Jump to navigation
1. La nena de plaça Constitució
A la plaça Constitució, just davant de l'escola Eiximenis, trobem una reproducció en bronze de Maria del Mar Cabeza Catalán, l'única nena nascuda a Girona el 6 de desembre de 1978, dia que es va promulgar la primera constitució democràtica de l'Estat espanyol després del Franquisme. El projecte per reurbanitzar l'espai que actualment ocupa la plaça data de l'any 1982, i un any després, els responsables van demanar a l'escultor madrileny Francisco López que construís l'escultura d'aquest infant, que llavors tenia tan sols quatre anys. L'artista així ho va fer. Es va desplaçar fins a Girona i va fer-ne un motlle de plastilina que es va guardar per poder fer la fosa en bronze. Tot i així, el motlle es va fer malbé amb els anys i va haver de fer l'escultura amb partir de les fotografies de la mateixa nena, que llavors ja tenia dotze anys. Aquesta escultura de bronze de la nena asseguda a les escales és un exemple molt representatiu del llenguatge realista que caracteritza Francisco López Hernández, màxim representant d'aquest gènere juntament amb el seu company de generació, el pintor Antonio López.
2. Defensors de Girona el 1808 i 1809
Totes les visites guiades a la ciutat tenen una parada segura: la plaça Independència. El motiu és l'escultura situada al centre de la plaça, que és el primer dels monuments commemoratius dedicats als herois dels Setges del 1808 i 1809. Es va inaugurar el 28 d'octubre del 1894, quinze anys després del centenari, i va ser creat per Antoni Parera, que va realitzar la peça durant una estada a Roma, becat per l'Ajuntament de Saragossa. L'escultor va representar la figura del general Palafox, militar que fa defensar Saragossa dels setges napoleònics. Sembla que el consistori no la va voler, i Parera la va presentar a una exposició d'art on el financer i senador per Girona Ferran Puig, en veure-la, va decidir comprar-la i regalar-la a la ciutat. Popularment, s'ha considerat que el protagonista de l'escena és el general Álvarez de Castro, defensor de Girona durant els Setges. És la figura central de la composició, dret i amb mirada desafiant, vestit amb l'uniforme militar i amb una espasa a la mà esquerra. Als seus peus, s'hi veuen les figures de dos soldats, un de mort i l'altre encara viu, amb una mena de trabuc a les mans i en situació de lluita.
3. El cul de la lleona
Diu la llegenda que qui vol ser bon gironí i no marxar mai de Girona o, si se n'ha d'anar, tornar-hi, ha de fer un petó al cul de la lleona. A la plaça Sant Fèlix de Girona és on s'enfila a una columna d'aquest mític animal, que també surt representat en altres obres de la ciutat. Segons diu la llegenda, al voltant del segle XII, al carrer Calderers, es trobava "L'Hostal de la Lleona". Com a reclam per a aquest establiment, encastada a la paret, hi havia una columna a la qual s'enfilava una lleona. Qualsevol que passés per allí podia tocar-li el cul sense cap dificultat, acció que ben aviat es va convertir en un costum. Finalment, l'hostal va desaparèixer i la columna original es va desplaçar al Museu d'Art de Girona l'any 1985, de la que se'n va fer una còpia que es va situar als peus de l'escala de l'església de Sant Fèlix, un punt estratègic del Barri Vell de Girona. Ara cal pujar una escala per acostar-se al darrere de l'animal que procura agafar-se fort per no caure de la columna de pedra. Així que ja coneixeu la història, i si no sou de Girona, aquesta és una bona forma de garantir la vostra propera visita.
4. Els llibres de Josep Pla
"Anàvem passant el carrer de Pedret quan de sobte Girona se'ns presenta sobre l'arc de la tartana amb tota la seva impressionant monumentalitat. Fou com una fuetada, vaig sentir el primer gran xoc de la meva vida". Aquesta és la inscripció que s'amaga a l'escultura dels llibres de Josep Pla, enmig de la plaça amb el mateix nom. Elaborada per Pla Crozet, està dedicada a la figura de l'escriptor empordanès i representa els quaranta-quatre volums de les obres completes, entre els quals destaca 'Girona, un llibre de records'. Crozet va crear-la el 1991.
