Clara Gromaches: "Volia posar èmfasi en l’Índia que no surt a les guies de viatges"

Parlem amb l’autora de l’exposició 'Entropia i paisatge urbà a l’Índia' que es pot visitar a la sala La Cova del COAC a Girona

Mar Molero Dolz

02/10/2019

Arts

Clara Pardo Gromaches és arquitecta i fotògrafa d’arquitectura, que combina amb classes a la Universitat de Girona com a professora visitant de fotografia. El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya de la Demarcació de Girona (COAC) acull l’exposició fotogràfica 'Entropia i paisatge urbà a l’Índia', en què una sèrie d’imatges d’elements quotidians del país prenen partit per recordar-nos que la bellesa no només habita en allò exòtic o sumptuós. La mostra es pot visitar fins el 15 d’octubre i n'hem parlat amb ella.

"L'exposició és una reflexió sobre l'autenticitat del món rural i la tradició arquitectònica sosteniblement i climàticament eficient"

- Quina relació té l'arquitectura amb la fotografia?
La més clara segurament és la llum: en fotografia la busquem, en arquitectura la dirigim. De fet, com a arquitecta m'agrada molt projectar espais pensant en com es reproduiran les llums per buscar un tipus de sensació concreta. Per altra banda, l'arquitectura/la ciutat sovint és el teló de fons de la fotografia. Com a arquitecta, a mi m'agrada donar-li protagonisme i contextualitzar-la amb la ciutat, i la "vidilla" (o l'absència d'ella).

- Com vas començar a fer fotos?
Quan tenia 14 anys (ara en tinc 28), els meus pares van comprar una càmera petita digital i em vaig enganxar a fer fotos. Em va agradar tant que vaig estar molt temps fent feinetes per poder estalviar i comprar-me una càmera rèflex digital. El meu avi, que era molt bon fotògraf, tenia un laboratori a casa i mil càmeres i em va ensenyar a fotografiar i revelar. De fet, part de l'equip que utilitzo és el seu.

- Sempre has fet aquest tipus de fotografia?
Al principi fotografiava els meus amics, però quan vaig començar a estudiar arquitectura el meu subjecte va canviar i d'una forma involuntària vaig començar a fotografiar la ciutat, l'urbanisme, etc. Ho feia sempre amb un objectiu gran angular, que et força a retratar emmarcant grans espais, i això em feia sentir molt còmoda.

- D'on surt el títol 'Entropia i paisatge urbà a l'Índia'?
Entropia és un concepte científic que planament es pot resumir com el grau d'ordre que tenen les coses. Personalment, em serveix per explicar com és la meva mirada, perquè d'una forma impulsiva tendeixo a que la composició de les imatges tingui un cert ordre per més complex que sigui l'entorn. El paisatge urbà és el subjecte de l'exposició, no l'arquitectura en si, sinó l'arquitectura dins el teixit urbà i concretament aquell que és quotidià, espontani i tradicional. Es reflecteix la relació dels edificis amb el carrer, l'ús de l'espai públic, els espais de transició, o la relació dels edificis entre ells. I per altra banda, és un petit homenatge a un dels meus fotògrafs preferits que també era arquitecte i fotògraf d'arquitectura/urbanisme, Gabriele Basilico.

- No retrates obres majestuoses i imperials, sinó que són paisatges quotidians de la vida corrent de la gent. Converteixes la roba estesa, una parada de fruita o una porta en art.
Carai, gràcies! M'agrada que ho hagis sentit així. Bé, una mica va lligat amb el concepte de l'exposició i de visió en general que tinc. No m'interessaven les icones històriques de l'arquitectura índia que més o menys tots coneixem, i volia fugir de les típiques imatges exòtiques. S’explica i es posa èmfasi en l'Índia que no surt a les guies de viatges, l'Índia rural que, de fet, representa un 70% de la realitat del país.

Vista de l'exposició a la sala La Cova del COAC a Girona | Foto: Clara Gromaches

- En el teu cas concret, van lligades la fotografia i l'arquitectura? D'alguna manera una ha influït a l'altra?
Sí, i tant. Des de molt petita tenia clar que volia estudiar arquitectura, i la fotografia és un hobby que vaig descobrir durant l'adolescència. El meu interès per l'urbanisme i l'arquitectura van fer que m'especialitzés en fotografia d'arquitectura. Així que d'alguna manera he pogut convertir les passions en professions. M'agrada combinar les dues coses perquè en el fons es nodreixen l’una de l'altra.

- Què és el que et captiva d'un lloc i fa que el fotografiïs?
Tot i que crec que tinc una visió molt enfocada a descriure l'espai urbà, amb una manera molt concreta de veure l'arquitectura, diria que les dissonàncies urbanes, els espais curiosos, el caràcter del lloc o una llum característica em crida l’atenció. Molt sovint és impulsiu i no et sabria dir ni què és el que m'ha captivat, fins després de revelar les fotografies o en la postproducció digital, en què m'adono que la foto té alguna cosa especial.

- Tot és estètic? I per tant, fotografiable?
Entenc que sí, l'estètica en el fons és subjectiva i encara que hi ha unes certes convencions pel que fa a la bellesa, no deixen de ser percepció personal. Evidentment tot és fotografiable, i segurament fotografiar una realitat no estètica d'una manera bella és un repte per tot fotògraf.

- Què té l'Índia?
Crec que no t'ho sabria dir, o bé, sí: té de tot! Haha. A mi em fa sentir molt a gust, i de fet em ve de família, ja que el meu pare és un enamorat de l'Índia i a casa la cultura budista i hindú d'una manera o altra sempre hi ha estat present. Quan teníem 15 anys ens hi va portar, a mi i al meu germà, per tal que la coneguéssim. Des de llavors hi he anat tornant amb la meva mare, amb el meu pare, amb la meva parella, amb amics, etc.

- M'he meravellat amb l'art que hi ha a totes les fotografies de l'exposició. Sovint ens costa mirar-nos d'una altra manera les coses més quotidianes i banals, i no les valorem.
Me n'alegro moltíssim, merci! Doncs sí, totalment d'acord. De fet, l'Índia pateix ara mateix un desenvolupament econòmic brutal on la modernitat occidental està transformant la cultura, la societat, l'urbanisme, l'arquitectura, el model de consum, etc. És en aquest context que em semblava adient posar èmfasi en l'Índia que s'està perdent. De fet l'exposició és una reflexió sobre l'autenticitat del món rural i la tradició arquitectònica sosteniblement i climàticament eficient.

- Tens més projectes?
Per ara, com a fotògrafa tinc altres projectes penjats a la web. Acabo de tornar d'un viatge llarg i tot just ara començo a editar aquest nou material, preparar més contingut per altres exposicions, etc. També estic creant una empresa i com a arquitecta estic focalitzada en projectes de desenvolupament sostenible tipus co-housing i arquitectura sostenible.