Castelló de Farfanya retrocedirà al segle XIV per celebrar la Ruta dels Càtars

El petit, però no per això menys atractiu municipi de Castelló de Farfanya ha volgut reivindicar un lloc al calendari de les convocatòries populars i tradicionals de la demarcació de Lleida.

Un gran esforç que ha volgut ser el complement a l’atractiu patrimoni arquitectònic d’aquest poble de poc més de 600 habitants.

El seu consistori ha dedicat temps i esforç a la recerca d’un argument per recuperar la memòria històrica del municipi i, al mateix temps, incorporar una nova oferta turística al ric patrimoni paisatgístic i arquitectònic. D’aquí en va sorgir, l’any passat, la Festa Càtara.

S’han trobat indicis que els darrers vestigis del catarisme van tenir una diàspora que va generar una ruta des de França fins als Països Catalans, fent alguna parada a Castelló de Farfanya. Per aquest motiu, l’Ajuntament va decidir dedicar un modest reconeixement als Càtars, un col·lectiu que repudiava l’església catòlica i no creia en l’Antic Testament, motiu pel qual van ser perseguits i considerats heretges a la zona d’Occitània, on es va expandir la creença. L’any passat, el municipi de la Noguera va organitzar la primera edició de la Festa Càtar, una convocatòria que es repetirà el pròxim 22 d'abril. Una jornada en què Castelló de Farfanya retrocedirà al segle XIV per transformar els carrers i places en escenaris de l’època, amb ambientació, una vintena d’artesans i comerciants, tallers de cuir i pasta de paper, i conferències sobre el món Càtar i el seu darrer prior, Guillem de Bellibarta.



Amb aquesta proposta, Castelló de Farfanya convida al públic a conèixer una part de la història força desconeguda, En la recerca del pas dels Càtars del municipi, es va descobrir que Castelló de Farfanya havia tingut una moneda pròpia anomenada Senyal , per la qual cosa, en la passada edició de la fira, es va encunyar una col·lecció en plata i llautó, que es tornarà a repetir aquest any amb nous models. però al mateix temps enigmàtica, que amb l’atractiu arquitectònic de l’entorn pot convertir la visita en una descoberta.

Castelló de Farfanya es troba al costat del riu Farfanya, que neix al terme meridional de les muntanyes de Millà, passa per Tartareu, rega l’horta al peu del Castell d’Os de Balaguer, nodreix el terme de Castelló i s’aiguabarreja al riu Segre al nord de Menàrguens.

Al municipi s’hi poden visitar les restes del castell, que va ser destruït durant les Guerres Carlines. Un castell bastit pels moros a base de pedres i calç, format d’una gran muralla amb torres quadrades adossades als murs i amb torres albarrades de guaita i la torre de l’homenatge.

En el mateix recinte s’hi troben les restes de la primera església romànica de Santa Maria del Castell. Una construcció del segle XIV dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu, com ho demostra una pedra clau de les nervacions de la volta. El castell conté una sola nau gòtica de pedra tallada i una gran portalada gòtica florida amb blasons dels seus fundadors i senyors de Castelló. El campanar de dos pisos està emplaçat al bell mig de la façana de l’església.

La visita arquitectònica pot continuar a l’església de Sant Miquel, construïda al segle XIII en estil de transició del romànic al gòtic, amb portal de l’escola lleidatana. La cripta és d’estil preromànic, l’absis i la portalada de la façana són romànics; els capitells estan adornats amb parres i raïms, escenes de cacera i fullatges. La nau central és d’estil gòtic primitiu del segle XIII. Al temple s’hi troba un dels millors retaules de Catalunya, esculpit per Jaume Cascalls al segle XIV, mestre de l’escola de Lleida i pintat pel seu sogre Ferrer Bassa. Aquest element artístic narra la vida de Maria i la infantesa de Jesús. D’estil gòtic filigranat, les mides donen idea de la seva grandiositat (5 x 6 metres).

Pel carrer de Castelló de Farfanya, també es pot veure el Pont Vell, l’antiga presó, la Casa d’Alba, ara local social, la font, la Casa de la Inquisició o el portal d’entrada.



Breu història dels Càtars
Des del segle X fins al segle XIV es va expandir per tota la zona d’Occitània una creença religiosa herètica, anomenada catarisme. Els càtars, també anomenats bons homes o perfectes, eren homes i dones de rígida moral que rebutjaven tota riquesa, que no creien en l’Antic Testament i que repudiaven l’església catòlica i el sistema feudal, els nobles del moment.

Per tot això, els bons homes i bones dones foren considerats heretges per part de l’església catòlica, la qual, amb l’ajuda del rei de França i de la noblesa francesa, inicià la seva persecució i extermini.

Hi ha qui diu que darrere la persecució càtara hi havia una maniobra política i econòmica per part de la monarquia francesa i de l’església de Roma per acabar amb el poder dels rics nobles occitans (com els comtes de Tolosa, compro· mesos amb el catarisme, la fortuna dels quals podia comparar-se amb la del rei de França).

Fossin quins fossin els motius, el fet és que la croada i la Inquisició van perseguir intensament el catarisme, fins que al cap de tres segles de vida clandestina, els seguidors càtars van gairebé desaparèixer d’Occitània. Després de la desfeta de Montsegur i durant la resta dels segles XIII i XIV, els càtars que quedaren emprengueren una migració cap a terres catalanes tot travessant els Pirineus per anar a refugiar-se a casa de nobles catalans que els acolliren. Partint d’aquest context històric, va sorgir el Camí dels Bons Homes, que rememora les rutes de migració dels càtars o bons homes fugitius. Així doncs, el Camí dels Bons Homes és un itinerari entre els Castell de Montsegur (Ariège, França) i València.