i canals al ben mig de complexitat galopant per apropar lectures intel·ligibles i amables d’aquest soroll de fons que ensordeix la infoesfera.

Impuntuals, funambulismes, imprevisibles, arrauxats o incomprensibles, són atributs i qualificatius indefugibles, que aporten i reforcen una identitat permutable i inevitablement assentada en una precarietat permesa i volguda per la casta dirigent. No cal preocupar-se, les idees fresques tenen la grandesa de ser invulnerables als silenciadors mediàtics de la vella guarda. Assagen postures sibil·lines davant la lògica perversa d’un Estocolm ben assentat. No us equivoqueu, no estem parlant d’un contuberni revolucionari, ni d’exòtics guèisers de contracultura underground, ni tan sols d’una gènesis marciana de caire narcisista. Estem davant de la força i l’ímpetu dels significats del moment. Formes, ritmes, discursos, entorns, fluxos, moviments i contextos enterament contemporanis.

 

Blai Mesa
Coordinador del Laboratori Visual de Tarragona