Copa Lotus: “Al disc se li noten molts quilòmetres al darrere”

No fa ni un any del seu primer disc, però Copa Lotus torna a la càrrega amb un nou treball. Amb el bagatge d'una intensa gira de presentació de The Misery Of Our Days Vol. I, la banda ara presenta Els títols de crèdit. Un nou treball (EP) amb quatre temes que consoliden la genuïtat del so de la banda i l'adopció del català com un símptoma més de la naturalitat amb la qual ho afronten tot. Parlem amb Marc Sánchez i Vidal Soler: veu i guitarra, el primer; guitarres i veu, el segon, d'un grup que ja ha estat capaç de connectar amb un públic molt divers i es perfila com una de les propostes més genuïnes de l'escena catalana actual. Ja han tocat a festivals del prestigi del Faraday o a l'Apolo 2, però es mantenen fidels a la filosofia amb què van començar.

La presentació oficial del nou disc la faran a casa, divendres 28 de desembre al Foment Vilanoví a partir de les vuit del vespre. La vetllada musical l'obrirà l'anglès Harry JP Yeates. Amb l'entrada (5 euros anticipada al bar del Foment, 7 a taquilla) regalen Els títols de crèdit.

-Sou una banda molt prolífica...
-Marc Sánchez: Des del principi, quan vam pensar el concepte del grup, vam creure que la millor manera de funcionar, consolidar el projecte i ser actius era no parar mai. Si no estàvem tocant hauríem d'estar assajant ,enregistrant o fent un vídeo. Aquesta feina de formigueta, dia a dia fa que tampoc no ens doni la sensació que fa tan poc del primer disc.

-Vidal Soler: Va ser una cosa molt natural. Estàvem fent els bolos del primer disc, anaven sortint temes nous, els afegíem al repertori i quan ja en teníem uns quants vam decidir enregistrar-los, per mostrar que es consolidava el so de la banda i que apostàvem per aquest canvi d'idioma.

-Com ha evolucionat el so d'un disc a l'altre?
-M: El canvi principal és que el primer disc el vam gravar sense haver tocat en directe. Ara és el primer cop que entrem a estudi havent rodat la banda. Els quilòmetres que hem fet es noten força a les cançons.

-V: Ara ho estem gravant més fidel a com sona la banda en directe. Intentem que les coses siguin senzilles i efectives. També aprofundim més en els recursos que tenim, com les harmonies de veus. Si abans posàvem dues veus, ara en posem tres.

-De què parlaran Els títols de crèdit?
-M: Hi ha un fil conductor, tot i que el procés de composició de les cançons és ingenu, un punt espontani, no premeditat. No saps ben bé què acabarà sortint... Ja ens va passar al primer, i en aquest cas també ens ha passat. Les quatre cançons acaben parlant d'un final. De diferents tipus de finals. Mireia parla d'un final més dolorós, transcendental, patètic fins i tot. A Els títols de crèdit, veiem un final més poètic. A Surge et ambula es parla d'aquells finals que serveixen per extreure conclusions. Fer balanç d'una etapa i un estil de vida que s'acaba. Per últim, a No ens coneixem prou bé es parla dels finals esporàdics i irrellevants. Et creues amb molta gent pel món, hi mantens un contacte, algun dia es talla el contacte però el final no és dolorós. El nom del disc té un missatge doble: els títols de crèdit els veiem al final, però no s'ha d'oblidar que també als principis, quan una cosa comença.

-V: Tot i que el disc parla de finals, el missatge no és gens pessimista, més aviat al contrari.

-El primer disc era tot en anglès. Aquest tot en català...
-M: No és massa premeditat tampoc. El primer disc va tenir molt bona acollida, tant als concerts com als mitjans de comunicació. A Rac-1 ens van recomanar als oients dient que sonàvem com si fóssim de Kentucky. Està clar que era un gran elogi, però sovint notàvem que el component estilístic acabava eclipsant una mica l'artístic; la part creativa i visceral de la banda. Tot es quedava en l'estil i el so. Era com si forméssim part d'un catàleg i un estil, no tant una banda amb la seva personalitat. Ser catalans, fer el que fem i cantar en anglès ajudava a que se'ns veiés com un número, no vull dir de circ (riu)... Però ara cantar en català ens ajuda a tenir aquesta naturalitat i, de passada, trencar la barrera de l'anglès. Abans les lletres també les treballàvem molt, però ara el missatge el podem fer arribar més directe.

-V: Els referents segueixen sent-hi, però ara és més fàcil veure'ns tal com som. El que fem ara defineix més el que som: de Vilanova, propers...

-El disc es podrà escoltar i aconseguir per internet, però també en un format ben especial...
-V: Aprofitarem un cop més el suport digital per arribar a tots els llocs on sigui possible, però també editem el disc en format material. I l'entenem com un souvenir dels concerts. Que algú que t'escolta compri el disc i sàpigues que després potser l'escoltarà a casa seva és un honor molt gratificant. També volem fer-ho com a nosaltres ens agrada, donant un valor afegit als discos que venem. Els fem i decorem a mà nosaltres mateixos i totes les còpies són numerades.

-M: Ara que es parla molt de comerç Km.0, amb el grup també intentem ser molt coherents en aquest sentit. Aquesta setmana hem començat a penjar cada dia un nou tema al web, de manera que divendres ja hi haurà tot el disc penjat.

-Què podrem escoltar aquest divendres al Foment?
-V: Farem un concert especial, estrenant una cançó inèdita, que no està ni al disc nou, i també versions noves.

Més informació al web, Facebook. i Twitter de Copa Lotus.

Enregistrament en directe del tema Els títols de crèdit.