5. El Lleó
Un magnífic i desfiant lleó s'alça sobre una columna de fust estriat, amb un capitell de grans dimensions, just al costat del conegut Mercat del Lleó. Es tracta d'una de les obres més conegudes de Girona, inaugurada oficialment el 7 de novembre del 1909, sota el nom L'exèrcit als herois de 1808 i 1809. Es tracta d'un altre homenatge de l'Exèrcit als herois que van participar en els Setges a la ciutat de Girona, coincidint amb el seu centenaris. El projecte era del comandant d'enginyers Josep Ferré Vergés, i la columna I el lleó van ser creats per Joan Oliver de Bezzi, amb els relleus del baluard de J. Campeny. Aquesta escultura ha donat el nom popular a la plaça, ja que és coneguda per tothom com la plaça del Lleó. Com a particularitat, a la columna s'hi llegeixen quatre noms de militars dels Setges: "Guillermo Minali, M. Álvarez de Castro, Joaquín de Mendoza, Blas de Fournier".
6. Homenatge a Juli Garreta
Sabíeu que Pau Casals va venir amb la seva orquestra a la ciutat per inaugurar el bust d'homenatge a Juli Garreta el 14 de juliol del 1930, juntament amb la vídua de Garreta, Albert de Quintana, Josep Baró Güell i Tomàs Sobrequés, entre d'altres?
Situada a l'extrem dels jardins de la Devesa, trobem aquesta magnífica i significativa obra dedicada al cèlebre compositor de sardanes, encarregada per Francesc Cambó i Pau Casals i elaborada per Puig, de la casa Pallés. És un dels elements més destacats que podem visitar si ens apropem al Parc de la Devesa.
7. Escultura a Europa
Una de les obres més grans i espectaculars de l'artista valencià Andreu Alfaro està situada a la ciutat de Girona. Aquesta obra d'acer inoxidable dedicada a Europa pertany a la Campanya d'Escultures al Carrer de l'any 1983, però el muntatge i la inauguració oficial van tenir lloc el 1984, any en què també es va obrir el nou passeig d'Olot. Escultura a Europa mesura 900 x 900 x 600 centímetres i el moviment que desprèn la seva forma queda en consonància amb l'entorn on està ubicada, ja que es tracta d'una de les localitzacions més transitades de Girona. En aquesta obra, es llegeix clarament l'estil geomètric de l'artista, en què l'observador és partícip directa del moment i la visualitza des de diferents punts de vista, segons d'on vingui.
8. Capsa de llum
Qui no s'ha fixat alguna vegada en l'escultura de la zona de Correus? Capsa de Llums és una obra de doble joc. De dia té un paper molt pràctic, ja que respon a una funcionalitat, i de nit, és una peça màgica ubicada en un lloc de la ciutat on hi ha molta vida. Posa de manifest la relació entre Girona i aquesta capsa, una metàfora de la ciutat com a acumuladora de memòria. Cada maó representa una part de la història, un esforç, una intenció amb la qual s'acaba construint tota la paret. Creada per Jaume Plensa, forma part d'una reforma urbanística que es va dur a terme a Girona a finals dels anys 90 amb la qual es volia agilitzar el trànsit a la zona. Està formada per un prisma de base quadrada, de sis metres d'altura, realitzada a base de maons translúcids que es reflecteixen en un petit estany. Durant la nit, la capsa brilla amb llum pròpia, ja que porta incorporat un sistema d'il·luminació intern.
9. La Bruixa de la Catedral
Una de les escultures més emblemàtiques i una de les llegendes més temibles per a la mainada gironina és la Bruixa de la Catedral. Des del passeig Arqueològic es pot veure l'exterior de l'absis de la catedral, i just a l'angle de la torre de Carlemany, hi trobem la gàrgola més coneguda de tota la seu gironina. Aquesta imatge gòtica de la primera meitat del segle XIV representa una dona amb la boca ben oberta, vestida amb un llarg vestit i tocat, que sosté un rotlle de pergamí a les mans amb una inscripció. Els dies de pluja serveix com a canonada de desguàs de l'aigua. La llegenda explica que es tractava d'una bruixa que tirava pedres a la catedral i que sempre renegava, fins que un dia per un càstig diví es va veure convertida en pedra i condemnada a passar la resta dels seus dies col·locada a la part més alta de la paret de l'edifici.
