Teatre 'Antígona (o les enfants terribles)'

‘’Dos joves assajen una obra de teatre a un magatzem. Perquè no ho poden fer enlloc més.’’

A tots ens ha passat. Tots hem llegit algun dia alguna cosa on ens hi hem sentit identificats d'una manera especial i ens ha emocionat fent- nos imaginar que allò que aquelles línies estan explicant en realitat parla de nosaltres.

Segurament és molt pretensiós dir que m'he vist, o ens he vist reflectits en l'Antígona d'alguna manera, però és gairebé impossible controlar el que sentim, i aquest n'és un exemple clar.
Com a joves que volem canviar les coses suposo que és fàcil fer aquesta relació personatge-persona, però el que és més difícil és dur-ho a terme a la vida i fer de la convicció d'Antígona un pretext per ser persones pensants i inconformistes amb el que se'ns ha imposat.

Potser aquest idealisme que pot semblar inútil i pedant es deu simplement a la immaduresa emocional de dos joves de 20 anys que encara no tenen clar el que és la vida. Potser l'edat ens anirà apagant a poc a poc i ens convertirà en persones més passives i conformistes. No ho sé. En tot cas, ara és el nostre moment i hem de reivindicar el que creiem just.

Vivim en un moment polític i social complicat. La legalitat ens diu, per exemple, que la veu d'un poble no pot ser escoltada o que hi ha gent que ha de resignar-se a no sortir dels seus països en guerra. O tots sabem que l'apartheid, l'esclavitud o el colonialisme eren legals.

En definitiva, la legalitat és qüestió de poder, no de justícia. I avui, nosaltres, us animem a prendre partit sobre algunes coses. I algunes de molt petites i properes.