Jump to navigation
Del 16 de març al 13 de maig
Del 6 al 14 de maig
Dijous 16 de maig, 20:30h
Divendres 17 de maig
Del 25 de març al 18 de maig
Dissabte 18 de maig
Del 16 de febrer al 19 de maig
Del 6 al 19 de maig
'Cicatrius' és una exposició d'històries de persones humànes que estan tancades en centres penitenciaris. Fotografies de Martí Artalejo realitzades a la presó de Girona.
Inauguració el dijous 12 de març a les 20 h.
Ferides marcades per un camí recorregut, per un destí que no sempre han escollit, per moments d’inconsciència o dificultats per navegar contra l’adversitat. Cicatrius que el fotògraf ha anat obrint a través d’una càmera fotogràfica per mostrar a les persones, que no estem privades de llibertat, que no som tan diferents i que les nostres ferides i les seves són semblants. Cicatrius que no es veuen perquè estan amagades i això és el que aconsegueixen aquestes fotografies, fer-nos sentir a través de la imatge dels seus protagonistes les lesions de la ferida. Emocions, anècdotes i històries de vida amb necessitat de ser escoltades per poder curar una mica més la cicatriu oberta. Quan Martí ens va proposar el projecte els seus protagonistes van ser els primers en voler explicar quines eren les seves cicatrius i el resultat va ser enriquidor per totes les parts. Ens adonaven que havia estat una manera de poder tancar una mica més aquesta senyal invisible a una societat que no sempre té oportunitat de veure i sentir les ferides de persones que viuen a presó. Ferides sense cicatritzar perquè no estan curades i que al final només deixen senyals a dins de nosaltres mateixos. Eugènia A.V. Educadora Social
Ferides marcades per un camí recorregut, per un destí que no sempre han escollit, per moments d’inconsciència o dificultats per navegar contra l’adversitat. Cicatrius que el fotògraf ha anat obrint a través d’una càmera fotogràfica per mostrar a les persones, que no estem privades de llibertat, que no som tan diferents i que les nostres ferides i les seves són semblants. Cicatrius que no es veuen perquè estan amagades i això és el que aconsegueixen aquestes fotografies, fer-nos sentir a través de la imatge dels seus protagonistes les lesions de la ferida. Emocions, anècdotes i històries de vida amb necessitat de ser escoltades per poder curar una mica més la cicatriu oberta. Quan Martí ens va proposar el projecte els seus protagonistes van ser els primers en voler explicar quines eren les seves cicatrius i el resultat va ser enriquidor per totes les parts. Ens adonaven que havia estat una manera de poder tancar una mica més aquesta senyal invisible a una societat que no sempre té oportunitat de veure i sentir les ferides de persones que viuen a presó. Ferides sense cicatritzar perquè no estan curades i que al final només deixen senyals a dins de nosaltres mateixos.
Eugènia A.V. Educadora Social