Jump to navigation
Del 16 d'octubre al 28 de desembre
Del 16 d'octubre al 12 de gener
Del 13 de desembre al 4 de gener
Del 9 d'octubre al 10 de gener (2026)
Del 3 d'octubre a l'11 de gener (2026)
Del 13 de novembre a l'11 de gener (2026)
Del 31 d'octubre al 25 de gener (2026)
Del 9 d'octubre al 25 de gener (2026)
'Cicatrius' és una exposició d'històries de persones humànes que estan tancades en centres penitenciaris. Fotografies de Martí Artalejo realitzades a la presó de Girona.
Inauguració el dijous 12 de març a les 20 h.
Ferides marcades per un camí recorregut, per un destí que no sempre han escollit, per moments d’inconsciència o dificultats per navegar contra l’adversitat. Cicatrius que el fotògraf ha anat obrint a través d’una càmera fotogràfica per mostrar a les persones, que no estem privades de llibertat, que no som tan diferents i que les nostres ferides i les seves són semblants. Cicatrius que no es veuen perquè estan amagades i això és el que aconsegueixen aquestes fotografies, fer-nos sentir a través de la imatge dels seus protagonistes les lesions de la ferida. Emocions, anècdotes i històries de vida amb necessitat de ser escoltades per poder curar una mica més la cicatriu oberta. Quan Martí ens va proposar el projecte els seus protagonistes van ser els primers en voler explicar quines eren les seves cicatrius i el resultat va ser enriquidor per totes les parts. Ens adonaven que havia estat una manera de poder tancar una mica més aquesta senyal invisible a una societat que no sempre té oportunitat de veure i sentir les ferides de persones que viuen a presó. Ferides sense cicatritzar perquè no estan curades i que al final només deixen senyals a dins de nosaltres mateixos. Eugènia A.V. Educadora Social
Ferides marcades per un camí recorregut, per un destí que no sempre han escollit, per moments d’inconsciència o dificultats per navegar contra l’adversitat. Cicatrius que el fotògraf ha anat obrint a través d’una càmera fotogràfica per mostrar a les persones, que no estem privades de llibertat, que no som tan diferents i que les nostres ferides i les seves són semblants. Cicatrius que no es veuen perquè estan amagades i això és el que aconsegueixen aquestes fotografies, fer-nos sentir a través de la imatge dels seus protagonistes les lesions de la ferida. Emocions, anècdotes i històries de vida amb necessitat de ser escoltades per poder curar una mica més la cicatriu oberta. Quan Martí ens va proposar el projecte els seus protagonistes van ser els primers en voler explicar quines eren les seves cicatrius i el resultat va ser enriquidor per totes les parts. Ens adonaven que havia estat una manera de poder tancar una mica més aquesta senyal invisible a una societat que no sempre té oportunitat de veure i sentir les ferides de persones que viuen a presó. Ferides sense cicatritzar perquè no estan curades i que al final només deixen senyals a dins de nosaltres mateixos.
Eugènia A.V. Educadora Social