Foto: 

CEDIDA

Qui munta la festa?

Entrevistem tres organitzadors de les Festes Majors del Vendrell, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca
Gemma Urgell
,
07/09/2016
Fires i festes
Només duren quatre o cinc dies, però tots tenim les expectatives molt altes. Volem passar-ho bé, gaudir amb els nostres i que, a més, el programa s’adeqüi als nostres gustos i preferències. Però, qui hi ha darrera d’una Festa Major? Com es financia? Qui l’organitza? De la mà de tres organitzadors de passades edicions de les Festes Majors del Vendrell, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca, repassem i analitzem quina és la seva tasca i les diferències que hi ha entre les capitals de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf.

Marc Jané, administrador de Santa Anna, El Vendrell, 2014 i 2015


Marc Jané, el primer a l'esquerra de la fotografia

- Qui decideix qui és administrador?
- Abans del 2014, al Vendrell hi havia una Comissió de Festes que s’encarregava d’organitzar totes les festes de la vila. A principis del 2014, des de l’Ajuntament em van proposar formar part d’una comissió que s’encarregaria només de la Festa Major i fer un equip. Vam ser l’Anna Domènech, el Denis Martos, el Salva Sànchez, la Marta Ribas, el Joan Ferré i jo mateix. Llavors vam demanar a l’historiador Salvador Arroyo que ens ajudés a trobar un nom per aquest grup organitzador. Arroyo va investigar i va veure que existien els Administradors de Santa Anna, que organitzaven la festa des del segle XVII i l’última menció que se’n té és del 1943. A partir de llavors, va ser l’ajuntament qui es va anar fent càrrec de la Festa Major. Vam ser administradors el 2014 i el 2015; el primer va ser com de prova. A partir del 2015, tres administradors són escollits per les entitats, un és escollit per la Confraria de Santa Anna (formada pels antics administradors) i dos administradors els escull la regidoria d’una borsa de voluntaris. Del pressupost de 2015, 100.000 euros els va aportar l’Ajuntament i 20.000 van ser a través de patrocinis.

  • imatge de control 1per1

- La tasca més feixuga
- És la realització de la memòria un cop finalitzat el teu cicle. També és una tasca desagraïda, la de ser administrador, perquè ningú valora la teva feina ni el temps dedicat.

- La tasca més agraïda i el moment més emotiu
- És agraït veure com el que has organitzat surt perfecte. I molt emotiu quan veus que els actes més esperats pels vendrellencs (encesa del campanar, castell de foc, etc.) tenen una gran resposta. Personalment, un dels actes més emotius va ser el 28 de juliol, dia del gos, amb la traca final. Feia dos anys que no es podia fer perquè plovia.

- I la relació amb la resta d’administradors?
- Durant el període de feina és espectacular; quasi ens vèiem cada dia el primer any. Ara som molt bons amics i, tot i que cadascú fa la seva, intentem trobar-nos una vegada al mes.

- Un consell a un nou administrador?
- Que gaudeixi del moment, que no té preu tenir el plaer d’organitzar la festa grossa del teu municipi i veure que les coses surten bé i que el poble ha gaudit del que tu has estat treballant durant mesos.

Àngela Belmonte, pabordessa Festa Major Vilanova 2015


Àngela Belmonte, la segona a la dreta de la fotografia

- Qui decideix qui són els pabordes?
- Per una banda, les associacions i entitats que així ho vulguin presenten un candidat, i en surten quatre d’escollits per majoria de vots. Els altres tres, es presenten de manera individual a l’Ajuntament i els tria la comissió de govern.

  • imatge de control 1per1

- Quina és la tasca més feixuga i desagraïda?
Per mi, el més feixuc ha estat el fet de buscar patrocinadors per la festa, doncs per les retallades que han fet moltes empreses i la situació que s’ha estat patint, és difícil trobar-ne.

- La tasca més agraïda i el moment més emotiu
- En general, el fet de veure com tanta gent ens ajuda i s’aboca a col.laborar i ens agraeixen la feina feta. I a la vegada, molta satisfacció quan veiem reflectida la nostra feina dalt d’un escenari, per exemple a la presentació del Conte de Festa Major, editat per nosaltres, o a l’ofrena del raïm, acte que vam recuperar també nosaltres adaptant-lo al nostre temps. O la gran acollida que vam tenir tant als concerts com en d’altres actes. Això et fa sentir un profund agraïment. Hi ha molts moments, però n’hi ha alguns que voldria destacar especialment: la part final de la Cercavila del Vot del Poble i la Renovació del Vot, les matinades i l’entrada a ofici. Per mi són els tres moments més emotius de la Festa Major.

- I la relació amb la resta de pabordes.
És tot un any treballant junts, set personalitats diferents, amb un objectiu en comú. És inevitable que hi hagi desacords en alguns temes. Però els hem sabut gestionar i anar tots a la una. Això ha fet que poguéssim gaudir al màxim de la Festa Major. Ara que ha passat tot un any, encara mantenim la relació. De fet, hem anat junts a molts actes de la Festa Major d’aquest any i continuem tenint el nostre grup de contacte.

