Nina Pagès
,
02/05/2017
Activa't

Yaiza Blanch: "Som un referent cooperatiu que neda en un mar hostil i ple de taurons"

Descobrim el projecte gironí Som Energia, la primera cooperativa energètica de l’Estat Espanyol

Foto: 

CEDIDA
“Com pot ser que a l’Estat Espanyol, un lloc on el sol és un recurs que està a l’abast de tots i totes, no hi hagi una forma fàcil de poder ser productors d’energia solar en un format cooperatiu?”. Aquesta és la pregunta que va formular a la seva audiència el professor de la facultat d’economia de la Universitat de Girona, Gijsbert Hujink. Una idea que aviat va despertar l’interès dels impulsors de l’embrió de Som Energia, una iniciativa gironina que es va desenvolupar i fer-se oficial l’11 de desembre del 2010. La que era la primera cooperativa energètica de l’Estat Espanyol que oferia la possibilitat de consumir energia de fonts renovables va començar amb l’embranzida d’un grup de professors i exalumnes de la mateixa universitat i, després de 5 anys, ha aconseguit superar la xifra de 27.000 socis i sòcies. El projecte té una clara vinculació territorial a tota la península Ibèrica i es configura com una cooperativa de consumidors. Això implica que les persones que volen tenir la llum contractada amb aquesta empresa han de ser, en primera instància, socis cooperativistes. Per conèixer com funciona i el seu model, parlem amb la Yaiza Blanch, membre de Som Energia.
"L'economia social ja és l'economia del present"

- Més de 27.000 socis i sòcies en només 5 anys de vida i diversos projectes engegats. Som Energia és un exemple per a altres iniciatives cooperatives?
Jo crec que sí, que Som Energia és un projecte referent. Quant a empresa cooperativa i model organitzacional, però també com a model empresarial que ha decidit nedar en un mar hostil i ple de taurons. D'alguna manera el missatge és 'juntes podem', no està tot perdut i les iniciatives col·lectives i socials seran les eines que podran fer de la nostra vida un espai més amable. 

- Podem dir que la cooperativa ofereix energia renovable a un preu similar al d'electricitat convencional?
És una qüestió confusa. A l'Estat Espanyol, hi ha una borsa única on es volca tota l'electricitat que es produeix. La primera que entra és la renovable, és a dir la hidràulica, la solar, l'eòlica... Un cop dins, es planteja si n'hi ha suficient per a abastir als ciutadans durant el dia d'avui. Com que la resposta és que no, s'engega l'altre tipus d'energia per acabar de suplir la demanda. No és que hi hagi una energia més econòmica que una altra. Senzillament, els costos de manutenció són diferents, no és el mateix mantenir una nuclear que unes plaques solars. La factura de la llum és un mixt, no pots destriar-les.

- Les grans elèctriques compten amb diverses plataformes de difusió i un pressupost destinat a publicitat determinat. Com es dóna a conèixer Som Energia?
Pel boca a boca. No tenim publicitat. Es va decidir que Som Energia havia de funcionar a través de la confiança de les persones que en formen part. D'altra banda, tenim els grups locals que, de forma voluntària, s'agrupen, fan xerrades, formacions i desenvolupen projectes. Ells són els que fan la feina de difusió i participen en presentacions a escoles.

- Creieu que heu aconseguit fer xarxa?
És un projecte que dóna resposta a una necessitat ciutadana. Ha estat fàcil fer xarxa. Ens hem inspirat en cooperatives que funcionen arreu d'Europa. Precisament, formem part d'una plataforma europea de cooperatives d'energia de fonts renovables.

- Què implica fer un canvi del model energètic?
Quan es parla de canvi de model energètic, es pensa bàsicament en dos conceptes. Un és la democratització del recurs: l'energia la necessites per sobreviure no és un luxe. Ara mateix és un servei que no està democratitzat, té un IVA del 21% - com si fos un article de luxe- i està controlat per cinc empreses. Hi ha un clar oligopoli que es lucra amb això. Les persones hem de ser sobiranes i entendre com funciona aquest mercat elèctric. L'altre és la descentralització, cercar un model de fonts renovables que, en comptes de tenir una nuclear que abasteixi tot un país, organitzi els projectes a la mesura de cada territori. No cal tenir tres nuclears.

