Jump to navigation
- Moltes vegades solem relacionar el teatre amateur amb el grup del nostre poble i no anem més enllà. A Catalunya, el teatre ha estat un factor clau en el motor de la flama de la llengua en temps difícils. Tots els pobles han tingut un ateneu, un casino o un grup local on s’han fet els pastorets i altres obres. Però és cert que amb aquesta voluntat de salvaguardar la cultura catalana també s’ha caigut una mica en el tancament de cada poble. A vegades és difícil, fins i tot, que els pobles del costat vinguin a veure l’obra. Aquesta ha estat una mica la voluntat del FITAG, intentar obrir una mica la ment a tota la gent que treballa en el món del teatre amateur: que poden viatjar, que poden no fer sempre el mateix... El FITAG és una obertura de ment, explicant que el món està ple de maneres d’entendre el teatre, de cultures diferents que enfoquen el teatre de base des de perspectives molt diferents.
- Enguany se celebra a la 22a edició. S’ha creat una marca FITAG que és molt reconeguda arreu del món. Estem a la primera divisió dels festivals de la nostra categoria. Ara estar en el FITAG és una marca de qualitat. Per exemple, el premi dins el concurs estatal d’Escenamateur és venir a actuar al FITAG.
- Girona és una ciutat petita, però compta amb molts equipaments. Tenim molta sort, de poder organitzar un festival en una ciutat com Girona, on els equipaments són tan propers i la ciutat és tan acollidora. És el lloc perfecte per fer-ho. En una ciutat més gran seria més complicat. Aquí la gent va pel carrer, parla, va d’un teatre a l’altre en companyia; tenim la Casa de Cultura, que és un espai de trobada a les nits on tothom es retroba i xerra; tenim el Cabaret, on tothom que vulgui pot fer coses improvisades. Ens agrada promocionar el tema de la trobada, de l’amistat. El FITAG, més que un festival d’exhibició és un festival d’experiència, per tant, la ciutat se li adiu molt. Al mateix temps, però, la ciutat també se n’ha beneficiat molt. Hem portat el nom de Girona per tot el món. En festivals que se’ns ha convidat per explicar el model FITAG sempre Girona ha sigut un referent. I també és un motor econòmic per a la ciutat, perquè totes les despeses d’allotjaments i de manutenció es queden en aquesta ciutat.
- Venen companyies de fora de Catalunya i d’arreu del món. Es teixeixen vincles? Això ja és qüestió de cada grup. N’hi ha que són més comunicatius i altres que són més tancats. És cert que jo durant tots els anys que he voltat pel món veig moltes coses que han començat aquí. Molts intercanvis, relacions personals, el teatre amateur no té aquest vessant únic de la professionalitat que és venir a fer la funció, cobrar i marxar, sinó que hi ha una manera d’ocupar el temps lliure i de relacionar-te i fer amics a través del teatre. Aquesta és, també, la voluntat del teatre amateur: omplir el teu temps lliure i donar-li una profunditat i riquesa. Hi ha festivals que s’emmirallen amb el FITAG, que han agafat aquest model. I també cal dir que hem tractat la gent molt humanament, molt de tu a tu, sense estratificacions.
- Què diferencia el teatre amateur del teatre professional?L’exigència hauria de ser la mateixa. Quan dirigeixo teatre, dirigeixo igual actors amateurs i actors professionals. És clar que després hi ha les limitacions de cadascú, l’experiència, la formació, etc., però a l’hora d’enfocar el teatre a dalt de l’escenari ha de ser el mateix. Això ho he après del teatre de l’Europa de l’Est. La diferència simplement és que un vol viure d’això i l’altre vol que li ocupi el temps lliure i ser feliç fent-ho.