10. Quatre Rius, els quatre cantons
Coneixeu un punt de trobada a la ciutat? Els Quatre Rius és el punt d'unió entre els carrers de la Cort Reial, de les Ballesteries, l'accés a la plaça del Correu Vell i de l'Argenteria. És popularment conegut com els Quatre Cantons, i es tracta d'un espai amb un mosaic de pedra de Girona, ferro i coure que fa referència al punt exacte en què es troben els quatre rius gironins: Güell, Onyar, Galligants i Ter. Els autors
11. La Majordoma de Sant Narcís
La majordoma de sant Narcís és un personatge creat pel poeta gironí Josep Tarrés. Tal com està representada, aquesta nova llegenda la descriu com una dona molt grassa i una molt bona remeiera i cuinera (de fet, s'explica que va ser la inventora de l'oca amb peres i la sopa de menta). Es troba al carrer de Ferran el Catòlic, just al principi del passeig Arqueològic, sota la torre Cornèlia. Hi fou col·locada el 12 de maig de 1973. L'escultura, feta de pedra de Girona, és obra de Josep Bosch, conegut com a Piculives, un dels artistes gironins més prolífics però no tan coneguts com d'altres de la seva època. Ens mostra el voluminós pes de la majordoma, amb una gran panxa I ales, que sosté el Llibre dels misteris de Girona entre les mans (va predir la mort de sant Narcís i de sant Feliu).
12. A, B, C, Q
Aquest conjunt de lletres formen una de les escultures més populars de Girona. Són quatre lletres de ferro pintades cadascuna d'un color diferent: taronja, blau, groc i vermell. Les lletres es varen realitzar amb motiu de l'Any Internacional del Nen amb la col·laboració de la Banca Mas Sardà, i varen esdevenir la primera escultura que es va incorporar al carrer per iniciativa de l'Ajuntament democràtic dins la Campanya d'Escultures al Carrer del 1980. Amb les lletres toves, el reconegut artista Torres Monsó ret homenatge a les lletres i colors del pintor Joan Miró. Actualment, les escultures han estat retirades temporalment, però abans podien visitar-se a la plaça de l'Hospital, just al costat de la transitada plaça Catalunya.
13. Columna de la Història de Girona
Un altre dels escultors més importants de l'art gironí és Domènec Fita Molat, que ens ha deixat peces tan destacades com la Columna de la Història de Girona, creada el 1985 i situada al carrer de Palafrugell, un espai interessant per apreciar una imatge emblemàtica de la ciutat, amb la Catedral de Girona, Sant Fèlix i el riu Onyar com a ingredients bàsics. Promoguda per l'Ajuntament de Girona, l'escultura recull la història de la ciutat. Com succeïa amb les columnes commemoratives de l'època romana, serveix per perpetuar la memòria de diferents fets gloriosos, personatges il·lustres, esdeveniments destacables... Es tracta d'un autèntic llibre il·lustrat sobre el passat de Girona, on s'hi ha gravat en relleu inscripcions diverses.
Es va inaugurar durant les Fires de 1985, i està feta de formigó encofrat, amb nou cubs i una base on s'hi poden llegir els noms dels quatre rius de la ciutat (Onyar, Ter, Güell i Galligants). La lectura cronològica és en sentit ascendent (el primer cub recull dades de la Girona Antiga i, en canvi, el novè cub presenta fets de la dècada de 1970). A banda de citar personatges i fets històrics amb la peculiar cal·ligrafia de Fita, al llarg de tota la columna s'hi poden veure dibuixos, com ara de les mosques de sant Narcís, la catedral de Girona, trens, bombetes, llibres, etc.
Altres escultures, informació ampliada i totes les fonts a l'Art al Carrer de l'Ajuntament de Girona.
