Jordi Pagès i Miquel Borrell
,
25/08/2015
Entorn

Ermites amb vistes panoràmiques al voltant del Gironès i el Pla de l'Estany

Un recull amb les ermites més destacades de les dues comarques

Foto: 

Miquel Borrell I Sabaté
Imatge de l'ermita de Santa Cecília, al fons.
Per acabar d'aprofitar els darrers dies d'estiu, us proposem un itinerari cultural, artístic, històric i fotogràfic diferent per conèixer les comarques del Gironès i el Pla de l'Estany. Tant si volem agafar el cotxe, la bicicleta o anar a peu, podrem meravellar-nos amb una vista de 360º del nostre territori, al mateix temps que descobrim l'arquitectura d'algunes construccions o les particularitats naturals de certs indrets de casa nostra.

 

Sant Julià de Ramis: Els Sants Metges

 


Per arribar-hi, s’ha d’agafar l’antiga N-II per l’autovia de Sarrià i, passat tot aquest poble, comença una pujada i a la dreta queda indicat l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis. Cinquanta metres més amunt, trobem els indicadors de l’església dels sants Metges i les excavacions arqueològiques. Ens anem enfilant per una carretera asfaltada i, al quilòmetre 1,6, agafem el trencant de la dreta, indicat; al quilòmetre 2,1 s’acaba l’asfalt i al 2,4 arribem a dalt l’església.
El temple dels Sants Metges està dedicada als sants Cosme i Damià. L’edifici és de planta basilical amb tres naus de volta de canó i tres absis semicirculars. La porta s’obre al migdia i és rectangular amb caire renaixentista. Per una escala de fusta, es pot pujar fins a dins del campanar.
La vista és molt interessant: el Montseny, el Far, Rocacorba; als nostres peus, Sarrià, la plana de La Selva i el Gironès, i el Congost, el pas estret que permet les comunicacions gironines. Per l’altre costat, els Pirineus, el poble de Medinyà amb el seu castell enlairat, Celrà, Bordils, el riu Ter amb les seves pollancredes...
Davant per davant de l’església, hi ha un espai condicionat per parar-hi la taula. Si continuem, trobarem una pineda també per descansar-hi i les excavacions arqueològiques del poblat ibèric, del qual s’observa a la perfecció l’organització dels carrers i els murs de les cases.
Quan baixem amb el cotxe, al cap de cinc-cents metres, ens queda just davant. A l’esquerra, el castell de Sant Julià de Ramis que no hem vist a l’anada al quedar-nos darrere. Val la pena aparcar i visitar aquest monument grandiós, amb les seves muralles i fosos.

 

Celrà: ermita i castell de Sant Miquel

 

El camí per anar-hi surt de la plaça de l’església de Celrà, llavors, caminem carrer amunt i anirem trobant indicadors cap al Castell de Sant Miquel. S’hi arriba per una pista estreta que, lentament, es va enfilant al mig de la boscúria, apte per a qualsevol tipus de vehicle. Seguidament, es troben un parell de trencants que s’han de deixar, i s’ha de seguir sempre el camí que s’enfila indicat amb senyals pedestres blanques i grogues. Al quilòmetre 3,3, per davant, ens quedarà un enorme dipòsit d’aigua contra incendis, hem d’agafar a l’esquerra i anar pujant. Als 3,7 quilòmetres, hi ha un petit replà, cal parar-se, ja que l’ermita i la torre ens queden darrere. Un cadenat ens impedeix arribar-hi en cotxe. En total, hem fet 3,7 quilòmetres des de Celrà, 10 minuts llargs circulant a poc a poc.
Si deixem el cotxe i agafem el camí que puja a l’esquerra, arribarem a dalt sense dificultats. Ara sí, és el moment d'esplaiar-nos, respirar i omplir-nos de quasi totes les terres gironines.

 

El turó de Sant Miquel ens mostra una panoràmica de 360°. Davant, les Gavarres, farcides de pins, suros i alzines, coronades pel blanc santuari dels Àngels. Més a la dreta, tota la plana de La Selva vigilada pel Montseny. Als nostres peus, Girona, Salt i Sarrià i, al fons, el Far. Entre planes i turons, Banyoles i, més lluny, la Garrotxa, el Puigsacalm, el Bassegoda, i els nevats Pirineus, amb el Canigó fent de rei. Més a la dreta, la plana de l’Empordà, tancada per la serra de l’Albera i, després, meravellosos, el Golf de Roses, L’Escala, la muntanya de Santa Caterina, les Illes Medes i la platja de Pals fins a Begur. El Mediterrani que veien els nostres avantpassats. Sota nostre, els petits pobles del Gironès, com són Celrà, Bordils, Sant Joan de Mollet, Flaçà, vorejats pel riu Ter i les enormes arbredes i pollancredes.
De l’ermita, només en queden les restes de la nau i l’absis. Al seu costat, una torre de telegrafia òptica de mitjans del segle XIX que servia per comunicar Madrid amb La Jonquera a través de jocs de miralls. Una moderna escala de caragol permet enfilar-nos dalt de la torre i, després, tot es converteix en un miratge increïble.

