divendres, 22 gener, 2016
Opinió

Sobre el mural feminista d'Angela Davis

Fa un parell d'anys, pel 8 de març, un grup de col·lectius de Girona, entre ells Malapècora, vam decidir pintar un mural en homenatge al feminisme i a una representant seva, Angela Davis, fent servir la seva cita "El feminisme és la idea radical que les dones som persones". El resultat va ser un grafit que es va convertir en un símbol pel seu contingut polític, però també per la seva estètica.

La cosa és que, fa un mes, ens van tapar el mural amb un altre grafit, il·legible -almenys per qui no tingui cap bagatge grafiter-. A partir d'aquí, algú -podíem haver estat Malapècora, com es va dir, però no va ser així- va reivindicar el nostre mural tornant a posar el nom d'Angela Davis damunt d'aquest grafit. Llavors, va començar la guerra, no entre grafiters com deia una noteta al Punt, sinó una guerra en forma d'agressions gràfiques amb frases de contingut explícit contra el feminisme i Àngela Davis, que en aquest cas el representava. La rematada final va ser el dibuix d'uns penis ejaculant a la cara de la Davis, un d'ells dins la seva boca, i més frases ofensives.

M'estalvio la cronologia exacta dels fets perquè no em sembla gaire interessant i vaig al que ens interessa destacar des del feminisme, que és la manera de respondre a un conflicte des del patriarcat, quan resulta que a l'altra banda hi ha un col·lectiu de dones, i a més aquestes són feministes. Puc imaginar que si el conflicte s'hagués produït entre grafiters, aquests hagueren acabat donant-se un cop de puny al pit, intercanviant-se les gorres i pixant-se les dues parts al mateix lloc per fer les paus. En canvi, en el nostre cas, i des del primer moment, van fer servir l'agressió masclista com a resposta. Segueix utilitzant-se com a gran insult contra una dona la paraula "puta", en desprestigi de les treballadores sexuals, i fins i tot, quan es vol insultar un home amb aquest adjectiu es fa dirigint-se a la seva mare, "fill de puta". I la sexualitat fal·locèntrica, que és l'hegemònica en el patriarcat, es converteix en una eina per agredir les dones. Em pregunto com es compagina aquesta dicotomia en la intimitat, què els deu passar pel cap quan penetren o "es follen" les seves parelles suposadament dones, o quina sensació tenen quan en les seves pràctiques sexuals els fan una fel·lació, si aquest mateix gest l'utilitzen per vexar algú. No sé si m'explico, però mai no se m'acudiria dibuixar un clítoris ejaculant davant de la cara d'algú per agredir-lo.

El resultat final ha estat que un dels autors de l'agressió masclista, en sentir-se descobert i criticat públicament, ho ha esborrat tot plegat amb pintura fosca. Ara queda pendent refer un dels murals més bonics de la ciutat i símbol d'aquelles persones que pensem que s'ha de reflexionar sobre tots aquests signes de violència masclista, i que és indispensable incorporar el feminisme a totes les nostres lluites.

Escrit en nom de l'associació Malapècora.