Jump to navigation
Ens trobem amb ella a un dels bars de la plaça del Vi, just davant de l’Ajuntament. Després d’un llarg dia explicant la seva història, Oquelí sembla exhausta, però segueix amb la programació prevista. El seu moviment de resistència pacífica és l’únic en tot el país que s’ha mantingut durant més de dos anys i ha aconseguit frenar el projecte miner. Aquest fet, però, li ha portat molts problemes personals, doncs ha estat perseguida des de llavors i, fins i tot, va ser tirotejada el 2012 després de participar en una manifestació pacífica contra el projecte. Una prova d’aquest fatídic dia resideix enmig de la seva columna vertebral, provant-li dolors constants. La darrera amenaça que va rebre no cau gaire lluny: el 6 de setembre del 2015. Malgrat tot el patiment, Yolanda sempre mira endavant, no contempla els dubtes: “És molt difícil, però he de seguir, no puc aturar-me”.
Com ha estat l’experiència d’explicar la teva història als joves de l’IES Santa Eugènia?Molt emotiva i expressiva. Fins ara, treballar amb joves i arribar a aquests espais era una qüestió difícil, ja que, moltes vegades, la joventut no s’interessa pels temes mediambientals o de drets humans. Per això, poder parlar amb ells i explicar-los la importància de la meva lluita ha estat molt bonic. Ells són l’esperança.
T’interessa això de crear consciència als més joves?Sí. Són la nostra esperança i depèn d’ells que es facin grans canvis. Els hem de conscienciar.
Quina ha estat la teva lluita al capdavant de l’organització pacífica Frente Norte del Área Metropolitana?La nostra lluita ha estat contra les empreses transnacionals, pel simple fet que han invadit els nostres països, no només Guatemala. Estem en contra de les seves formes irresponsables d’operar, sempre al marge de la llei. Estan contaminant el nostre territori. Era necessari que algú s’alcés per denunciar les múltiples violacions contra els drets humans per part de les multinacionals.
Podries dir-nos algun exemple d’aquestes violacions?Totes les que et pots imaginar. Començant pel desplaçament de les comunitats per culpa dels projectes extractius, la contaminació del medi ambient i dels aqüífers, la repressió del govern, per col·laborar amb les multinacionals, contra els pobles que exigien justícia i l’assassinat de companys meus que es manifestaven. No es tracta només d’una qüestió de contaminació, també té a veure amb els processos per poder arribar a les comunitats, violant les lleis i eliminant tota oposició.
Estem parlant del projecte miner del Tambor?Sí. Aquesta ha estat una lluita que hem començat molt a prop de la ciutat. Durant dos anys, vam aconseguir parar el projecte. Estem defensant un dret: l’aigua. La nostra àrea té nivells d’arsènic 8 vegades més elevats del que seria normal. Allà on estan construint la mina, hi ha una comunitat a només 350 metres. Una bogeria. Són moltes les raons per estar en contra d’aquest projecte. Els seus discursos diuen que el projecte portarà progrés i desenvolupament, però nosaltres només rebem mort i destrucció.
Són mines d’or, oi?Sí, és una empresa extractiva que vol treure l’or i la plata que hi ha a l’àrea.
Parlaves de conseqüències mediambientals. Com quines?Són molt fortes. Per començar, dinamiten les muntanyes. Moltes de les cases del voltant tenen importants fissures i, fins i tot, algunes estan destruïdes. També existeix la contaminació de l’aigua dels rius i la contaminació de l’aire, que comporta problemes respiratoris i de la pell.
Hi ha molta gent mobilitzant-se contra aquesta situació a Guatemala?Sí, i no només amb aquest tema, també contra hidroelèctriques, contra el monocultiu de palma africana, contra petrolieres que també han fet molt de mal i han iniciat processos d’expropiació de terrenys dels guatemalencs.
Pots posar nom a aquestes multinacionals que anomenes?Sí, i tant. N’hi ha d’espanyoles, com Repsa, que és de Repsol, que produeix oli comestible. També hi ha hidroelèctriques d’origen espanyol però que utilitzen els noms de les comunitats.
Fruit de la teva lluita com a activista, has rebut moltes amenaces i pressions. D’on provenen?La repressió ve del govern, els atemptats no sé si d’allà mateix o de l’empresa. Des que vaig començar com a activista, m’han amenaçat moltes vegades i, fins i tot, vaig patir un atemptat contra la meva vida. Ara, encara les rebo i m’estan perseguint al país. Existeix un fenomen important a Guatemala de criminalització dels defensors de drets humans.
I tot i així, segueixes.Crec que és important. Tinc dos fills i són la meva motivació. He de continuar per als fills que s’han quedat orfes per culpa de la lluita, també per als que han mort o els que són a la presó. Per a totes les generacions. La joventut em dóna molta esperança, m’agradaria que continuessin lluitant.
Què li diries als joves que llegeixen això?Els diria que aquest planeta és únic i que necessitem fer consciència per defensar-lo. No crec en els desastres naturals, sinó en els desastres creats pels humans. Hem de deixar de ser indiferents i lluitar per aquesta meravella de planeta que tenim.
Heu paralitzat el projecte dos anys. És una gran victòria?Cada dia aconseguim coses. Una de les més fonamentals és crear consciència i informar a les comunitats. Això és un gran repte fet realitat.
És difícil conciliar la vida d’activista amb el paper de mare?És molt dura la situació. És molt dur haver de fer de defensora i mare, perquè les conseqüències també les han patit els més fills. És molt difícil, però he de seguir, no puc aturar-me.
