Jump to navigation
- La Goja és una noia de trenta-cinc anys que té una granja i se li presenta un dilema. I és un dilema mental però també físic.Sí. Hi ha aquesta part més racional d’ella plantejar-se què farà, per què, i què vol fer amb la seva vida. I després hi ha una part més física d’una cosa que s’imposa, un tema més hormonal. Sentir una mica no el que ella vol o voldria, sinó el que el cos li està demanant.
- La novel·la, a mesura que avança, et va donant indicis que la maternitat tindrà un paper important.Sí. Hi ha petites pistes que després agafen un pes important en la novel·la. De fet, el tema dels parts li dona títol.
- Ja que ho esmentes, distòcia, segons el DIEC és "Evolució no normal, lenta, dificultosa i perillosa, del part." Per què vas triar aquest títol?Perquè a la novel·la hi ha parts dificultosos. En veterinària es fa servir habitualment, aquest terme. I per a mi era una paraula molt natural. De fet, em pensava que la gent la coneixeria millor. També em servia el nivell metafòric. Una distòcia és un part que no evoluciona bé, que hi ha alguna cosa que està encallada, que no flueix, que no surt. Amb el dilema de la Goja i la decisió que ha de prendre em servia molt bé per enganxar el tema de la maternitat i de la humanitat o raó que també vol dir la seva.
- L’animalitat, tant dels animals com de les persones, hi té un paper molt important.La idea inicial era aquesta. El tema de la maternitat era el recurs que a mi em servia per arribar fins aquí. M’interessava contraposar la raó i l’instint, la ment i el cos, fer servir aquestes dicotomies per arribar finalment a l’animalitat i la humanitat. Al final totes dues formen part dels éssers humans, però, en canvi, no totes dues formen part dels animals. Justament són animals perquè no són humans. Nosaltres som una part animal, però també som humans. I sempre ens hem sentit per sobre de la resta de bèsties que no tenen aquesta part humana. Jo volia reflexionar al voltant d’aquestes dues parts, de quins són els límits, com de ferms o permeables poden arribar a ser. Si la diferència realment és inferioritat o podria ser més aviat riquesa. Fins a quin punt l’animalitat és tan negativa com sempre hem pensat o té la seva part més bona i potser no ens hi hem fixat prou.
- A vegades tenim poc en compte els animals i l’animalitat? A la novel·la la Goja fa al·lusió al fet que els animals no són grans temes universals.Molt poc en compte. Suposo que quan parlem de natura, del camp, del medi rural veiem que tots aquests conceptes inclouen animals. De fet, els animals per si sols tampoc tenen gens d'importància. Igual que les persones. El que és important són les relacions que es creen. Perquè tot funcioni ha d’estar tot connectat. Però és veritat que els animals no es posen mai al centre i compartim el planeta i molts espais. Penso que és un tema que se’n parla poc. Fins i tot sembla que parlar d’animals sigui un tema una mica infantil, depèn de com es plantegi. Hauria de tenir un pes important quan es tracta de reflexionar sobre nosaltres mateixos.
- En canvi, la protagonista diu que la seva família és el bestiar.És una noia que viu sobretot envoltada d’animals. No li agrada gaire moure’s ni viatjar. No és una persona massa social i se sent més còmoda en aquest entorn on predominen les bèsties. Al llarg de la novel·la ho veiem. Els diàlegs que manté amb les persones li provoquen més malestar que no pas coses bones. En canvi, en els animals hi troba un mirall i un refugi.
- La novel·la està plena de sons, sobretot d’animals. A vegades tenim la idea que el món rural és silenciós i calmat.El món rural -el camp, la natura, el bosc- no és gens silenciós. De sons n’hi ha moltíssims; pràcticament no pots no sentir res. I avui dia encara menys, fins i tot se senten carreteres des de lluny. És difícil estar en un lloc que estiguis lluny fins i tot dels sons més antropomorfs. A més, la novel·la passa a la primavera: és temps de vida en ebullició perquè és època d’aparellament, arriben tots els ocells...
- Al llibre es parla d’una ruralitat quotidiana, treballadora, no mitificada, no idealitzada. Com entens aquesta ruralitat?Per a mi la paraula "ruralitat" no ha volgut dir mai gaire res. Aquí sempre hem parlat de pagès. El món rural, per a mi, és una cosa relativament nova, i és un concepte que potser ha sorgit més des de la visió de la ciutat cap al camp. Però en realitat ja està reflectint una realitat diferent de la que era abans. La meva visió del camp és un espai de gent treballadora, de gent que té bestiar, que treballa la terra, que té fruiters, un hort. I que no només viu allà, sinó que treballa, gestiona, modela el paisatge. La paraula "rural" ja ens remet més a un espai d’oci, contemplació, gaudi. I només amb això no el mantindrem. O serà una postal on la gent hi treballarà per fer que sembli una postal o desapareixerà directament. Però és com és perquè hi ha gent que ho treballa, i si hi ha gent que ho treballa és que hi ha bestiar, hi ha fems, hi ha pudors i sorolls. I això per a mi és important que es vegi. No podem pretendre convertir-ho en una postal.
