Surtdecasa Penedès
,
27/12/2018
Activa't

Els 10 articles més llegits del 2018 al Penedès

Fem balanç de l'any i recollim aquells articles de Surtdecasa que més us han agradat
Els 10 articles més llegits del 2018 al Penedès

Foto: 

Surtdecasa
Ara que acaba el 2018, toca fer balanç i volem aprofitar per repassar el bo i millor que ens han donat aquests dotze mesos. Hem volgut fer un recull d'aquells reportatges o entrevistes que més èxit han tingut enguany. Aquests articles han entusiasmat els lectors i han estat compartits a les xarxes socials per un munt d'usuaris. Una bona oportunitat per recordar-los o, si encara no els havíeu llegit, ara podeu fer-ho!

1. Mia Esteve: "Necessito sentir que estic sacsejada"
La Mia Esteve és de Sant Pere de Riudebitlles. Allà imparteix un taller de teatre i forma part de les Dancingdays, un grup de dones improvisadores “que té com a objectiu dedicar temps, practicar, investigar, difondre i trobar formes estètiques a la dansa-improvisació”. Amb una llarga trajectòria interpretativa i creativa al darrere, en cinema, teatre i televisió, i havent treballat per La Fura dels Baus, la General Elèctrica o sota la direcció de grans dramaturgs, Esteve es pregunta perquè no hi ha més risc a les propostes artístiques i reflexiona sobre el difícil equilibri entre el que volem fer i el que ens veiem obligats a fer.
Llegeix-lo aquí!
 

2. Carla Vall: “Hem d’incloure les supervivents d’agressions en la confecció de protocols contra les violències masclistes”
Carla Vall és advocada en dret penal i drets humans. Amb 28 anys, aquesta geltrunenca està elaborant els protocols de prevenció i abordatge contra les agressions sexuals a l'espai públic a tres municipis garrafencs (entre d'altres catalans): Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Sitges. És autora d'un dels articles compilats a l'obra col·lectiva 'Terra de ningú. Perspectives feministes sobre la Independència', editat per Gatamaula i Pol·len Edicions, que es va presentar el 16 de març, al Casal de Dones Ca La Tomasa de Vilanova i la Geltrú, en el marc dels actes del 8 de Març, Dia Internacional de les Dones.
Llegeix-lo aquí!
 

3. Irene Alemany: “Al món del vi, les dones hem hagut d’engegar projectes propis per demostrar que també hi tenim molt a dir”
Ens vam trobar al carrer Melió de Vilafranca, al celler Alemany i Corrió. Quan veus l’espai ràpidament entens perquè els van posar l’etiqueta de “vins de garatge”: no calen grans infraestructures per fer bons vins, la clau és la vinya i un bon procés d’elaboració. I el resultat, dels millors vins negres que s’elaboren al Penedès, com el Sot Lefriec. Vam anar a conèixer la vinya d’on surt el ‘Cargol Treu Vi’, al Massís del Garraf. La Irene Alemany és propera, xerraire, sincera. Parlem dels fills, de l’escola, de la vida fins que arribem a lloc. Atura el cotxe i continuem caminant entre pins fins a una clariana. Parem i gaudim del paisatge. Quan parla de vi, els seus ulls brillen.
Llegeix-lo aquí!
 

4. Cinc racons per descobrir al Penedès
Hi ha alguns llocs que ocupen un espai especial en l’imaginari d’una persona. Racons per contemplar i per ser compartits. Per sentir-ne una mena d’orgull sense més motiu que la proximitat. Racons recurrents on s’atura el rellotge per un moment. Racons on resulta un plaer veure-hi la llum canviant al capvespre. Us parlem de cinc llocs que tenim a la vora i que ens agraden molt tot desitjant que els gaudiu i els aprecieu tant com nosaltres.
Llegeix-lo aquí!
 

5. Jaume C. Pons Alorda: “Puc arribar a ser molt radical i molt bèstia, però això és el que vull fer”
Jaume C. Pons Alorda (Caimari, Mallorca 1984) viu des de fa anys al Penedès. El poeta, narrador i traductor ha estrenat recentment ‘Era’, un poemari que aborda temes universals com l'existència, la mort i la religió des d’una eufòria vitalista que parteix, sorprenentment, de la nostra insignificança com a éssers. Amb una estructura de mirall que permet la lectura dels poemes per parelles i la inspiració de pel·lícules i sèries de televisió, Pons Alorda força els barrots de la gàbia del llenguatge buscant els extrems, l’impacte i la reflexió. Una reflexió que considera imprescindible amb els temps que corren.
Llegeix-lo aquí!
 

