Jump to navigation
- Diplomada en infermeria i podologia, com es va despertar la teva passió per la pastisseria?Suposo que en algun moment va sortir aquella petita vena rebostera procedent dels meus avis paterns. Fa tres anys vaig fer un pastís d'aniversari pel meu marit i a partir d'aquí ja no vaig poder parar de fer-ne.- Des de Magnolia Bakery, les noies de la sèrie Sexo en Nueva York van donar a conèixer els cupcakes arreu del món. A la teva vida, com hi van arribar?Buscava la recepta per a un pastís i de cop va aparèixer un cupcake a la pantalla de l’ordinador. Un petit pastís decorat que em va enamorar a l'instant. Vaig fornejar el primer i a partir d'aquí em vaig deixar absorbir per ells i per la seva màgia.- Vas decidir fer públics els teus progressos pastissers a través del blog Lo Cupcake per un motiu molt especial...Sí, la meva germana viu al Vietnam i quan va marxar també ho va fer la meva meitat. Cada vegada que feia un pastís, em moria de ganes d'ensenyar-li però sovint feia fotografies de poca qualitat o li ensenyava a través d'Skype ràpidament. Vaig pensar que amb la creació d'un blog podia combinar la meva passió per escriure i una bona fotografia perquè ella ho pogués veure bé. I ara estic enganxada a dues coses, als cupcakes i al blog.- Comences el llibre "Cupcakes. 50 receptes" explicant que el primer cop que et vas decidir a fer aquests pastissos simplement vas engegar l’ordinador i vas buscar una recepta. Va ser tan fàcil el procés que va venir després?No sé si fàcil, però jo el recordo fascinant! És clar que va haver-hi moments difícils, sobretot perquè en vaig aprendre amb els llibres i internet, però quan per fi aconsegueixes el que et proposes, és una sensació genial!- Quins són els requisits imprescindibles que se li han d’exigir a un bon cupcake?Crec que un cupcake ha de complir dues coses bàsiques. Per una part, ha de ser exquisit, esponjós i de gustos equilibrats, i per l’altra, ha de ser bonic, estètic i amb una combinació de colors perfecta.- T’has fixat en alguns referents pastissers a l’hora d’elaborar-los i combinar sabors o ha estat tot un procés autodidacta?I tant que m'he fixat en pastissers, que han estat els meus referents. Vaig començar amb l'Alma Obregón que sol tenir receptes molt senzilles i didàctiques. A més, ella és encantadora i et contesta tots els dubtes. I després m'he fixat amb la Martha Stewart que m'encanta, Peggy Porshen i Nigella Lawson. Són simplement genials, les admiro!- A Cupcakes. 50 receptes incideixes especialment en els processos d’elaboració, els estris necessaris i com elaborar les decoracions que els acompanyen. S’ha de tenir alguna habilitat especial per elaborar aquestes petites obres d’art?Més que habilitat t'ha d'agradar el treball manual. Si t'agrada, pot ser que se't doni millor o pitjor però amb la pràctica sempre adquiriràs l'habilitat necessària per fer-ho. Les ganes de crear ho poden tot.- Què et va motivar a plasmar en un llibre les teves receptes?Doncs que creia que seria un dels primers llibres en català amb receptes anglosaxones i d'estètica vintage. Tot i que també li he volgut donar el meu toc fent alguns cupcakes de la terra, com el de mel i mató i el de crema catalana.- Entre les receptes que presentes, trobem cupcakes d’espígol, de tomàquet, de cervesa negra i de carabassó, entre d’altres. Tots els ingredients són vàlids?Tots absolutament, mentre quedin bons i equilibrats. De fet, és genial innovar i mesclar ingredients diferents.- Quina és la recepta de les que proposes que recomanaries a un principiant en la matèria?Recomanaria la mateixa que jo vaig fer: Cupcake de vainilla i xocolata, una de ben senzilla. Recomano sempre començar per una que sigui fàcil perquè és més probable que surti bé i llavors l'autoestima puja i t'atreveixes amb quelcom més complicat. Suposo que com tot en aquesta vida.- Quina és la que t’ha portat més maldecaps a l’hora d’idear-la?El que em va complicar una mica la vida va ser el cupcake de mate, em va costar força compensar l'amargor del mate. Però finalment crec que ha quedat força bo i original.- T’has plantejat mai dedicar-te al món pastisser a temps complet?De moment, no. Sóc feliç amb la rebosteria i el blog com a afició, m'agrada crear quan vull, com vull i per a qui jo vull. M'encanta aixecar-me un diumenge de bon matí i cuinar i cuinar, fer les fotos, crear l'ambient, escriure al blog... Això no vol dir que algun dia em veieu venent cupcakes, però ara per ara, no.- Per què creus que, actualment, hi ha aquest boom per la rebosteria creativa?Suposo que és un tipus de rebosteria que crida l'atenció i que fins ara no havíem vist mai. Tot el que és nou, si a sobre és bonic, crida l'atenció. Poder fer un dolç en el que t'esmeres perquè que sigui bo i que, a sobre, pots crear-lo de mil formes diferents i fins i tot personalitzar-lo, enganxa a qualsevol.- L’estètica retro de la pastisseria de Nova York que comentàvem al principi (Magnolia Bakery) és la responsable que s’assimili aquesta imatge a la de la rebosteria creativa actual?El fet que les dues creadores van ser les pioneres amb un gran èxit a les seves esquenes i les aparicions a la gran pantalla, facilita que la resta del món ens fixem en la seva estètica. És veritat que el seu verd mint, les garlandes, etc., és una tònica que es repeteix actualment en la majoria de locals de venda de cupcakes.- Vas participar al programa Cuines de TV3 elaborant uns pastissets seguint la recepta dels teus iaios. Quin encaix té la pastisseria tradicional en el món de la creativa?A la meva cuina hi encaixa perfectament. De fet, tinc el receptari dels meus iaios dels nusets, casquetes, cocos, etc., i el guardo com un tresor. A més, també hi podem innovar canviant ingredients i farciments. Actualment m'estic endinsant molt en la rebosteria tradicional americana i estic descobrint un nou món apassionant!- Assegures que la vida et va molt millor des que regales dolços. És el secret del teu èxit en la teva faceta pastissera?Fornejar dolços em fa feliç i regalar-los fa feliços els altres. Quan un està content, fa les coses millor, amb més ganes, amb més alegria i motivació i tot això, desperta la creativitat. Si és el secret? No ho sé, suposo que quan t'ho passes bé fent el que t'agrada, no hi ha secret misteriós on aferrar-se.
