Foto: 

Cedida
Guardafuegos tocaran per la Festa Major de Torrelavit el 17 d'agost.

Guardafuegos: "Hem tingut temps per veure-les de tots colors i també per saber apreciar el que tenim"

La banda baixpenedesenca ens captiva amb un rock d’arrels americanes i lletres intenses en castellà
Ariadna Caballero
,
23/07/2017
Música
El seu rock ens arriba amb dosis de blues, moments de country i sons propers al folk. Lletres en castellà, amb moltes coses a dir sobre la vida i un directe que roden des de fa més d'un any amb una vintena de concerts a l'esquena. Són Guardafuegos, una banda nascuda al Vendrell a finals del 2014 unint músics que potser havíeu vist a Mr. Pez, Sub-Judice, La Cova del Caliu, Jamzee 78 o els Wiskyn's.
"Hi ha una connexió amb el públic més directa, toquem en horaris menys etílics i la gent pot estar més atenta a les lletres i la música"

Guardafuegos són Rosendo Hernández com a guitarra acústica i veu, Marc Guitart al baix i veus, Ferran Robusté als teclats, Sergi Bové a la guitarra elèctrica i veus i Jordi Caralt n'és el bateria. El passat dimarts 25 de juliol van ser els encarregats d'inaugurar les nits de concerts de la Festa Major del Vendrell i el proper 17 d'agost toquen per la Festa Major de Torrelavit. Aprofitem per conversar amb el Marc i el Rosendo.

Per acompanyar la lectura, us proposem fer clic al play i escoltar els cinc temes que tenen enregistrats en un EP tot esperant el segon treball que, ja ens avancen, gravaran a finals d'any.

  • imatge de control 1per1

- Tots vosaltres veniu de formar part al llarg de les vostres vides d'altres bandes i grups. Què us porta a unir-vos i ser Guardafuegos?

Rosendo Hernández: La primera connexió ja estava feta i és que, quan jo vaig decidir deixar Mr. Pez per provar de fer un altre tipus de cançons més orgàniques, amb menys distorsió de guitarra i on les lletres poguessin tenir més protagonisme, de seguida el Marc es va afegir i posteriorment vam anar buscant els músics que crèiem que podien encaixar en aquest projecte.

Marc Guitart: Jo tenia molt clar que el Ferran havia de ser el teclista, perquè és molt bo i molt fàcil de treballar amb ell. El bateria també el vam trobar ràpid, l’Oriol Moya, i el guitarrista ens va costar una mica més, tot i que al final vam trobar l’Edu. Després d’un parell d’anys, els dos últims no van poder seguir per diversos motius i va ser quan vam trobar el Jordi i el Sergi, que toquen molt bé i s’han acoplat perfectament.

- Us definiu com a banda de rock, però quin paper hi tenen el country o el blues a les vostres cançons?

RH: Les cançons parteixen d'una base amb una guitarra acústica i té moltes pinzellades de country, folk i fins i tot alguna cosa també del blues, però no ens atreviríem mai a dir que el que fem nosaltres és qualsevol d'aquests estils i és per això que utilitzem l'etiqueta del rock que ho engloba tot.

  • imatge de control 1per1

MG: De fet, estem ampliant cada cop més la paleta de colors, i anem des de temes més delicats i introspectius a altres més rockers. Mirem de tenir un espectre prou ampli. Però en el fons agafem una base de rock d’arrels americanes amb lletres en castellà.

- ‘Cansado’ i ‘La hora de la siesta’. Esteu reclamant un altre ritme de vida?

RH: Potser el títol d'aquestes dues cançons despista una mica. En cap de les dues demano una vida més assossegada —això ja ho faig en una altre cançó que és diu ‘Necesito faltar’—, tot el contrari. La primera frase del tema ‘Cansado’ diu “Cansado de estar cansado”, i en ell volia parlar d'aquestes situacions en què la vida et dóna un cop molt fort, o diversos cops alhora i t'enfonsa... però tard o d'hora t'has de tornar a aixecar i com abans ho facis millor.