La companyia peruana Herberth Hurtado | Foto: Cedida- El lema d’aquest any és "el teatre de la gent". És el teatre d’on neix la voluntat de ser professional o de ser feliç, si més no. El teatre amateur és on neix tot, les teves ganes de fer teatre. Jo vinc del teatre amateur i a vegades em sap greu aquells professionals que s’obliden dels seus orígens. Tots han començat amb pastorets o en el teatre del barri. Estar al costat del poble també defineix molt la trajectòria del FITAG, de fer teatre per a la gent, sobretot de fer un teatre popular a preus assequibles, perquè el teatre està agafant uns preus molt elevats i hi ha gent que agraeix que hi hagi el FITAG per poder veure una mica de teatre. És el teatre de la gent que el fa i de la gent que el ve a veure.
- Per a les companyies amateurs, també sol passar que moltes vegades l’obra no surt dels límits del poble. S’ha de trencar aquesta comoditat que a casa ho tens tot. Sortir a fora vol dir adaptar-se. El primer repte és adaptar-te a un públic que no sap qui ets i que et valora pel que fas, i això fa por. I el segon és que has d’adquirir una agilitat, amb el que et trobis. Cada espai és diferent, els llums, el públic, etc., i això et fa créixer.
- Hi ha companyies amateurs que hagin passat pel FITAG i després s’hagin professionalitzat? Hi ha companyies en què el rigor és absolut i les posaries al nivell de qualsevol companyia professional, però que no tenen la necessitat i no volen entrar en aquestes dinàmiques. Moltes vegades professionalitzar-se (seguretat social, contractes, etc.) significa la fi de la companyia. Per tant, més que una companyia que es professionalitzi, hi ha gent que descobreix la seva vocació i acaben sent actors professionals.
- Com trieu o s’hi apunten les companyies? Jo no vaig a buscar les obres com a programador, sinó que obrim una inscripció i s’hi apunten totes les companyies del món que hi volen participar. Per tant, triem d’entre la gent que vol venir. Per a les companyies de fora, per exemple, venir és un esforç, perquè nosaltres paguem estada i menjar, però no el desplaçament. Fem una programació molt variada i que doni joc a molta gent. Per exemple, aquest any fem teatre amb gent gran. Per a mi, el teatre amateur és molt horitzontal, des del grup de gent gran que està en un casal d’avis fent teatre, fins al que té més recursos econòmics i cada tres mesos estrena una obra. Teatre amateur és qui fa teatre, no qui fa el millor teatre.
La companyia La Gamberra de Sant Pere Pescador | Foto: Cedida - Què li falta al teatre amateur del nostre país? Li falta obertura, voler sortir a fora. A vegades, amb convenis amb altres festivals aconseguim places per poder actuar a altres països, però costa molt convèncer les companyies perquè viatgin. En canvi, les companyies europees ja ho tenen molt interioritzat, treballen tot l’any per pagar-se un festival. Aquí costa sortir de la comoditat de l’entorn protector. Segurament també per una por de la llengua. Tenim un complex d’inferioritat, sobretot per l’Estat espanyol. Per exemple, tenim conveni amb Escenamateur, i programem companyies d’allà a canvi que ells programin companyies d’aquí en català a l’Estat espanyol. Evidentment, l’assistència és més reduïda quan portem una companyia catalana a Extremadura o a Madrid, però aquesta és la nostra voluntat. L’Estat espanyol és un país amb diverses llengües oficials i estaria bé que s’entengués que es pot fer teatre en català a Sevilla.
- Per aquella gent reticent amb el teatre amateur, què els diria? Aquest país és molt de posar etiquetes. I no sé per què l’etiqueta "amateur" t’infravalora. Jo crec que la culpa la tenim els mateixos professionals que quan sortim de l’amateur ens n’oblidem, i l’hauríem de defensar. És cert que Girona ha sabut valorar el teatre amateur, perquè ens sentim molt estimats pel públic gironí. I ara més que mai demanem que vinguin, perquè tot i que són preus populars necessitem vendre entrades. I no es tracta tant de venir a jutjar les companyies, sinó d’acompanyar-les, de donar-los suport. Cada companyia fa el que pot, el que vol i el que sap, i nosaltres hem d’estar allà per acompanyar-les. Això no va de ser els millors, sinó de tenir experiències a través del teatre i ser feliç a través del teatre. Per tant, nosaltres hem de ser acompanyants d’aquestes experiències.
Web FITAG · Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona Instagram FITAG
