Jump to navigation
La relació d’amor de Verdi amb les obres de Shakespeare va durar tota la seva vida i va començar amb Macbeth, una obra que considerava “una de les més grans creacions de l’home”. Amb la seva llibretista, Francesco Maria Piave, Verdi es va proposar crear “alguna cosa fora del comú”. El seu èxit queda plasmat en cadascun dels compassos d’una partitura en què Verdi mostra la seva faceta més teatral: és un model constant d’energia demoníaca.
La producció de Phyllida Lloyd per a The Royal Opera, de 2002, és rica en matisos i està tenyida dels colors negre, vermell i daurat. Les bruixes -imaginadas pel dissenyador Anthony Ward com unes estranyes criatures abillades amb turbants de color escarlata- són omnipresents agents de la destinació. Lloyd retrata l’absència de fills dels Macbeth com l’ombrívola tristesa que aguaita darrere dels seus terribles actes. La producció de The Royal Opera utilitza la revisió de l’òpera que va preparar Verdi per a París en 1865 i que inclou la fascinant ària de Lady Macbeth “La llueix langue”.