‘La hora de la siesta’ és la cançó que li vaig dedicar a la meva filla Jana quan tenia dos anys. Parla de l'experiència de la paternitat, com tornes a reviure moltes coses de quan eres petit però des de l'altre cantó. Amb aquesta cançó tinc una anècdota. Al cap d'uns mesos de ser pare, em vaig trobar el Jesús Rovira dels Lax 'n' Busto i em va dir “Rosendo, ja has fet la cançó per la teva filla? Que tots quan teniu un fill li feu una cançó!”. Això em va fer pensar i fins i tot pressionar-me una mica fins que em va sortir ‘La hora de la siesta’. Ara ell ha estat pare, també d’una nena, i aprofito aquesta entrevista per tornar-li la pilota. Jesús, ja has fet la cançó per la teva filla?

- "Cal tornar a sentir les coses com si fos la primera vegada" dieu en una de les vostres cançons. Intueixo que tots rondeu la trentena llarga. Sentiu que esteu en un moment vital en què cal viure-ho com si fos el primer cop?

RH: Sí, intueixes bé, algun ja s'ha tret el tres i tot! Aquest vers és del ‘Cansado’, com et deia abans, parla de moments on la vida no és com voldríem. És cert que amb aquesta edat ja hi ha hagut temps suficient com per veure-les de tots colors i també de saber apreciar el que tenim.

MG: Per sort o per desgràcia, ja portem anys tocant i estem en un moment on ja no fas volar coloms, ja no esperes res més que gaudir del moment precís. Quan ets jove i comences a tocar en grups sempre penses que et faràs conegut i tocaràs davant de milers de persones... i sempre estàs esperant i esperant i esperant que arribi aquest gran moment. Però en realitat no existeix aquesta espècie de paradís i, en el fons, el que és important és el camí mentre el fas. Això és el que després recordes.

- A 'El cuento de nunca acabar' parleu de com costa prendre decisions, i d'aquesta horrible mania que tenim d'arrepentir-nos d'allò que hem fet. Què creieu que ens manca per acabar un conte quan toca i posar-hi un bon final?

RH: En realitat el concepte d'aquesta cançó són les addiccions. La vida no és cap conte i, en ocasions, els finals els posa el destí quan vol. Així que el millor que podem fer és aprendre a viure.

- Com valoreu el moment musical del país? Grups com vosaltres quin espai sentiu que hi teniu?

RH: A hores d'ara, tot i que els grups acostumem a queixar-nos quan ens fan aquesta pregunta, crec que el moment és bo, potser n'hi han hagut de millors, però crec que hi ha molta gent fent música i creant en tots els estils. També hi ha espais on poder actuar, amb millor o pitjor infraestructura, però crec que és important que hi hagi aquest moviment per poder anar millorant en aquests aspectes.

MG: Aquí al Vendrell mateix, sense ser un lloc molt gran, l’activitat musical relacionada amb el rock és prou remarcable. Es pot veure amb la qualitat dels altres grups del Vendrell, o relacionats amb el Vendrell, que toquen a la Festa Major, com Zim & the Zums, Sonic Brother o Verbena Warriors... sense oblidar el gran treball que està fent La Desbandada.

- Quina resposta heu tingut del públic que us ha pogut veure en directe?

MG: Molt bona, fins ara estem contents amb la resposta. En aquest nou format hi ha una connexió amb el públic més directa, toquem en horaris menys etílics i la gent pot estar més atenta a les lletres i la música. A nivell de concerts tampoc ens podem queixar, l'any passat va ser un any pràcticament de rodatge i vam tocar molt per tota Catalunya. Aquest any, tornem a tocar força pel país i tenim un concert a Benicàssim el setembre i la intenció d'anar properament a Madrid i al País Basc.

- Obriu l'escenari de la Festa Major del Vendrell. Serà una mena de gran estrena a casa? (malgrat hagueu ja fet concerts en escenaris més «petits»).

RH: Si, podríem dir-ho així, una gran estrena a casa. Fins ara els que hem fet per aquí han estat de petit format i encara hi ha qui ens diu que no ens ha vist.

MG: Ens prenem el concert amb molt respecte però amb més il·lusió, i esperem que la gent que no ens coneix s’emporti una bona sensació de Guardafuegos i es quedi amb ganes de tornar a veure’ns.

 

Més informació: 

A

També et pot interessar