- Quin consell donaries a un nou paborde?
Als nous pabordes els diria que facin el que vam fer nosaltres: treballar colze a colze, lluitar pel que realment ells creuen que pot funcionar i pot agradar a la gent, i sobretot, mantenir la il.lusió. Que no defalleixin, perquè no té preu veure com es fa realitat tot allò pel que has lluitat tot l’any. I no cal dir, que davant de qualsevol dubte, sempre poden comptar amb els pabordes d’altres anys. Nosaltres ho vam fer i vam tenir molt bona resposta.

Eva Hidalgo, administradora de la Festa Major de Vilafranca 2010


Eva Hidalgo, al mig de la fotografia | FOTO: Jordi Sueiro

- Qui tria l’administrador?
- La tria de l’equip d’administradors és competència directa de l’alcalde: ell busca cinc persones que estiguin vinculades amb la festa i amb el teixit associatiu de Vilafranca. A més, també cal equilibrar sexe, edats i professions per tal de fer un quintet el més heterogeni possible, aglutinant diferents sensibilitats i competències per dur a terme la tasca. El volum de feina és molt gran, i per tant un cop es fa públic el nomenament ja comença tot. El tema pressupostari és el més feixuc, i per sort gairebé cada any hi ha una persona entesa en finances. En el nostre cas el Josep Anton Pons, treballador d’una entitat bancària, va tenir un paper clau per fer quadrar els comptes.

- Quina és la tasca més feixuga i desagraïda?
- Sens dubte la capta d’empreses. L’ajuntament només cobreix una part del pressupost total de la festa, i la resta s’ha de buscar mitjançant finançament privat que prové d’aportacions fetes tant des de grans empreses com de petits comerços de la vila. Durant la primavera ens vam dedicar a anar a trucar a centenars de portes i repartir cartes sol·licitant col·laboració per totes les botigues. És una tasca esgotadora que no hauria de correspondre al quintet, que com el seu nom indica se n’hauria d’encarregar d’administrar els recursos i intentar fer la millor festa major possible, no anar a pidolar durant hores i hores. Amb la creació de la Fundació de la Festa Major hi ha aspectes que han anat avançant, però sens dubte encara queda molt de camí per recórrer.

- La tasca més agraïda i el moment més emotiu
- El més agraït són les vivències dels cinc dies de la festa... Recordo que, després d’un any molt intens, volia viure cada minut i estar a tots els racons de la vila per gaudir-la i esprémer al màxim l’experiència. L’instant més emocionant va ser el moment d’encendre la tronada: a la Rambla, darrere de les tanques hi havia centenars de persones, però davant nostre només vèiem fileres i fileres de coets. Ens vam abraçar i vam mirar un espectacle de soroll, guspires i fum que era sinònim d’alegria i de festa després de nou mesos de feina. Vaig plorar molt, va ser una barreja de sensacions que em va superar... A més, feia poques setmanes que un amic ens havia deixat, en Lluís Barrera, i d’alguna manera li vaig dedicar a ell, sabia que en algun lloc també estava escoltant aquell esclat. També recordo com a molt especial el moment previ de sortir a presentar el pregó: la plaça era plena de gent i nosaltres cinc estàvem esperant al carreró del costat del Palau Baltà, mirant-nos i pensant: “ara sí que comença!”. Va ser un minut molt íntim, d’equip i de caliu.

- La relació amb la resta de companys, com és durant l'any de feina i com és ara?
- Nosaltres cinc no ens coneixíem, amb alguns ens teníem vistos del carrer i amb d’altres ni això. Tot va molt ràpid, ja que no vam tenir gaire temps de saber massa coses l’un de l’altre abans de posar-nos a treballar. Ens vam anar coneixent a mesura que anàvem avançant i preparant la festa. És una situació molt curiosa, ja que acabes passant molt més temps amb aquells quatre desconeguts que no pas amb la família o la parella -les reunions duraven com a mínim cinc hores ja des del principi i eren diàries-. Això fa que el vincle que es crea sigui molt especial, ja que durant uns mesos ells passen a ser els protagonistes absoluts de la teva quotidianitat. La clau, com en tots els treballs en equip, és l’empatia, el saber escoltar i la flexibilitat. Després de sis anys la relació és molt bona, ens trobem sovint per posar-nos al dia. També ens fem molt amb els dissenyadors gràfics de Ladyssenyadora, l’equip de fotografia i l’artista que va fer l’estampa i cada 28 d’agost sopem tots junts després del pregó per celebrar l’inici d’una nova festa.

- Quin consell donaries al nou administrador?
Això dels consells és molt relatiu, ja que cadascú ho viu d’una manera molt diferent... Però em quedo amb tres conceptes: màxima dedicació, gaudir de l’experiència i tenir esperit crític per canviar les coses, ser poc conformista.

A

També et pot interessar