- Durant aquests cinc anys, heu vist algun canvi en la implicació o conscienciació de la societat en relació al consum d'energies renovables o al sistema cooperatiu?
Jo no vinc del camp de les energies renovables, però sí del món cooperativista. Hi ha molta gent que fa temps que lluita per canviar el model, però com que són qüestions molt sectorials, no tenen tanta visibilitat. Al Gironès, el tema de la MAT sí que va tenir un impacte més mediàtic. Sempre acaben essent lluites molt territorials, quan succeeix alguna cosa, la gent se simpatitza amb la causa. En general, hi ha una part de la societat descontenta, i això suma. La gent està farta i vol fer les coses diferents, per això, s'involucra en iniciatives i projectes alternatius. Tot i això, no crec que hi hagi hagut un canvi radical.

- Què ens espanta? Per què no invertim més en el model cooperatiu d'energies renovables?
La majoria de nosaltres mai s'ha mirat la factura de la llum. Sempre donem per fet que havíem de tenir la llum amb Endesa, però no sabem què estem pagant. Existeix una rigidesa a l'hora de plantejar-se el funcionament de la factura que rebem cada dos mesos a la bústia de casa, i també hi ha la negativa a interpretar-la per la dificultat d'entendre-la. De fet, és precisament el que vol l'oligopoli energètic espanyol. D'altra banda, també hi ha molta gent que desconfia del model cooperatiu perquè fem coses noves i diferents. Una part de la societat desconeix que es puguin fer les coses d'una altra manera.

- Des de Som Energia, treballeu amb comissions, assemblees i projectes col·lectius. La suma de veus és un valor positiu per al projecte?
Tota suma de veus és un valor positiu sempre que sigui per avançar. Les diferents sensibilitats i perspectives ajuden a dialogar i a repensar-se, individualment i col·lectiva. Quan les veus són sempre crítiques, que no aporten i suposen un boicot constant, no crec que siguin positives, en cap mena d'espai col·lectiu. El canvi de model energètic abraça veus diferents sobre les formes o estratègies a seguir per tal d'assolir aquest canvi, això suposa que la cooperativa estigui en constant diàleg i s'hagi de vetllar per oferir i cuidar els espais de reflexió, debat i presa de decisions.

- El model cooperatiu ha ressorgit amb força els darrers anys. Què implica i per què resulta tan atractiu?
El model cooperatiu implica gestionar la nostra relació amb el treball posant les persones al centre. Cooperativitzar el treball implica tenir en compte les necessitats de les persones treballadores abans que el mateix guany. Això no vol dir que les cooperatives no tinguin beneficis, al contrari. Com a empreses, han de suposar un model viable en la seva activitat econòmica, però primerament l'important és què passa amb els qui treballen, així en una època de crisi, per exemple, una empresa convencional acomiadaria alguns dels seus treballadors, mentre que una empresa cooperativa abaixaria els sous, reduiria jornades, etc.

- El cooperativisme cada vegada guanya més adeptes, però en realitat té molta història i tradició a casa nostra, especialment durant l'època de la República. Recuperem els models d'abans o apareixen noves formes de cooperatives?
Jo crec que les dues coses sempre van en consonància. Les coses noves són fruit d'un procés històric i, per tant, d'alguna forma bevem dels models d'abans. Sí que és cert que en l'època de la república existien les caixes de resistència, per exemple, i això és quelcom interessant a recuperar i implementar de forma més contundent. Però en tant que canvien els contextos socials i econòmics i la cooperativa és un model empresarial dinàmic i que es relaciona d'una forma directa amb la realitat i el context, apareixen projectes cooperatius que innoven. L'esperit i el potencial transformador segueix sent el motor, abans i ara.

- L'economia social ha de ser l'economia del futur?
L'economia social ja és l'economia del present i cada vegada va abraçant més aspectes de la quotidianitat. A nivell micro, l'economia social ja fa temps que va articulant-se i és una alternativa real. Cares a futur, seria ideal que fos l'economia que regeix la nostra quotidianitat de forma majoritària i les diverses relacions productives, mercantils, d'oci, consum, es vehiculessin mitjançant aquest entramat. És un error si la projectem com una cosa absoluta a la qual hem d'arribar de forma macro-econòmica, doncs fàcilment pot generar frustracions i entrar en lògiques que no ens interessen. L'economia social posa el focus en les nostres xarxes més properes i a poc a poc abraça circuits d'abast més global, i penso que l'interessant d'això és que és mitjançant la suma de milers de quotidianitats conscients, podem anar fent gran aquesta xarxa, a mesura que noves persones, transformadores, són capaces de replicar-les amb la seva forma de viure, dia a dia. No com un model que s'imposa per part d'alguns poders, sinó com un canvi que es fa gràcies a la suma de milers de persones que creiem en una forma diferent de relacionar-nos amb el nostre entorn.

Més informació: 

Tota la informació sobre la cooperativa al seu web

També et pot interessar