Jump to navigation
- Com neix Figueres-Gernika?Parteix d‘un projecte que vaig presentar a les Beques Agita a la creació de la ciutat de Figueres. El tema de la memòria història ja l’havia tractat a ‘Cançó per Elna’. D’alguna manera, aquí continuo amb aquesta idea d’utilitzar la música per recordar aspectes de la nostra història més o menys oblidats. El tema em va motivar i, simplement, ho vaig fer.
- Com es tradueix tota la destrucció del bombardejos en la música del disc?Hem de partir de la idea que són cançons que parlen de la destrucció i de la mort. És un tema molt fosc. A la música, es tradueix amb més guitarres elèctriques, sobretot. Si els temes que he fet fins al moment són més acústics, aquest disc cerca un so més fosc i potent per intentar aproximar-se musicalment a l’horror de la guerra. Cerco en la destrucció un punt de bellesa. Com a mínim, ho intento.
- Què podem trobar de nou a ‘Figueres-Gernika’? Explicava en entrevistes que era un retorn al rock en majúscules.Un retorn al rock, sí, però no sé si amb majúscules (riu). Mai m’he acabat de desvincular del rock. El que passa és que, com que venia d’una etapa de rock molt dur, el pas previsible o lògic era que com a cantautor en solitari provés un altre registre. L’EP s’ha gravat amb banda, tenim bateria, baix, guitarra…
- El disc també compta amb tres articles d’historiadors. La idea inicial era fer una mena de llibre-CD. Una proposta ambiciosa que, al final ha acabat essent un disc amb tres articles que completen la part més didàctica que volia que tingués el meu treball. Creia oportú aportar articles senzills per conèixer més a fons la història.
- Creu que manca música amb contingut social i polític?La música pot ser un vehicle per transmetre idees, sentiments i emocions. Llavors, no té sentit que no pugui transmetre idees polítiques. Encara no està del tot normalitzat que hi hagi persones que en moments concrets de la seva carrera intentin polititzar-se. Falta música reivindicativa. La ideologia imperant i la societat de consum no ajuden a que la música es pugui veure com una eina de lluita. Jo vull fugir de la idea de la música com un mer producte de consum o d’entreteniment.
- Per què s’interessa per aquesta etapa de la història?Principalment, per una qüestió ideològica. A mitjans dels 90, jo era llibertari i profundament antimilitarista. En aquell moment, vaig tenir els meus primers contactes amb exiliats de la Guerra Civil i de la revolució a Perpinyà. El fet de poder parlar amb testimonis i protagonistes d’aquells fets em va despertar una empatia especial. Veus que moltes dècades abans, van existir joves que van intentar transformar la societat, proclamar la república, fer canvis socials profunds i que, aviat, els van escombrar.
- És un deure agafar el relleu dels joves revolucionaris del passat?Entenent la joventut com una cosa intemporal, sí. Hi ha idees del 34 i del 36, aquelles idees col•lectivitzadores, d’igualtat social, d’ensenyament modern de la república, de l’emancipació de la dona, que es poden defensar tant amb 20, com amb 40 i 80 anys.
- Per què és important, precisament ara, parlar dels bombardejos quan fa tants anys que van succeir?És una bona pregunta. Una de les contradiccions amb la que em trobo és la sensació que arribem molt tard amb la qüestió de la memòria històrica. Però és el moment que ens ha tocat, mai és tard si la dita és bona. Després de 40 anys de dictadura, quan, entre cometes, s’instaura la democràcia i el sistema monàrquic parlamentari, no s’afronta aquesta part de la història. Tampoc es repara les víctimes i no es parla obertament. Això ha provocat que els últims anys de democràcia, de forma molt tímida i progressiva, s’hagi començat a tractar. Ara s’han començat a fer pel•lícules, llibres i altres documents. Però mai serà suficient.
- Aquest 29 de març, enregistrarà per primer cop un disc en directe al Teatre de Bescanó. Per què aquesta localització?Ho volíem fer a la província de Girona i era el teatre que més facilitats ens donava. És un teatre bonic, proper a la capital i ens agrada molt la seva programació. A més, van fer la campanya de la pastanaga crítica amb l’IVA. Li tinc una certa simpatia i té un esperit reivindicatiu que m’atrau.
- Per aquest concert, fareu servir el sistema de taquilla inversa.L’altre dia a Perpinyà també vam fer-ho així i va anar bé. L’entrada, pels músics que ens anem consolidant mica a mica, a vegades, pot representar una limitació. En aquesta ocasió, durant el disc en directe, no volia que fos cap limitació. Sempre m’interessa que vingui gent, però a aquest concert, especialment. La taquilla inversa, a més, és una oportunitat per fer pedagogia. El teatre dóna una entrada que ensenya al públic que la música és una feina, que porta un treball previ, que té un valor, etc.. És un entremig entre l’accés gratuït que la programació cultural facilita moltes vegades i les entrades abusives que poden vendre certs espectacles. La clau és que la gent paga el que vol a la sortida. La mitjana entre el que no ha pagat res i el que ha pagat el que ha volgut acaba essent la desitjada.
- És el cinquè disc en solitari i el novè de tota la discografia. Després de tot aquesta evolució que explicava, com descriuria l’actual cantautor que tenim davant?He tingut una carrera molt canviant. Només amb les fotos ja veuries els canvis estètics. Sóc una persona que va caminant i intenta aproximar-se a l’autenticitat. Intento dir el que vull a cada moment i trobar el meu propi discurs, una cosa que considero molt difícil.
- Podríem dir que a aquest cantautor li agrada nodrir-se de col•laboracions d’altres artistes, com la de Quimi Portet a 'Bombes de mà'?Les col•laboracions amb altres musics són els de la meva pròpia banda, són el que diríem forçades. Sóc cantautor, faig lletres i música, però necessito estar envoltat de músics que millorin la meva aportació. És un disc que signo jo però que, en el fons, és col•lectiu. M’agrada destacar que és un disc que representa un treball de diferents músics.La col•laboració amb Quimi Portet i la seva companya va ser casual. Estàvem treballant als estudis Music Lan d’Avinyonet de Puigventós i ells estaven allà. Hi ha l’anècdota que la seva companya, que és basca, em va assessorar molt amablement amb la pronunciació del tema de l’Estaca en Euskera. Li vaig proposar a en Quimi si volia col•laborar amb el tema de 'Bombes de mà' i va estar encantat de fer-ho.