 

Canet d’Adri: Sant Nicolau i Rocacorba

 

Des de Banyoles, s’agafa la carretera a Mieres i Santa Pau. Quan s’ha passat la Font Pudosa, a l’esquerra, hi ha un trencant indicat cap a Pujarnol. Al cap d'1,5 quilòmetres, a la dreta, perfectament visible, es troba la vila romana de Vilauba, existent des del segle I aC fins al VII dC, excavada recentment. 1,5 quilòmetres més amunt, el Dolmen de les Closes (3000 aC). Si continuem però per la carretera principal, al quilòmetre 7 arribarem a Pujarnol, havent deixat a la dreta un camí només apte per a tot terrenys que porta a l’ermita de Sant Patllari (a 2,5 quilòmetres). El nucli de Pujarnol, que pertany al municipi de Porqueres, amb l’església de Sant Cebrià. Passat el poble, la carretera asfaltada es converteix en pista. Mentre anem pujant, la vista es va esplaiant i trobarem el magnífic prat de Sant Nicolau amb una preciosa ermita del mateix nom. Pertany al municipi de Sant Miquel de Campmajor. Al costat de la carretera, hi ha la Font de Sant Nicolau, construïda l’any 1958 pel Centre Excursionista de Banyoles. Al fons del prat, un enorme castanyer. És un bon lloc per jeure i menjar-hi.

 

La pista es va enfilant durant 2,5 quilòmetres fins que trobem un pla on hi ha una caseta de telecomunicacions. Des d’allà i fins a dalt, la carretera és asfaltada. Malgrat que en un moment del camí trobem l’indicador de Santuari a la dreta, és preferible continuar l’asfalt fins a arribar a les antenes que identifiquen Rocacorba des de qualsevol indret gironí. Ja hem arribat, estem al fantàstic Puig Sou, de 922 metres. La vista és impressionant, i és esfereïdor veure la rampa de sortida dels atrevits ocells humans que es llencen en parapent per planejar per tot el Gironès. A sota nostra, magnífic, l’estany i la vila de Banyoles. Al fons, el golf de Roses i tota la Mediterrània. Si reculem, entrarem a la pista que en 300 metres ens porta al Santuari de Rocacorba. Si des de les antenes vèiem l’estany, ara veiem la resta del Gironès i, sobretot, uns enormes Pirineus amb tots els pics de la Garrotxa en primer terme: Bassegoda, Comanegra, Puigsacalm, però també el Montseny, el Far....
El santuari surt esmentat per primera vegada l’any 1065 i agafà importància a partir del segle XVIII, data de la qual és l’actual església. La imatge original, guardada al Museu d’Art de Girona, és una verge d’estil gòtic, del segle XIV, d’alabastre policromat.

 

Sant Martí de Llémena: Santa Cecília de les Serres

 

La carretera de Girona a Anglès ens porta al poble de Bonmatí. Trenquem a la dreta, travessant el pont sobre el riu Ter, i girem a la dreta en direcció Sant Martí de Llémena, deixant davant nostre l’antiga colònia Bonmatí amb les seves fileres de cases arrenglerades. Quan portem un quilòmetre, ens queda a la dreta l’enorme fàbrica d’embotits Casademont i continuem amb corbes endinsant-nos entremig de les muntanyes. Al quilòmetre 6,7, arribem al coll de Les Serres i girem tot a la dreta agafant una petita pista que en 400 metres ens porta a l’església de Santa Cecília, antiga parròquia d’aquest veïnat. Abans d’arribar-hi, a la dreta ens toparem amb una curiosa i àmplia plaça, amb bancs i taules de pedra, on s’hi celebra l’aplec.

 

L’església és d’una sola nau, sense absis i amb un campanar obert als quatre vents amb dues finestres per cara. La porta actual queda coberta per un petit atri, i la vista és àmplia per la poca pujada que hem fet. Davant nostre, l’enorme cingle pelat de Sant Roc, més lluny el Far, Rocacorba i les muntanyes que ja ens porten al pla de La Selva.

