Jump to navigation
Després de 'Sí, a Miquel Hernández', on també va mesclar música i poesia, l'alacantí ha tornat amb el seu sisè disc, en el que podrem escoltar les 10 veus extremes contemporànies de Begoña Abad, José Luis Checa, Antonio Orihuela, Inma Luna, Francisco Fenoy Rodríguez, Bernardo Santos, Jorge Riechmann, Conrado Santamaría, Antidio Cabal y Enrique Falcón. Són part de les anomenades Voces del Extremo, un moviment relacionat amb la Poesia de la Conciencia que dóna nom a un esdeveniment anual que se celebra a Huelva des del 1999. "Las Voces del Extremo són una manera diferent de fer poesia, sobre la política i la quotidianitat. En el seu moment, era una mirada totalment nova", explica Contreras.
El disc, que ha comptat amb la col·laboració de Daniel Alonso, Darío del Moral i de músics com Fernando Junquera, ha captat l'atenció tant del públic de música independent com de la premsa especialitzada. Els premis més destacats arriben de la mà de la publicació Rockdelux, que el va premiar com el millor àlbum nacional del 2015 i, també, del Premio Ruido, del gremi de periodistes musicals espanyols, que l'ha destacat com el millor disc nacional del mateix any. "He rebut molt bé aquests premis. Sense ser gaire escoltat, de cop i volta, m'he adonat que valoren la meva feina, i amb aquesta contundència. Estic molt content", assegura Contreras.
I és que la seva proposta no passa desapercebuda. Aquest artista multidisciplinari aposta per un discurs cru i directe, de "dir les coses per les paraules i noms que cal, de forma natural", a través d'un batut d'estils musicals amb una base imprescindible de flamenc, gènere amb què va iniciar-se. Aquest esperit trencador i avantguardista, així com la seva participació en diversos moviments socials com el 15M, li ha merescut, en moltes ocasions, la fama de cantaor punki. "Són etiquetes que cerquen entendre el que faig. Fan gràcia. Però, moltes vegades, tenen alguna cosa de veritat", bromeja.
'Voces del Extremo' conté temes crítics com 'Que os follen', 'El comunista', 'Estrategias de distracción' o 'Mercados' que evidencien l'esperit revolucionari del cantaor, que opta per despertar conciències a través de la seva música. "La revolució no és sempre d'esquerres, té moltes cares. A vegades, revolució vol dir fer un canvi a la teva vida, aconseguir fer alguna cosa nova". Certament, l'alacantí ens aporta aire fresc, noves sonoritats i canvis en el llenguatge, els arranjaments i la concepció dels gèneres musicals. Així que, aquest diumenge, caldrà anar a veure la seva petita revolució dins l'Aphònica, a la capital del Pla de l'Estany.
