Àngel Daban: "Aquesta edició és un molt bon termòmetre de l'impacte del digital en la nostra societat"

Les Jornades Breyting arriben a Vidreres els dies 10, 11 i 12 d'abril amb conferències i debats

Nina Pagès

25/03/2015

Activa't

Les Jornades Breyting destaquen per l’acurada programació d’activitats i el renom dels ponents que s’hi conviden, malgrat el baix pressupost i el petit poble on es celebren. Aquest any, arriba una segona edició plena de debats i conferències, comissariada per l’ex conseller Joan Manuel Tresserras. Algunes de les figures conegudes que hi participaran seran l’actual conseller de cultura, Ferran Mascarell, el director del CCCB, Vicenç Villatoro, la directora de la institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs i el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer. El seu coordinador, Àngel Daban ens avança algunes novetats.

"Hem intentat allunyar-nos de l’actualitat més rabiosa per oferir un espai de pensament de caire fins i tot filosòfic"

- Pels que encara no coneixen les jornades, podria explicar-nos què són?
És un espai de reunió i reflexió en una comunitat que està interessada en preguntar-se on va la societat. A partir d’aquí, utilitzem una eina que són les conferències i els debats, on s’exposen des de diferents punts de vista el que és el pensament social contemporani. En definitiva, on va la societat occidental i contemporània.

- Les activitats d'aquesta edició versen al voltant del lema 'Informació, coneixement i xarxa'.
Enguany, gira entorn a la societat de la informació o del coneixement. A partir d’aquí, hi ha tot un seguit de conceptes que tenen diferents variants a l’hora de d’escriure’s. Ens hem centrat en els tres conceptes denominador comú que deies: xarxa, coneixement i informació.
Són uns elements definitoris de la societat actual del nou segle 21. La informació és el nou mitjà de consum, és una ment global i d’intercanvi. El coneixement s’ha convertit en la principal eina d’intercanvi del segle 21. I la xarxa és l’element vehiculador de la comunicació contemporània. Volem qüestionar-nos com s’està transformant la societat a a través d’aquests tres elements.

- Per fer-ho, compteu amb un comissari de luxe, l’ex conseller Joan Manuel Tresserras. Quin ha estat el seu segell a les jornades?
La figura del comissari anual neix per la necessitat que se'ns apareix als organitzadors de comptar amb un expert que reforci el contingut i el fil argumental del programa, des d'una vessant més acadèmica. En Joan Manuel és un gran coneixedor del fenomen de la societat de la informació, molt estudiat als anys 90 arrel de les publicacions de Manuel Castells. Des del primer moment, es va mostrar molt predisposat a col·laborar amb el projecte. Ell ha aportat el sentit comú, és a dir, el fil argumental, a més de noms indispensables com el de Marcel·lí Antúnez.

- Podria recomanar-nos algun dels actes?
'Propietat intel·lectual i cultura lliure', a debat i 'Xarxes complexes'. La primera, perquè és un tema d’actualitat que, pel perfil ideològic oposat dels interventors, donarà molt de joc en el debat. A més a més, com que tenim l’Andrea, que és de Madrid, la farem en castellà i això m’agrada. Varietat senyors! La segona, perquè compleix tots els atributs per definir-la com a interessant. Val la pena veure-la, perquè els mitjans genèrics no ho tractaran gairebé mai.

- Escolliu qüestions que, en general, poden suscitar certa polèmica. Cerqueu remoure l’opinió pública?
Naturalment! Sinó, no tindria sentit que féssim res de tot això.

- Santiago Vidal participava a les jornades de l’edició passada parlant de la legalitat de la consulta del 9N. Us imaginàveu que, un any més tard, el panorama seria tan diferent?
No, no ens imaginàvem aquest panorama... Però, realment, ens imaginàvem un panorama concret en tanta incertesa? Per altra banda, l’activitat que comentes versava sobre la desobediència civil. Dic això perquè avui el debat real, tot i que encara no ho és en la opinió pública, es troba en desobediència sí o desobediència no, i no tant en la legalitat que ja fa temps que està esgotada. Potser no anàvem tan desencaminats i alguns haurem de recuperar aquell debat... Altre cop.

- Amb només dos anys de vida, heu aconseguit cridar l’atenció dels mitjans de comunicació i atraure ponents de primer nivell. Quin és el secret?
Des de les jornades, hem intentat treballar molt la comunicació. El fet de fer assequible una activitat cultural no només ha de de passar per l’aspecte econòmic, sinó, també, pel comunicatiu. En el sector cultural, s’ha fet poc èmfasi en aquesta tasca. Tenim un repte i ens ho hem plantejat amb ganes. La idea és mirar d’arribar a una gran part del públic de les comarques gironines.

- L’organització va a càrrec d’Activa21, una entitat formada per un equip de professionals molt joves, d'entre 18 a 25 anys. Com beneficia això a l'esdeveniment?
En part, per l’àmbit d’innovació. Per les ganes de no quedar-se en l’aparador, d'aprofundir més i trencar amb la típica tertúlia.
La idea ha estat jugar amb la sorpresa del format. Hem intentat allunyar-nos de l’actualitat més rabiosa per oferir un espai de pensament de caire fins i tot filosòfic. Enlloc del nacionalisme, parlem de la construcció d’un estat nació. Una perspectiva més global.

- Per què és important aturar-nos un moment i ignorar el factor actualitat?
Perquè l’actualitat es tracta des de la majoria dels mitjans. Acabem assaltats per aquesta actualitat, que també compartim a les sobretaules, amb els amics… I acaba frenant un relativisme, que seria important i necessari pel dia a dia de tots nosaltres. Mirem d’allunyar-nos de les qüestions que ens afecten de forma més propera i analitzar-les des de l’àmbit teòric, cercant la generalització enlloc de l’acte específic. No parlem del documental 'Ciutat Morta', però sí que ens centrem en quin és el lobby del poder policial, quin paper té l’espai públic, quina relació haurien de compartir Estat i ciutadans etc…

- Mirar-nos-ho des de fora.
És importat que cada cert temps, igual que els individus, les col·lectivitats prenguin consciència del seu estat de salut: dels canvis i les metamorfosis que pateixen, les causes que les provoquen i les conseqüències que els poden comportar. En aquest sentit, aquesta 2a edició és un molt bon termòmetre de l'impacte del digital en la nostra societat però també per a la nostra individualitat, sempre amb el focus petit i lluny de la mediatització i el furor de la indústria i la innovació tecnològica.