Salvador

1985. Bogotà. En els dies previs a l'assalt del Palau de Justícia pel M-19, la ciutat viu el curs rutinari d'uns dies de carrers militaritzats i sospites. Al centre de la capital té el seu taller Salvador, un taciturn i solitari sastre la rutina del qual es trenca el dia que apareix a la seva vida Isabel, la nova extrovertida i alegre ascensorista. Els seus dies comencen a omplir-se subtilment de color, però és només el miratge de qui no vol veure com tot s'ensorra al voltant. El seu nebot, estudiant de la Universitat Nacional, desapareix i la seva història d'amor s'omple d'una gelosia que la seva inseguretat i covardia no permeten afrontar sinó de la manera més roïna i canalla… Salvador és una història i dues històries, perquè la seva tragèdia personal es desenvolupa paral·lelament a la d'un dels moments tràgics més significatius d'un país que de manera silenciosa, passiva, monòtona i covarda, incapaç d'assumir la seva responsabilitat activa - igual que el sastre- calla i assumeix la seva tragèdia com si una altra història més lluminosa i sincera no fos possible.