Exposició 'Veure sota les parets', de Xano Armenter

No hi ha una divisió entre l'abstracció i la figuració en l'obra de Xano Armenter. Es tracta d’una continuïtat natural, gairebé inevitable, mitjançant la qual es van revelant les correspondències formals entre temàtiques aparentment allunyades. L'obra més abstracta, gairebé limitada als punts o taques de color, es reconeix també en les pintures que representen conjunts de persones, multituds de caps; també trobem correspondència entre l'obra de volums cúbics indeterminats i les façanes, a través de les quals podem entrar a mirar sota les parets per descobrir les escenes quotidianes de personatges anònims que habiten blocs de pisos. Clarament influïts pel còmic i la il·lustració, així com també pel graffitti, aquests universos urbans exploren la intimitat de l'individu en contraposició amb la multitud. Amb aquest acte reflexiu, l'artista expressa el pols, el moviment, el frenesí i l'alienació contemporanis, sense entrar a fer-ne un judici. Més enllà del social, l'interessant d’aquesta mirada és la pròpia consciència de la contemplació i de l'estructuració visual del món.