dimarts, 4 novembre, 2014
Opinió

Zona Zero

"Una Cambra Arrossera focus i imant, centrifugadora, irradiadora, intergeneracional: contra l'èxode que dessagna allò ultralocal, invitacions a la gent de la diàspora de l’Ebre a treballar aquí baix"

Zona Zero, li diuen; és l'antiga Cambra Arrossera de la Cava; ara només queda el molí, dos magatzems i un immens solar abandonats de la mà d'un banc, una immobiliària, l'ajuntament i la gent; com un immens cràter a l'entrada de Deltebre.

Ara, la pràctica artística en reclama la cessió de l'espai; una utopia de les Terres de l'Ebre: artistes de tota mena, periodistes, creadors diversos, arquitectes, filòsofs, estudiants, joves, grans...junts compartint oficines, tallers, aules, sales, espais polivalents...junts compartint saber, idees, projectes artístics i pedagògics, tallers, temps...Hi ha algun lloc per aquí baix on es done esta situació? Canvia alguna cosa que la gent tingue un lloc per a trobar-­se treballant? Canvia alguna cosa que la gent deixe d'estar aïllada? Pot ajudar a normalitzar i fer visible la pràctica artística a les Terres de l'Ebre? Rural encara vol dir, necessàriament, menys possibilitats de desenvolupament de les persones?

I els que viuen fora? Una Cambra Arrossera focus i imant, centrifugadora, irradiadora, intergeneracional: contra l'èxode que dessagna allò ultralocal, invitacions a la gent de la diàspora de l’Ebre a treballar aquí baix, a treballar des d'un local autogestionat, des d'un espai físic, des d'un edifici de la memòria del Delta de l'Ebre i de la civilització agrícola, des d'un col.lectiu de pràctica artística i cultural.

"El món del segle XXI el defineixen les grans metròpolis’; un altre cop una afirmació gastada, decimonònica, reduccionista, provinciana, classista; ja no n’hi ha prou amb l’imaginari Barcelona-París-Berlín-Londres-Nova York; les coses més interessants ja estan passant fora dels centres ‘oficials’, fora d'allò codificat, fora dels vells models i referents; Masdenverge-Sant Jaume d’Enveja-Móra d’Ebre-Vinaròs-Ulldecona.

Una primera llista de creadors, d'activistes culturals, una mentalitat nova de potència i força alliberadora, una colla de gent que malda perquè les pràctiques artístiques formin part de la nostra vida qüotidiana: Julio Aliau, pintor; Albert Arques, dissenyador; Roser Arques, fotògrafa; Neus Barberà, periodista; Sílvia Berbis, periodista; Manuela Bertomeu, arquitecte; Àlvar Bonet, artista plàstic; Joan Bonet, arquitecte; Javier Caballero, poeta i filòleg; Sofia Cabanes, periodista; Patrícia Carles, artista visual i filòloga; Eduard Carmona, poeta; Asbel Esteve, cineasta; Vicent Fibla, artista sonor i gestor cultural; Sònia Gómez, ballarina i actriu; Miquel Àngel Marín, músic i poeta; Roberto Oliván, ballarí i coreògraf; Pepa Plana, pallassa; Maria Pons, artista escenògrafa; Maria Elena Roqué, artista visual i escenògrafa; Roser Royo, periodista; Carles Santos, músic i director teatral; Daniel Sáez, músic; Andreu Subirats, poeta; Rafel Tormo, artista visual i productor; Nete Vericat, productor cultural; Sam Vila, poeta; Anna Zaera, periodista.

Com un immens cràter de possibilitats, aixecar la llebre i córrer darrera.

 

Miquel Àngel Marín
Músic i poeta