6. Ton Salvadó: “Els nens són un indicador de ciutat saludable: si juguen al carrer, la ciutat té salut”
El Parc de Sant Julià de Vilafranca del Penedès és un dels projectes que va desenvolupar com arquitecte, juntament amb Josep Bertran. Ara, des de l’Ajuntament de Barcelona, Ton Salvadó, intenta fer de Barcelona una ciutat més saludable, on el cotxe perdi protagonisme i en guanyi el ciutadà i l’espai públic. Arquitectura, urbanisme, medi ambient i mobilitat són àrees que, al seu parer, han de ser transversals i han de comptar amb la complicitat dels veïns. Conversem sobre com haurien de ser les ciutats, no només Barcelona, sinó també ciutats mitjanes del nostre país com Vilafranca, on viu.
Llegeix-lo aquí!
 

7. Open Jazz Collective, el laboratori musical amb DO Penedès
En una de les aules de l’Escola de Música Maria Dolors Calvet de Vilafranca fa mesos que es cuina a foc lent un projecte màgic. Deu músics professionals van més enllà de la interpretació, d’assajar una peça que ja els hi ve donada. Tots ells s’han convertit també en compositors i arrangen peces musicals, aporten les seves idees, i, com en una assemblea, assaig rere assaig, elaboren un menú únic que té jazz, contemporaneïtat, energia, il·lusió i, sobretot, creativitat. El 9 de juny van presentar el seu primer concert a l’Auditori del Vinseum per tancar d'una forma especial la temporada de concerts de Jazz Club Vilafranca. Us animem a degustar-lo.
Llegeix-lo aquí!
 

8. Marta Junqué: “El municipalisme és i ha de continuar sent una alternativa al neoliberalisme i a l’extrema dreta”
Davant les conseqüències nefastes que té la por que experimentem les persones a perdre el que tenim -la xenofòbia, la desigualtat, l’egoisme, el moviment identitari excloent- sorgeix un moviment municipalista renovat. L’acollida de persones que fugen dels conflictes, l’autogestió de l’energia o una major participació ciutadana en les decisions polítiques són algunes de les eines que s’estan aplicant ja en algunes ciutats i municipis. Són les ciutats i els municipis, amb la seva gent al capdavant, qui pot demostrar la viabilitat d’alternatives a l’statu quo actual? Els pobles i les ciutats “sense por” s’han erigit com l’espai des d’on defensar els drets humans, la democràcia i el bé comú?
Llegeix-lo aquí!
 

9. Pepe Beúnza: “Quan vols canviar una societat injusta i violenta has d’assumir riscos i un d’ells és la presó”
Pepe Beúnza va ser estar tres anys a la presó per negar-se a fer el servei militar l’any 1971. Gràcies a la seva lluita, que va rebre suport internacional i que va animar a més d’un milió d’objectors i insubmisos a seguir els seus passos, l’any 2002 s’eliminà el servei militar obligatori. Ara, Beúnza segueix implicat en moltes activitats de defensa de la pau i dels drets humans. Convidat pel Comitè Llibertat Vilafranca i acompanyat per Diana Riba, portaveu de l’Associació Catalana pels Drets Civils i parella de Raül Romeva, va participar en un col·loqui que portava per títol 'La presó com eina política'.
Llegeix-lo aquí!

10. Desirée Bela-Lobedde: “El cabell és política”
Desirée Bela-Lobedde es va donar a conèixer l’any 2011 quan va obrir el seu bloc, el Diario de la Negra Flor. Des d’aleshores, té una presència notable a les xarxes socials, és columnista a Público on parla sobre activisme afro, feminisme i racisme i s’ha llençat a la piscina com a escriptora amb el seu primer llibre 'Ser mujer negra en España' (Penguin Random House, 2018), del que ja s’ha editat la segona edició. No és una compilació d’anècdotes, sinó una invitació a que les persones racialitzades s’empoderin i a que les persones blanques es revisin.
Llegeix-lo aquí!

També et pot interessar