Jaume Massaguer: “Els artistes d'In-somni no els podem veure ni als festivals més grossos”

El pròxim 8 de juny, arriba la nova edició del festival de música independent amb noms com Elliott Murphy, Immaculate Fools o Adrià Puntí

Nina Pagès

23/05/2016

Música

Els noctàmbuls d'arreu de Catalunya ja es freguen les mans. El motiu? L'arribada d'una nova edició del festival In-somni, un esdeveniment que, any rere any, presenta a la ciutat de Girona les millors propostes de música independent no només de casa nostra, sinó també de l'escena internacional. Des del 8 fins al 12 de juny, aquest festival de referència celebra la seva 13a edició amb l'objectiu de descobrir noves sonoritats i aportar una oferta musical diferent de la majoria d'esdeveniments culturals. Parlem amb el seu director, Jaume Massaguer, per conèixer quins són els noms que sacsejaran les diverses sales de la nostra ciutat durant aquests dies.

"A vegades, la gent s'afarta d'escoltar sempre els mateixos grups"

Sorprèn veure propostes internacionals tan destacades com Elliott Murphy, Immaculate Fools o Capsula.
In-somni sempre s'ha caracteritzat per ser un festival diferent en aquest sentit i, des de fa anys, sempre presenta grups en exclusiva. Els artistes que podem veure aquest any no els podem veure ni als festivals més grossos. Quin sentit té portar grups que els veuràs a totes les festes dels pobles del costat? Volem complementar grups de casa amb grups internacionals, gairebé tots en exclusiva al nostre festival. Elliott Murphy és un músic que té més de 35 discos i, a banda de presentar-lo en un concert acústic amb el seu guitarra Olivier Durand, també passarem un documental ja estrenat a l'Inèdit on surten músics llegendaris com Billy Joel i Springsteen parlant meravelles d'ell. És un gran a l'ombra dels grans. Estem súper contents de poder-lo dur a Girona. També hi ha els Immaculate Fools, un grup que, a finals dels 80, era company d'èxits de The Cure, The Smiths, Waterboys... Una formació que tothom que escoltava aquest tipus de música coneixia. És genial poder comptar amb ells al In-somni. Combinem la música d'abans amb la d'ara.

Quina és la d'ara?
La Bien Querida, per exemple, és una artista que ha estat escollida pels lectors de Rockdelux com el segon millor disc de l'any. Toca pop amb electrònica amb temes molt contundents i amb vídeos que són autèntics curtmetratges. Cal estar atent a Capsula, un trio argentí, americà i del país basc que ha estat la descoberta i revel·lació d'aquest 2015. S'ha colat a tots els festivals importants i ofereix un show molt potent que barreja rock postpunk i glam-rock.

I els grups de casa, ésclar.
Sí. Els encapçala l'Adrià Puntí amb un concert molt especial a casa seva, la Mirona, i a un espai amb sala i públic dret - que la gent ja està cansada de veure'l en auditori-. En paraules de l'artista, la gira de 'La clau de girar el taller' comença de veritat en aquest concert de l'In-somni. Després, podem trobar altres imperdibles com la Marion Harper, una artista molt potent que apunta maneres; The Saurs, una descoberta de música indie de Barcelona; Sexy Bicycle, un grup de folk pop electrònic que presenta disc; Crab Apples, amb el seu nou EP 'Hello Strangers', un diamant en brut; els bisbalencs Sanjays, una mescla de pop electrònica i rock; en Xebi SF, un autor de Girona que ens introdueix 'Tibidabo', el seu segon treball; Pantaleó, un pop rodó en català amb cançons molt lluminoses; i un homenatge a David Bowie de la mà de David Amills.

D'altra banda, el festival acull l'actuació de Bullit, un grup amb una llarga trajectòria que arriba al festival per mostrar el seu últim treball, 'Sparks'. Malauradament, l'any passat van haver d'aturar la gira perquè van perdre el seu baixista, Ferran Bonet. Enguany, el festival i la formació volen fer-li un homenatge a casa seva, a Salt. Finalment, també trobem Slavedown, la proposta més canyera d'aquesta edició.

Què caracteritza la programació d'enguany respecte a les altres?
Hi ha molts canvis. Per una banda, marxem del passeig de la Copa per tornar altra vegada a les sales. Ens han rebut amb les mans obertes i creiem que és un bon canvi. A més, també tenim dates diferents, hem retardat el festival un mes i una setmana. Una de les qüestions més destacades és que hi ha un gruix de grups de casa i de música indie com mai abans. Són grups que encara no són per al gran públic, però que són de gran qualitat.

El festival també compta amb una mostra audiovisual amb els documentals 'The second act of Elliott Murphy' i 'Rock Contra la Guerra', aquesta última, una producció pròpia del festival.
Exacte. Aquest any el festival presenta aquestes dues exclusives al Museu del Cinema. Una és el documental que repassa la carrera d'Elliot Murphy, amb testimonis d'altres artistes i reflexions del músic. Per exemple, al film, Murphy explica que, als Estats Units, la música és espectacle pur i dur, en canvi, a Europa, es considera cultura. Recomano que l'aneu a veure, val molt la pena. D'altra banda, 'Rock contra la Guerra' és un exercici que ha volgut fer la direcció del festival. El documental mostra grups que durant la seva carrera s'han posicionat o han alçat la veu contra la guerra, els conflictes bèl·lics o les injustícies. La gent veurà cançons antigues i modernes, des del segle XX fins a l'actualitat. És un homenatge als grups, cançons i gent que treballa en zones de conflictes com ara la Creu Roja, hospitals, metges, socorristes i molts altres.

Després de 13 edicions, podem dir que In-somni és un referent en descobrir propostes de música independent?
Som un referent en molts aspectes. Des que vam descobrir Dover el 1998, no vam parar de portar-los a concerts petits fins que els vam fer explotar a Olot. Durant aquests anys, hem portat moltíssims grups de fora i de casa com Los Planetas, Club de los Poetas Violentos, Macaco, Soziedad Alkoholika, Green Velvet - molts d'ells al festival So Actual, que penjava d'In-somni-. Recentment, altres com Motorama, Pastora i, també, els Manel i Amics de les Arts.

Creus que teniu el reconeixement que mereixeu?
Sí, i tant. Pregunta-ho a Mondo Sonoro, Rockdelux i a la resta de revistes especialitzades. Podem tenir més o menys èxit, però ens trenquem les pilotes programant tots aquests grups. Si portem In-somni a 80 km fora de Catalunya, ens vindrien més de 4.000 persones. Si el portem a Saragossa, ho rebentem. A Girona, hi ha una superpoblació de festivals i hem hagut d'especialitzar-nos. La gent a vegades està farta d'escoltar sempre els mateixos grups. Ens agrada poder veure propostes que, en altres circumstàncies, només podríem veure en directe a Barcelona o Madrid. Un exemple és Elliott Murphy, que toca únicament a Bilbao i al nostre festival.

Què significa l'etiqueta independent?
Aquesta etiqueta ja no existeix. Això era abans, quan no hi havia internet, quan anar a gravar un disc costava una milionada i els grups s'ho feien tot ells. Això significava ser independent, que no estaves dins d'una discogràfica. Però ara Artic Monkeys, U2 o Coldplay ja no són independents. Qualsevol grup, quan explota, encara que tingui filosofia i música independent, ja no ho és. Actualment, independent vol dir que no surts per les radiofórmules, que no apareixes als programes de televisió més mainstreams.