Il·lustració de la portada de 'Distòcia'- La relació mare-filla entre la Isabel i la Goja també té a veure amb el tema de la maternitat.La Isabel va anar venint així, com era. I tota aquesta història familiar va anar sorgint i fa entendre moltes pors de la Goja, molta part de la seva actitud davant el que li està passant. No ho vaig meditar gaire, va venir molt donat. Perquè amb aquesta novel·la he descobert moltes coses després d’escriure-la, sobretot. És com si s’haguessin donat moltes coses per si soles, i una d’elles va ser aquesta.
- Quines altres has descobert?Els animals tenen noms d’escriptors, poetes o músics. Per a mi va començar com un joc, en el fons volien ser l’imaginari de la Goja. Ella en un moment determinat es va canviar el nom, perquè el seu no li agradava. Com a humana tenia aquest poder. I, en canvi, està anomenant tots els animals que l’envolten amb una voluntat segurament de personificar-los i donar-los una ànima. Però d’alguna manera el que fa és posseir-los, perquè els està donant un nom en què ella se sent reflectida. Està fent el seu univers amb tot el bestiar que l’envolta. I, encara que sigui inconscient, és una manera de posseir-los, és molt antropocèntric, el que està fent. Encara que ella el que vulgui sigui allunyar-se d’aquest antropocentrisme. I em vaig adonar que justament la voluntat del llibre és allunyar-se de l’antropocentrisme, donant el missatge que no es pot fer. En el llibre hi ha una voluntat d’allunyar-nos d’aquesta visió tan antropocèntrica. Posar els animals en el centre, parlar molt d’ells com a mirall, com a contrapès, i alhora t’està donant el missatge que això no es pot fer perquè, si som humans, sempre escrivim des d'una mirada humana.
- Una vaca simplement pareix i ja està. En canvi, els humans ens ho plantegem.Una de les coses que ens diferencia dels animals és la de parlar un llenguatge complex que ens permet elaborar unes idees complexes. La vaca té una vida més fàcil, perquè no té aquesta capacitat de plantejar-se les coses. Aquest món més complicat de les persones que ens fa patir m’interessava fer-lo visible. Quan es parla que a la natura amb els animals hi ha molta violència, molta crueltat, torna a ser un altre punt de vista subjectiu perquè si veiem mort o matar ens sembla una crueltat a nosaltres, no a ells. Posar el contrapès de quin món tan complicat, violent i lleig ens hem posat a nosaltres mateixos. No veig per què ha de ser gaire millor que el seu.
- Veiem la mirada d’altres personatges i els podem entendre bastant.Inicialment, volia la veu de la protagonista i un contrapunt, que era la veu d’en Lamine, el treballador. Una persona immigrant amb una visió diferent del món, que al final acaba sent molt semblant. Però m’interessava tenir el contrapunt d’un home, perquè com a home hi havia alguns punts més inaccessibles, pel que fa al tema de la maternitat, per exemple. Després van anar conformant-se altres veus més inconscientment que m’ajudaven a confeccionar tot aquest món, a entendre millor la Goja i tenir diferents visions sobre què és la vida al camp.
- D’on et surt aquesta història?Surt de la voluntat de parlar sobre animals. I el tema de la maternitat em va venir molt rodat. En un moment d’embaràs, en un moment de part les similituds amb un mamífer són inqüestionables. Hi ha tot un tema hormonal que existeix igual en una vaca que en una dona. La maternitat és un tema molt complex per a les persones. A més a més, ara se n’està parlant molt, de la complexitat de les diferents maternitats. I m’interessava parlar de maternitats diverses, difícils, mal vistes, i aquest desig de ser mare, que pot ser-hi o no ser-hi, i que encara està molt mal vist que no hi sigui. I això era perfecte per fer el que volia fer, que era parlar sobre animalitat.
- Ets veterinària d’animals de granja. Com influeix en la novel·la?Era fàcil ambientar-me en una granja de vaques. Conec el món, tinc contacte amb aquest tipus de bestiar. A més a més, suposo que ve tot lligat. L’interès pels animals hi és des de sempre. Soc veterinària perquè de petita era una boja dels animals. I el fet de ser veterinària m’ha donat unes eines per acostar-me a ells d’una manera que segurament sense ser-ho no hagués pogut fer.
- Com has rebut, el fet d’haver guanyat el premi Documenta? Tens més històries en ment?Al principi amb molta sorpresa, després bastant aclaparada, perquè és un premi que té un reconeixement important. Una de les coses bones d’aquest premi és el fet d’obrir la porta. Escriure m’agrada molt, sempre ho he fet. El cuc hi és, la porta està oberta i les idees també hi són.
Web L'Altra Editorial Web Llibreria Documenta