 

Fontcoberta: Santa Caterina d'Espasens

 

De Banyoles, s’agafa la carretera de Vilavenut i, quan s’ha travessat aquest poble en direcció a Bàscara, a 2 quilòmetres a la dreta, hi ha un trencant indicat. Els primers 100 metres són de carretera asfaltada i, després, es deixa aquesta, i a la dreta, continua una bona pista durant 1,4 quilòmetres per un bonic paratge planer. S’arriba al pla on hi trobem dues cases i l’ermita amb les restes del castell. El paratge és corprenedor: la solitud i silenci del lloc s’agraeixen.
La vista és meravellosa: els Àngels, el Montseny, Rocacorba, Pirineus i el Pla de l’Estany. Els prats rodegen la petita elevació on es troba l’ermita de Santa Caterina d’Espasens, construcció romànica del segle XII documentada ja l’any 1048. Les excavacions i estudis realitzats a la zona mostren que l’indret ha estat ocupat des de temps prehistòrics i, fins i tot, s’hi han trobat restes ibèriques. Les recents excavacions han permès delimitar l’espai de l’antiga forca o castell d’Espasens, del qual es poden veure els fonaments i dos arcs

 

Bonmatí i Sant Julià del Llor: ermita de Sant Julià

 

Es tracta d'un exemple de poble duplicat. La parròquia de Sant Julià de Llor consta documentada des del segle IX, tanmateix, a finals del segle XIX, Manuel Bonmatí va canalitzar l’aigua del Ter i va crear una colònia industrial que portava el seu nom. Amb els anys, és aquesta la zona que ha crescut i urbanitzat mentre l’antic poble de Sant Julià roman en la tranquil·litat dels temps passats.
De Girona a Anglès, passat Bescanó, trobem un trencant a la dreta que ens travessa pel riu Ter i arribem a Bonmatí. Hem d’anar seguint el camí recte, passar pels antics habitatges de la colònia i, a la pujada, un cartell a l’esquerra ens indica cap a Sant Julià. La carretera planeja a la vora del Ter mentre a la dreta es veu, penjada, l’església de Sant Julià. Al quilòmetre 3,1, des del pont de Bonmatí, trobem el poble de Sant Julià i, indicat, el travessem. La pista ens porta, després d'un quilòmetre de pujada, al turó de Sant Julià (295 metres d’altitud), ocupat per l’ermita, una casa i unes enormes antenes de comunicacions. L’antic edifici del segle XII s’enrunà amb els terratrèmols del 1427, però, llavors, es reconstruí i reformà al segle XIX. L’edifici té una sola nau, amb dos arcs en degradació que formen un arc triomfal. L’absis semicircular té forma de ferradura. A aquesta estructura original, s’hi afegí, en diverses èpoques, una capella lateral, la rectoria i la sagristia. Té un campanar d’espadanya de dos ulls. Tot plegat, forma un conjunt sense cap estètica. Davant l’edifici, el cementiri del segle XIX.

Tanmateix, la panoràmica compensa la pobresa arquitectònica de l’ermita. Sota nostre, tota la vall d’Anglès amb el riu Ter en primer terme; tancant la vall, la muntanya de Santa Bàrbara i Puig Afrou; La Cellera i, més lluny, el Far i els Pirineus; els impressionants cingles de la muntanya de Sant Roc, penya-segats amb el poblet de Sant Climent d’Amer i la torre de Rocasalva als seus peus; Rocacorba i pel sud, les serres que porten al litoral.
La tornada també l'aprofitarem. Quan som a baix al poble, en lloc de tornar a Bonmatí, seguim la carretera per la dreta i, als 300 metres (els indicadors només es veuen en direcció contrària), girem a la dreta i, a un quilòmetre, arribem al Carrer Vell de Sant Julià i, també, a l’impressionant pont de Sant Julià, d’origen romà, però de factura gòtica tardana del segle XVII. Consta de cinc arcades desiguals, la més gran de 20 metres de llum. El pont té dos metres d’amplada, fou restaurat l’any 1999 i és un bon exemple surrealista d’un pont sense riu, ja que el curs del Ter fou desviat durant el segle XVIII. Un pont que comença al Carrer Vell i que acaba perdut enmig dels camps i horts.

Més informació: 

Totes les fotografies són de Miquel Borrell i Sabaté.

El mapa està elaborat per Jordi Pagès Huerta.

També et pot interessar